Les regions ucraïneses sota control de l'exèrcit rus conclouen els referèndums d'annexió a Moscou

Les zones prorusses d'Ucraïna sota control de les tropes de Moscou encaren l'última de les cinc jornades de votació per a la integració amb Rússia, unes consultes que començaren el passat 23 de setembre.

Segons les autoritats que les duen a terme, a les regions del Donbass de Donetsk i Lugansk, que els separatistes proclamaren independents el 2014, l'assistència ha superat el 77% i el 76% respectivament. A Kherson i Zaporíjia, asseguren que s'ha superat el 50%, una participació que permetria considerar-los vàlids.

Sempre, clar, segons els nous estàndards que s'han fixat per als referèndums, que tenen lloc en zones en guerra. La població local denuncia irregularitats, com urnes obertes o l'absència de cabines de votació i llistes d'electors. Diversos testimonis adverteixen que en alguns municipis soldats armats acompanyen casa per casa els membres de la comissió electoral per a persuadir la ciutadania que participe.

La Unió Europea i els Estats Units qualifiquen les votacions de "farsa" i anticipen que no reconeixeran els resultats. La Casa Blanca anticipa noves sancions contra Rússia si s'annexiona els territoris després dels comicis.

Atacs als centres de reclutament

Entre la població proucraïnesa de les regions cridades a consulta creix el temor que un resultat favorable puga traslladar també allí la campanya de reclutament forçós de reservistes.

A Rússia creix el malestar social per la mobilització caòtica, i l'onada de protestes ha posat en alerta les autoritats, que es plantegen el tancament de les fronteres per a impedir una fugida massiva d'homes en edat militar.

Una desena de centres de reclutament han sigut atacats amb còctels Molotov i a una oficina de reclutament de Sibèria un jove ha disparat contra el director del centre, que es troba en estat greu. L'atacant ha sigut detingut immediatament, però no és l'únic incident: també s'han produït atacs contra edificis de l'administració i seus del partit del Kremlin, Rússia Unida.

Divisió a la UE per l'èxode de reservistes

Es calcula que uns 260.000 russos han travessat ja la frontera del país per a fugir de la mobilització, un flux migratori que causa divisió en la Unió Europea. Alemanya lidera el grup d'estats de la unió que aposten per facilitar l'acolliment, mentre els més pròxims a la frontera, com Finlàndia, han decidit restringir l'entrada.

La UE va acordar a principis de setembre suspendre l'acord de facilitació de visats amb Rússia, dificultant així l'emissió de documents. A més, té tancat l'espai aeri a les companyies russes com a part de les sancions.

Hongria sotmetrà a referèndum la continuïtat de les sancions

La discrepància per la gestió de l'èxode de reservistes russos no és l'única escletxa en la unitat de posició de la UE respecte de Rússia. A les simpaties amb Vladímir Putin de la nova presidenta d'Itàlia, la ultradretana Georgia Meloni, s'afig l'anunci del president d'Hongria, Viktor Orbán, de sotmetre a referèndum les sancions de la Unió Europea contra Rússia, que considera "fracassades" i que, a parer seu, assegura que s'han imposat als estats de la unió de manera antidemocràtica.