Directes
Ara en la televisió
A LA SACA

Radiografia del matrimoni infantil: dotze milions de xiquetes es casen obligades cada any en el món

L'últim informe d'Unicef alerta que al ritme actual tardarem encara 300 anys a erradicar aquest fenomen

Adolescents índies protesten contra el matrimoni infantil a Solaghara, a l'estat d'Odisha / Zishaan Akbar Latif (Unicef)

El matrimoni infantil tardarà encara tres-cents anys a erradicar-se en el món si no es reverteix el ritme actual, segons adverteix un informe publicat aquest dimecres per l'agència de l'ONU per a la infància (Unicef). L'organisme alerta que, a pesar que el fenomen ha disminuït de manera constant en l'última dècada, les múltiples crisis actuals —conflictes, pertorbacions climàtiques i pandèmia de covid-19— “amenacen” de revertir els assoliments aconseguits i situa el focus principal de la problemàtica als països de l'Àfrica subsahariana.

“El món està sumit en una crisi rere l'altra, cosa que està destruint les esperances i els somnis de la infància vulnerable, especialment de les xiquetes, que haurien de ser estudiants i no esposes”, ha declarat la directora executiva d'Unicef, Catherine Russell. L'eliminació de matrimoni infantil en l'horitzó de 2030 figura entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) del mil·lenni, però l'ens avisa que sols algunes regions —principalment les asiàtiques— estan mostrant progressos, mentre que l'oest i el centre d'Àfrica, així com Llatinoamèrica, es mantenen quasi estancades des de fa vint-i-cinc anys.

Es calcula que, en tot el món, 640 milions de xiquetes i dones vives en l'actualitat es casaren en la infància, en unions formals i informals. La xifra es tradueix en dotze milions de xiquetes l'any, segons les dades mundials més recents incloses en l'anàlisi. D'elles, un terç estan només a l'Índia, i un segon terç inclou principalment altres països asiàtics (la Xina, Bangladesh, Indonèsia, el Pakistan), Llatinoamèrica (el Brasil i Mèxic) i Àfrica (Nigèria i Egipte).

El percentatge de dones joves que van contraure matrimoni sent menudes ha disminuït del 21% al 19% des de les últimes estimacions publicades fa ara cinc anys. És precisament al sud d'Àsia on el fenomen ha retrocedit en grau més alt en els últims anys: en només una dècada, la possibilitat que una dona es case sent xiqueta va caure del 46 al 26% dels casos; també al Pròxim Orient s'ha observat un descens de la pràctica. No obstant això, malgrat aquests avanços, la reducció mundial hauria de ser vint vegades més ràpida si volem arribar a l'horitzó temporal de 2030.

L'Àfrica subsahariana, epicentre del matrimoni infantil

Aquesta regió, on una de cada tres xiquetes es casa abans dels díhuit anys, concentra set dels deu països del món amb més prevalença de matrimoni precoç sobre la població total. L'evolució en l'últim quart de segle ha sigut quasi nul·la: “Fa vint-i-cinc anys, l'Àfrica subsahariana suposava el 15% de les xiquetes nóvies a tot el món; de les registrades actualment, el percentatge ja ha pujat al 35%, i, si continua el ritme de l'última dècada, el 2030 ja haurà crescut al 41%”, adverteix l'informe. No sembla casual que siga també Àfrica on es registrarà la meitat de l'augment de la població mundial d'ací a 2050, un període en el qual grans parts d'Europa i la Xina veuran el creixement demogràfic quasi estancat.

Tenint en compte la diferència de classe, s'observa que entre els segments més rics el matrimoni infantil ha descendit a tot el món en l'últim quart de segle. Per contra, en el segment més pobre, Àfrica i Llatinoamèrica han registrat augments del fenomen.

L'informe, finalment, deixa clar que el matrimoni precoç “és una pràctica que té impacte sobre tota una vida: el casament precoç acurta l'educació d'una xiqueta, ofega les seues oportunitats i l'aïlla en el context d'una relació adulta en la qual ja no podrà reclamar els seus drets”, recorda. No obstant això, Unicef lamenta que aquesta “evident violació del dret d'un infant és vist per moltes famílies com una mesura de protecció per a les xiquetes, a les quals es proveeix (amb el casament) de protecció financera, social i física”. Una creença que explica la prevalença del fenomen malgrat les nombroses campanyes per a erradicar-lo.

També et pot interessar