Putin veu positiu el pla de pau xinés per a una futura eixida de la guerra amb Ucraïna

El president xinés Xi Jinping i el seu homòleg rus Vladímir Putin s’han reunit aquest dimarts a Moscou per a reprendre les converses de pau, segons han confirmat diversos mitjans de comunicació estatals xinesos. Per al govern xinés, "el diàleg responsable" és la millor manera de resoldre permanentment la crisi d'Ucraïna. Putin ha valorat la proposta per a una futura eixida de la guerra amb Ucraïna.

Els dos líders han signat una sèrie de documents sobre una "cooperació estratègica", després del que Putin ha descrit com converses "exitoses i constructives", que han mostrat que la Xina és clarament el seu soci econòmic més important. El president rus ha exalçat els creixents llaços comercials, energètics i polítics entre les dues nacions. Les dues parts han assenyalat que s'han de respectar les "preocupacions legítimes de seguretat" de tots els països i que s'ha d'evitar la confrontació en el camp de guerra. 

La visita d'estat de Xi és un impuls important per a Putin, que s'enfronta a una orde de detenció internacional per les accions a Ucraïna, on les seues tropes han progressat poc en els últims mesos malgrat patir fortes pèrdues. 

Fonts del Kremlin han anunciat que s’han completat, entre altres, els acords sobre el gasoducte Power of Siberia II, que lliurarà 50.000 milions de metres cúbics de gas natural a l'any de Rússia a la Xina, a través de Mongòlia. D’aquesta manera, tindria substitut d’Europa com a client principal. A més, Moscou ha assegurat estar preparada per a augmentar les exportacions de petroli a Pequín i per a ajudar les empreses xineses a reemplaçar les occidentals que han deixat Rússia pel conflicte d'Ucraïna.

Des del 2019, el Gazprom rus ja subministra gas a la Xina al llarg de 3.000 quilòmetres a través del gasoducte Power of Siberia, en un acord de trenta anys i 400.000 milions de dòlars. Les exportacions de gas de Rússia a la Xina són encara una xicoteta fracció del rècord de 177 milions de metres cúbics que va lliurar a Europa el 2018 i el 2019. Des de l'inici del conflicte d'Ucraïna el febrer de 2022, els volums a Europa s'han reduït, i han arribat a prop de 62 bilions el 2022. Putin va dir el dimarts que Rússia lliuraria almenys 98 bilions de metres cúbics de gas a la Xina per a 2030.

Putin ataca al Regne Unit per enviar munició amb urani empobrit a Ucraïna

D'altra banda, Putin ha condemnat els plans britànics d'enviar a Ucraïna munició per als tancs Challenger 2 amb urani empobrit, com va confirmar el dilluns passat la ministra d'Estat de Defensa del Regne Unit, Annabel Goldie. L'urani empobrit s'utilitza en armes perquè pot penetrar tancs i blindatge més fàcilment a causa de la seua densitat i altres propietats físiques. Però, al voltant dels llocs d'impacte hi ha un risc important per a la salut, ja que la pols pot entrar en els pulmons i els òrgans vitals.

"Si tot això passa, Rússia haurà de respondre en conseqüència, atés que Occident ja està començant a utilitzar armes amb un component nuclear", ha dit Putin. El ministre de defensa rus, Serguei Xoigú, ha afirmat que la decisió britànica fa que cada vegada hi haja menys distància abans d'una possible "col·lisió nuclear" entre Rússia i Occident. "Naturalment, Rússia té alguna cosa amb què respondre", va dir Xoigú quan li van preguntar sobre la munició.

Anteriorment, la portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia, Maria Zakharova, va anomenar el pla "escenari Iugoslàvia", dient que la munició causarà càncer i infectarà el medi ambient.

Zelenski no té encara informació sobre la Xina

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha explicat també aquest dimarts que el seu govern no ha rebut confirmació ni ha obtingut detalls sobre la conversa amb el seu homòleg xinés Xi Jinping prevista per a després del viatge d'aquest últim a Moscou.

"Quant a una trobada o conversa amb la Xina, hem rebut alguns senyals, però no hi ha hagut confirmació. No hi ha res específic encara", ha dit el president ucraïnés en una compareixença conjunta amb el primer ministre japonés Fumio Kishida, que el va visitar a Kíev.

Els Estats Units recelen de la imparcialitat de la Xina

El govern dels Estats Units també ha eixit al pas aquest dimecres i ha manifestat la seua opinió declarant que si la Xina vol tindre un paper "constructiu" en el conflicte, hauria de pressionar Rússia perquè retire les seues tropes d'Ucraïna. Ha sigut durant una roda de premsa on John Kirby, portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, on ha exigit "la fi de tots els passos que contribueixen a l’escalada de la tensió i a la prolongació de les hostilitats", replegant els seus soldats i deixant de bombardejar "hospitals".

El portaveu també ha valorat l’aportació de la Xina, que considera que no és "imparcial", remarcant que en cap cas s’ha reunit amb Zelenski o condemnat la invasió.