Rússia adverteix els EUA del risc d'un xoc directe si continua proporcionant armes a Ucraïna

Rússia ha advertit els Estats Units del risc d'un xoc directe entre les potències si continua proporcionant armament a Ucraïna. Tot després de l'entrega de l'última contingent, el que fa onze dels EUA, que inclou míssils de precisió capaços d'impactar a setanta quilòmetres de l'objectiu, coneguts com Himars (per les sigles en anglés de sistema de coets d'artilleria d'alta mobilitat). El cap del Centre Nacional de Comandament de la Defensa de Rússia, el general Mijaíl Mizíntsev, acusa Ucraïna de preparar atacs contra territori fronterer per a "provocar" la reacció de l'exèrcit rus.

Els Estats Units assegura haver rebut garanties de Kíiv que no emprarà els míssils de llarg abast per a atacar territori rus i que només els emprarà amb finalitats defensives. Però Rússia desconfia i avisa els EUA que està augmentant el perill d'una confrontació entre les parts. 

"És Rússia la que està atacant a Ucraïna i no a l'inrevés", ha assenyalat el secretari d'Estat dels EUA Anthony Blinken, que ha apuntat que "la millor manera de parar una escalada és detindre l'agressió i la guerra".

La televisió russa especula amb una Tercera Guerra Mundial

"No tenim cap interés a ampliar el conflicte i que això acabe convertint-se en una Tercera Guerra Mundial", ha explicat també el secretari de Defensa nord-americà, Colin Kahl.

Les referències a una gran guerra no són noves. Fa un parell dies, una de les presentadores de la televisió estatal russa arrancava l'informatiu preparant l'audiència per un conflicte internacional a gran escala: "Potser ha arribat l'hora d'admetre que l'operació especial russa a Ucraïna ha acabat i ara comença una autèntica guerra, la Tercera Guerra Mundial i ara toca desmilitaritzar l'OTAN", va afirmar Olga Skabeyeya en el canal Rossiya 1.

Dinamarca accepta participar en missions militars de la UE

L'augment de la tensió ha espentat noves maniobres de les potències. Rússia està mobilitzant míssils de llarg abast, que arriben a 12.000 quilòmetres de distància, mentre els Estats Units han iniciat una ofensiva de ciberatacs contra Moscou. 

En aquest context de guerra freda, la seguretat torna a situar-se entre les principals preocupacions dels països europeus. Dinamarca ha aprovat en referèndum eliminar l'excepció en matèria de defensa a la política comuna de la Unió Europea (UE), vigent des de fa tres dècades, que li impedia participar en missions militars de la UE. 

La guerra d'Ucraïna també ha espentat el rearmament dels Vint-i-set i l'abandó de la tradicional neutralitat de Suècia i Finlàndia, que han demanat l'ingrés en l'OTAN.