Rússia ataca per primera vegada Lviv, porta de fugida a Polònia

Rússia ha bombardejat aquesta matinada els voltants de l'aeroport de Lviv, a l'oest d'Ucraïna. És la primera vegada que els atacs del Kremlin apunten cap a l'entorn urbà d'aquesta ciutat, d'un milió d'habitants, que ha esdevingut simbòlica per convertir-se en l'últim reducte més allunyat del conflicte. És, de fet, el punt de pas que usen la majoria d'ucraïnesos i ucraïneses per a fugir del país i porta d'entrada a la Unió Europea a través de Polònia, que està a penes huitanta quilòmetres de Lviv. Un nou avís que la guerra pot estendre's a la part occidental d'Ucraïna,  prop de les fronteres amb països de l'OTAN. 

"Els míssils Rashist han impactat a l'àrea pròxima a l'aeroport de Lviv", ha anunciat l'alcalde de la ciutat, Andrí Sadoví, en el seu compte de Telegram. Segons ha precisat, la zona afectada no és el cor de l'aeròdrom, però els projectils han caigut sobre la planta de reparació d'aeronaus, que han quedat destruïts. Afortunadament, l'atac no ha deixat víctimes perquè els treballs en el recinte estaven paralitzats. El regidor ha aconsellat la població que seguisca en tot moment les instruccions de les autoritats locals i es protegisca després de sentir les alarmes aèries.

Un informe militar arreplegat per l'agència Interfax-Ukraine apunta que els bombardejos als voltants de Lviv s'han executat llançant sis míssils de creuer des d'un submarí situat a la mar Negra. Dos dels projectils, amb un abast màxim de 3.000 quilòmetres, els han pogut destruir en l'aire les forces antiaèries ucraïneses.

La guerra a Ucraïna entra en el 23é dia amb l'avanç de les tropes russes estancat, tot i que persisteixen els bombardejos en tots els fronts, igual que el reguer de víctimes. Entre d'altres continua el setge a Kíiv, la capital, on segueixen caient míssils sobre objectius civils. L'últim atac ha deixat aquest divendres una persona morta, altres quatre ferides i almenys un centenar d'evacuats segons han informat els serveis d'emergències. 

També es mantenen els atacs sobre el sud-est d'Ucraïna, especialment a la ciutat portuària de Mariúpol. L'urbs, totalment envoltada des de fa dues setmanes per l'exèrcit rus, comença a patir greument els efectes del setge. Les reserves d'aigua i menjar dels habitants s'estan acabant i pràcticament no s'ha permés l'entrada d'ajuda humanitària en aquest temps, segons ha alertat el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU. "L'única manera d'assistir Mariúpol és a través de combois humanitaris, que ara com ara no han aconseguit entrar-hi", ha assenyalat el coordinador d'emergències per a Ucraïna de l'entitat, Jakob Kern. Segons ha explicat, altres ciutats parcialment voltades com Khàrkiv, Kíiv, Odessa o Sumi sí que estan podent rebre ajuda del programa de Nacions Unides, que ha mobilitzat subministraments per a alimentar tres milions de persones durant un mes.

A la localitat de Merefa, al costat de Khàrkiv, l'ofensiva ha deixat almenys 21 morts i altres 25 ferits, a més d'afectar una escola i un centre cultural. D'altra banda, dues persones més han perdut la vida i sis han quedat ferides en nous bombardejos a les localitats de Sievierodonetsk i Rubijne, a la regió de Lugansk, en la part oriental del país. Els atacs han afectat més d'una vintena d'edificacions en aquests nuclis urbans i han destruït infraestructures importants, segons les autoritats locals.

Progressos "mínims" de les tropes russes

Des dels serveis d'intel·ligència britànica assenyalen que l'avanç de les tropes russes sobre el terreny s'ha alentit en l'última setmana. Rússia ataca, però no avança i els progressos realitzats són "mínims", destaca aquest divendres el ministeri britànic de Defensa en l'últim informe d'intel·ligència militar publicat en Twitter. "Les forces ucraïneses al voltant de Kíiv i Mikolaiv continuen frustrant les temptatives russes d'envoltar les ciutats. Khàrkiv, Txerníhiv, Sumi i Mariúpol continuen estant envoltades i són objecte de forts bombardejos russos", indica el document.

Per això el president rus, Vladímir Putin, ha començat a reorganitzar les tropes i mobilitza més efectius cap a Ucraïna, entre els quals es troben mercenaris sirians i soldats txetxens, segons assenyala Reuters. 

Aïllar Moscou

Mentrestant, en l'esfera diplomàtica se succeeixen els moviments per a aïllar Rússia de la resta del món. Aquest és l'objectiu dels Estats Units en la reunió que celebren aquest divendres el president nord-americà, Joe Biden, i l'homòleg xinés, Xi Jinping. Els líders de les dues potències mundials no parlaven des del mes de novembre de l'any passat, quan Rússia ni tan sols estava en l'agenda de les relacions bilaterals. Però hui, la invasió a Ucraïna eclipsa la resta de temes. Una qüestió espinosa, perquè ambdós mandataris mantenen relacions molt diferents amb el Kremlin.

La Casa Blanca vol que Xi Jinping trenque els lligams amb Vladímir Putin i que renuncie a subministrar-li ajuda econòmica i militar, perquè seria l'única manera de garantir l'eficàcia de les sancions econòmiques que han aprovat els Estats Units, la Unió Europea i el G7.  Fins ara Pequín ha nadat entre dues aigües: defensa la sobirania d'Ucraïna, però no ha condemnat la invasió, i dona suport a Moscou quan insinua que Kíiv fabrica armes químiques i bacteriològiques. El Consell de Seguretat de l'ONU estudiarà la denúncia, tot i que la setmana passada ja va dir que no tenia cap fonament. 

El que sí que té més possibilitat de prosperar és l'acusació contra Rússia de crims de guerra, que ja han formalitzat sis països. Putin se sent satisfet de les més de tres setmanes que dura ja la guerra, encara que alguns mitjans nord-americans han informat d'una porga interna en el Kremlin. Segons apunten, el líder rus hauria destituït alguns generals pels desastrosos informes d'intel·ligència en què s'ha basat la invasió. I acusa Ucraïna de bloquejar les negociacions de pau amb exigències poc realistes.