Directes
Ara en la televisió
LA CUINA DE MORERA

Almenys 35 morts en l'atac rus a una base militar ucraïnesa a 25 km de Polònia

Ucraïna confirma també 134 ferits en l'atac, així com la presència d'"instructors estrangers" a la base, lloc tradicional d'exercicis conjunts amb l'OTAN

Un dels militars que han sobreviscut a l'atac a la base de Iàvoriv / Kai Pfaffenbach (Reuters)

Avions russos han atacat aquesta matinada la base militar ucraïnesa de Iàvoriv, situada a l’oest del país i a només 25 quilòmetres de Polònia. Han llançat trenta míssils, dels quals huit han impactat en les instal·lacions. Els projectils han matat almenys 35 persones i n'han ferit 134 més, segons ha informat el governador regional Màksim Kozitski. Es tracta del bombardeig més pròxim a un país de la Unió Europea i l'OTAN des de l'inici de l'ofensiva russa.

No obstant això, l'exèrcit rus assegura haver matat uns 180 "mercenaris estrangers" en l'atac a les instal·lacions militars, a més d'haver destruït un gran lot d'armes foranes. Ha anunciat que continuarà atacant posicions on hi haja combatents d'altres països lluitant al costat de les tropes ucraïneses

L'anomenat Centre Internacional per al Manteniment de la Pau i la Seguretat és la instal·lació d'entrenament militar més gran de la part occidental d'Ucraïna i el lloc habitual d'exercicis conjunts amb l'OTAN. El ministre de Defensa d'Ucraïna, Oleksí Réznikov, ha confirmat que en la base treballen "instructors estrangers", si bé no ha aclarit si es trobaven dins en el moment de l'atac.

Iàvoriv està a cinquanta quilòmetres de Lviv i fins ara era una de les zones més segures d'Ucraïna perquè està lluny del front de batalla. S'havia convertit en punt de trànsit dels refugiats que creuen cap a Polònia, el país que més ucraïnesos està acollint des de l'inici de la guerra. Més d'un milió, segons les estimacions de les autoritats Varsòvia.

En una primera valoració, el conseller del Ministeri d'Afers Interiors Vadim Denisenko, interpreta que amb aquest atac "Rússia vol mostrar que a Ucraïna no hi ha cap lloc segur".

En imatge, l'estat en què ha quedat la base militar després de l'atac de l'aviació russa / @BackAndAliv via Reuters

Al llarg de la nit, Rússia també ha bombardejat l'aeroport d'Ivano-Frankivsk, a uns 150 quilòmetres de Romania. És el tercer atac contra la infraestructura, que segons l'alcalde de la ciutat, ha quedat pràcticament completament destruïda. En els últims dies, l'exèrcit de Putin va advertir que els transports d'armes, com el que faciliten els aeroports, serien objectius legítims.

Aquests atacs coincideixen amb un seguit de bombardejos també a l'est del país, que han afectat localitats com Sievierodonetsk i Rubijne i que s'han estés a les zones pròximes de Popasna i Lissitxansk. En aquestes poblacions les bombes han danyat un gasoducte i diversos habitatges. El Ministeri de Defensa rus assegura haver destruït fins ara 3.687 instal·lacions d'infraestructures militars ucraïneses des del principi de l'ofensiva.

Una veïna de Volnovakha captada al costat de les restes de l'hospital de la ciutat / Alexander Ermochenko (Reuters)

2.187 residents morts en l'assetjament a Mariúpol

L'ajuntament de Mariúpol, al sud-est del país, ha denunciat la mort de 2.187 residents en l'assetjament a la ciutat portuària. Vora 400.000 continuen a la ciutat sense electricitat, ni calefacció i amb les reserves d'aliments i aigua sota mínims, a l'espera d'un comboi d'ajuda humanitària que el president del país, Volodímir Zelenski, ha situat aquest diumenge de matí a 80 quilòmetres de la ciutat, unes dues hores de camí. El consistori ha denunciat el llançament d'un centenar de bombes, en l'intent de prendre el control de la ciutat, un enclavament estratègic que comunica amb el mar d'Azov i que està situat entre Crimea i les zones separatistes del Donbass. 

125.000 persones han sigut evacuades de zones de conflicte pels corredors humanitaris que s'han obert al conjunt del país des de l'inici de l'ofensiva russa, segons ha informat el mateix Zelenski.

Volnovakha, reduïda a enderrocs

Les últimes hores han tret a la llum la devastació a ciutats com Volnovakha, a 75 kilòmetres al nord de Maríupol. Les imatges gravades a la zona mostren una ciutat fantasma, plena d'enderrocs i edificis destruïts, entre ells l'hospital, en el qual s'han confirmat diverses morts. Els cadàvers de soldats i la gran quantitat d'equipament militar fet malbé donen una idea de la intensitat dels combats, que han atrapat la població civil.

Txerníhiv, a 150 kilòmetres a nord de Kíiv, és una altra de les localitats afectades pels bombardejos russos. El servei d'emergències d'Ucraïna ha facilitat imatges del rescat de diverses persones d'una finca en flames i severament danyada pels projectils.

Un grup de civils abandona Irpín, a l'oest de Kíiv / Gleb Garanich (Reuters)

Rússia tracta de rodejar les tropes ucraïneses a l'est

Les forces russes intenten rodejar les ucraïneses a l'est del país, amb incursions des de Khàrkiv (nord) i Mariúpol (sud), segons el Ministeri de Defensa del Regne Unit. La intel·ligència britànica sosté, a més, que al sud del país columnes russes marxen cap a Odessa des de Crimea, la península que Moscou es va annexionar el 2014.

Primers indicis per a unes negociacions "reals i serioses"

Mentrestant, els bàndols continuen negociant "els formats legals" acceptables entre les parts per a poder encetar una nova trobada bilateral, la quarta des que va començar la guerra. Rússia i Ucraïna mantenen converses diàries per videoconferència. Funcionaris russos i ucraïnesos han fet avaluacions positives dels progressos aquest diumenge anticipant possibles resultats en pocs dies. No obstant això, el govern de Kíiv ha matisat que no es rendirà ni acceptarà ultimàtums.

Els Estats Units pensen que la pressió internacional comença a tindre efectes sobre Rússia i veu en Moscou senyals "per a tenir negociacions reals i serioses". La interpretació l'ha comunicada en Fox News la vicesecretària d'Estat Wendy Sherman, si bé ha matisat que Moscou manté la intenció de "destruir" Ucraïna. Sherman assegura que els EUA estan fent "una pressió enorme" sobre el president rus Vladímir Putin perquè accepte un alto el foc i permeta la creació de corredors humanitaris que faciliten l'eixida dels civils.

També et pot interessar