Més de quaranta estats dels Estats Units demanden Meta perquè les seues xarxes són nocives per a la xicalla
Denuncien que l’empresa ho sap i no ha fet res per a canviar-ho, i acusen Mark Zuckerberg de mentir sobre el tema al Congrés
Una coalició de 41 estats dels EUA i el Districte de Colúmbia han demandat aquest dimarts Meta —l’empresa matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp— amb l'argument que les xarxes socials Instagram i Facebook són addictives i nocives per a la xicalla.
Aquesta acció legal és l'esforç més significatiu de les autoritats estatals per a frenar l'impacte de les xarxes socials en la salut mental dels menors i per a obligar Meta a canviar les característiques de les seues xarxes perquè són molt perilloses per als usuaris més joves.
Un total de 33 estats, entre d'altres, Colorado i Califòrnia, han presentat una demanda conjunta en un tribunal federal del Districte Nord de Califòrnia, mentre que altres fiscals generals de Washington D. C. i huit estats més estan presentant denúncies separades en tribunals federals, estatals o locals.
Un problema nacional
En una conferència de premsa virtual conjunta, diversos fiscals generals han destacat que l'addicció a aquestes xarxes socials és un “problema nacional” i que, malgrat la divisió política entre republicans i demòcrates, són capaços de treballar junts en aquesta qüestió, que han comparat amb la lluita contra el tabac o l'opi. A més, han deixat entreveure que es podrà esperar una demanda similar contra la xarxa social xinesa TikTok, però sense aportar més dades.
La salut mental de la joventut
La pluja de demandes té l’origen en una investigació del 2021 sobre les diferents maneres en què el tità tecnològic contribueix a problemes de salut mental entre el jovent.
El 2021, el diari The Wall Street Journal va exposar en un reportatge elaborat amb informació interna com Instagram empitjorava la percepció dels usuaris —sobretot xiquetes i adolescents— sobre els seus cossos, i va assenyalar que la companyia era conscient d'aquest problema. En aquest sentit, el fiscal general de Tennessee, Jonathan Skrmetti, ha denunciat que, malgrat saber-ho, en compte de fer canvis, Meta va buscar cada vegada més participació de la xicalla.
En la mateixa línia, Rob Bonta, fiscal general de Califòrnia, ha assenyalat que la investigació conjunta ha descobert que Meta ha enganyat els seus usuaris i que està posant les criatures en perill. Així mateix, el fiscal ha destacat que hi ha “una muntanya” de proves que mostren que més temps a les xarxes socials en xiquets tendeix a correlacionar-se amb la depressió, l'ansietat i problemes d'imatge corporal. Per això, assegura que Mark Zuckerberg, director executiu de la companyia, va mentir quan va atestar al Congrés que Meta no dissenya els seus productes perquè siguen addictius.
Meta, decebuda pel camí triat pels fiscals
D’altra banda, la portaveu de Meta, Nkechi Nneji, ha dit en un comunicat remés als mitjans que el gegant tecnològic vol donar als adolescents una experiència en línia segura i positiva. I que l’empresa està “decebuda” perquè els fiscals generals hagen triat aquest camí en lloc de “treballar productivament” amb empreses de tota la indústria per a crear estàndards clars i apropiats per a l'edat en les moltes aplicacions que usen els adolescents.
Des que va eixir a la llum la investigació del 2021, alguns estats com Arkansas i Utah han aprovat lleis que prohibeixen l'accés dels menors de tretze anys a les xarxes socials i exigeixen que els adolescents menors de díhuit obtinguen el consentiment dels pares per a accedir-hi. Per la seua banda, Califòrnia ha aprovat lleis que exigeixen que les tecnològiques examinen les seues plataformes a la recerca de possibles riscos i problemes.
