Les “restes simbòliques” de l'últim fill de Tupac Amaru arriben al Perú després de 227 anys
S’ha fet un homenatge a Lima i se’n farà un altre quan arriben a Cusco, capital de l’antic imperi inca
Les “restes simbòliques” de Fernando Tupac Amaru, el fill menor del líder de la rebel·lió contra el poder colonial que es considera la llavor dels moviments independentistes a Amèrica, han sigut homenatjades per les autoritats peruanes a Lima, després d'haver-hi arribat este diumenge al país, 227 anys després de la mort a Espanya.
La Policia Nacional ha custodiat les restes (dins d’un cofre de fusta decorat amb l'estil dels murs de pedra de les construccions inques) que s’han col·locat sobre una bandera peruana, amb el fons d'una imatge de la ciutadella de Machu Picchu. En la cerimònia, celebrada en la seu del Club Departamental Cusco, a Lima (Perú), hi han participat l'alcalde provincial del Cusco, Luis Pantoja, i el cap del Comando Conjunt de les Forces Armades, el general David Ojeda Parra. També hi eren presents el president de l'Associació Bicentenari 2021, Raúl Chanamé Orbe, i el president del Club Departamental Cusco, César Aguilar Zúñiga, a més de diverses desenes de convidats.
Fernando Tupac Amaru va morir als 30 anys “en estat d'indigència, sepultat en qualitat d'almoina (de misericòrdia)”, segons la partida de defunció, en un cementeri que va ser bombardejat durant la Guerra Civil, ha relatat Pantoja a l'emissora RPP.
Per eixe motiu, les seues restes físiques “no existeixen” i el que s’ha entregat és arena del cementeri on va estar enterrat, concretament d'una cripta davall de l'església de Sant Sebastià (Madrid), “amb una repatriació simbòlica”.
Este divendres, Pantoja va participar en una missa celebrada a l'església madrilenya, acompanyat per l'ambaixador del Perú a Espanya, Luis Ibérico, i després va rebre les restes simbòliques.
El 18 de maig de 1781, el xiquet Fernando Tupac Amaru va ser testimoni de l'execució de son pare, el cacic José Gabriel Condorcanqui —anomenat Tupac Amaru II— i de sa mare, Micaela Bastidas, després d'haver liderat la primera gran rebel·lió indígena a Amèrica, entre novembre del 1780 i maig del 1781. Malgrat la seua edat, va ser sentenciat a presó, per la qual cosa va complir eixa pena primer a Lima i després a Espanya.
Segons Pantoja, en l'Arxiu General d'Índies es troben les cartes que va escriure al llavors rei Carles III per a demanar-ne la llibertat i fins i tot va sol·licitar que, després de morir, es permetera que les seues cendres tornaren al Perú.
L'alcalde espera arribar este dilluns amb les restes simbòliques a Cusco, on també s’homenatjaran i es col·locaran en un espai en la Plaça Major de l'antiga capital de l'imperi dels Inques.
