Reduccció de les emissions de CO₂ i solidaritat financera: els reptes de la COP26

Aquest diumenge 31 d’octubre s’inaugura la vint-i-sisena Cimera del Clima o COP26, que tindrà lloc a la ciutat escocesa de Glasgow i que s’allargarà durant dues setmanes fins al 12 de novembre. A la trobada acudiran els representants internacionals d'arreu del planeta per a tractar d'atényer acords i compromisos efectius per a lluitar contra la crisi climàtica. 

Aquesta trobada d'alt nivell diplomàtic és crucial i arriba després d'un 2020 sense negociacions a causa de la pandèmia de la Covid-19. L’última Cimera del Clima fou a Madrid, l’any 2019. Expliquem les claus per a entendre qui participa i què està en joc.

La COP26 i els països que hi participen

L’acrònim de COP fa referència a les parts de la convenció, és a dir, als 197 països que formen part de la convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (UNFCCC), un tractat que està en vigor des del 21 de març de 1994.

Els països que formen part de la convenció es reuneixen anualment i enguany és l’edició número 26. A més, aquesta edició té lloc per primera vegada al Regne Unit, en concret a la ciutat escocesa de Glasgow. L’última convenció es va celebrar l’any 2019 a Madrid, ja que la de 2020 es va haver de suspendre a causa de la pandèmia per Covid-19.

L'objectiu principal de la Cimera del Clima

La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va assenyalar com a objectiu de la cimera climàtica imminent, COP26, que la comunitat internacional s’ha de comprometre a retallar en aquesta dècada les emissions de CO₂ i augmentar el finançament dels països rics als pobres per a ajudar en aquesta transició. "No és qüestió de 30 o 40 anys, és ara, és en aquesta dècada, quan hem de fer-ho millor. Si no, arribarem a fites irreversibles", va declarar Von der Leyen en una roda de premsa aquest dijous. 

Des de l'any 2010, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle han crescut un 1,3% a l'any, amb un pic del 2,6% el 2019, segons dades de l'ONU. La presidenta de l'Executiu comunitari va reconéixer que "el punt de partida no és bo", ni en el financer ni en el climàtic, i va assenyalar que falta ambició mediambiental i diners.

Complir amb l’Acord de París: ambició climàtica i solidaritat financera

Els objectius que han anunciat els països són insuficients per a complir amb l'Acord de París de 2015, signat en la COP21 a la capital francesa i que fixava el compromís d'evitar que les temperatures a la fi de segle pugen per damunt dels 2 °C respecte als valors preindustrials, amb l'esperança que no passen d’1,5 °C.

“Estem en un camí molt perillós cap a més dels 2 graus”, ha manifestat Von der Leyen en referència al fet que abans de l'Acord de París s'esperava que el planeta es calfara 4 graus a la fi de segle i, després d'aquell pacte, els models apunten a 2,7 graus probables i 2,2 si es compleixen totes les promeses.

“Com més esperem, més cara serà (la transició de les energies fòssils a les renovables)", va assegurar la presidenta de la Comissió, i va assenyalar que el PIB de la UE ha crescut en un 60% des de 1990 mentre que les seues emissions de CO₂ han caigut en un 31%. “És un missatge encoratjador: pots retallar emissions i créixer”, digué.

El segon aspecte que ha de solucionar la cimera climàtica és el de les transferències financeres que els països rics van prometre als estats pobres. La quantia signada a París va ser 100.000 milions de dòlars a l'any entre 2020 i 2025, però en l'exercici passat només es van aconseguir 79.600 milions, segons xifres de l'OCDE.

Les iniciatives de la UE

Durant la conferència de Glasgow, a més de negociar aquests punts i d'intentar establir un “full de ruta” per a mesurar èxits futurs i fracassos en els compromisos, des de la Comissió Europea es llançaran tres iniciatives paral·leles.

La primera, de la mà del president dels Estats Units, Joe Biden, versarà sobre el metà, gas que calfa l'atmosfera fins a huit vegades més que el diòxid de carboni. L'objectiu serà reduir-ne les emissions en un 30% l'any 2030 respecte a 2020 i compta ja amb el suport de 60 països, encara que hi ha molt a fer, va dir.

La segona, sobre boscos, serà una contribució de 1.000 milions d'euros per a protecció de les superfícies forestals, amb 250 milions dedicats a la conca del Congo. “Els boscos són els nostres millors aliats contra el canvi climàtic, hem de protegir-los”, ha apuntat Von der Leyen.

La tercera, amb el suport del mecenes i fundador de Microsoft Bill Gates, buscarà potenciar la innovació en tecnologies que encara no estan madures per al mercat, però que ofereixen un gran potencial en la lluita climàtica, com l'hidrogen net, els biocombustibles avançats per a l'aviació o els sistemes de captura i emmagatzematge de CO₂.