Revifa un vell conflicte en l'àrea d'influència de Rússia: Armènia i l'Azerbaidjan intercanvien atacs a la frontera
El govern armeni demana la intervenció militar de Moscou en virtut de l'acord d'ajuda mútua vigent des del 1997
Guerra a la frontera entre Armènia i l'Azerbaidjan. Els governs de Yerevan i Bakú s'acusen mútuament d'haver iniciat els atacs que des de la nit de dilluns enfronten les dues exrepúbliques soviètiques.
Armènia acusa l'exèrcit de l'Azerbaidjan d'intentar avançar posicions en la frontera, mentre aquest denuncia accions de sabotatge "a gran escala" amb mines en diferents punts de les carreteres de subministrament als destacaments militars (Daixkasan, Kalbajar i Lachin).
Les parts mantenen una disputa històrica per l’Alt Karabakh, una regió de'lAzerbaidjan poblada majoritàriament per armenis. El conflicte ha derivat en diversos xocs armats en els últims trenta anys, l'anterior al setembre del 2020.
Els parts han decretat un alto en foc a les 9 hores d'aquest dimarts, però mitjans de'lAzerbaidjan asseguren que s'hauria trencat.
"L'enemic continua utilitzant artilleria, morters, vehicles aeris no tripulats i armes de gran calibre en les direccions de Vardenis, Sotk, Artanish, Ixkhanasar, Goris i Kapan, contra la infraestructura militar i civil", ha assenyalat el Ministeri de Defensa armeni en un comunicat matutí de la situació.
Per la seua banda, l'Azerbaidjan denuncia la mort de militars pels "intensos" atacs armenis contra les posicions del seu exèrcit i danys en infraestructures militars.
El govern armeni ha reclamat la intervenció militar de Moscou, a través del Tractat d'Amistat, Cooperació i Assistència Mútua Militar i ha reclamat ajuda a l'aliança militar postsoviètica OTSC i a l'ONU. El president del país, Nikol Pashinyan, ha informat directament de la situació al seu homòleg rus, Vladímir Putin; al president de França, Emmanuel Macron, i al secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken.
El Tractat d'Amistat entre Yerevan i Moscou, vigent des del 1997, contempla la possibilitat d'assistència militar per part de Rússia.
Durant la guerra dels 44 dies pel control de l'enclavament separatista de l'Alt Karabakh del 2020, en la qual l'Azerbaidjan va derrotar Armènia, les autoritats d'aquest país no van poder recórrer a Rússia, perquè els combats es van desenvolupar en territori internacionalment reconegut com a azerbaidjanés.
