Una caravana de 64 quilòmetres de tropes russes avança cap a Kíev

Una columna de 64 quilòmetres de carros de combat i d'artilleria russa avança cap a Kíev. Els satèl·lits de Maxar Technologies l'han captada a primera hora del matí a poc més de 30 kilòmetres de la capital.

Ucraïna ha despertat, en el sisé dia de la guerra, amb la notícia de nous atacs russos que s'han emportat la vida no només de soldats, sinó també de població civil. L'artilleria russa ha caigut sobre diversos barris residencials de la ciutat de Khàrkiv, la segona més poblada del país (1,4 milions d'habitants). Les bombes han destruït zones on no hi havia infraestructures estratègiques ni militars.

Els projectils han impactat sobre edificis residencials sols hores després que Rússia es comprometera amb el president de França, Emmanuel Macron, a respectar la població d’Ucraïna i les infraestructures civils.

Les forces russes han augmentat l'ús d'artilleria en el nord de Kíev (2,9 milions de persones) i als voltants de Txerníhiv (al nord de la capital) i Kherson (al sud del país), zones urbanes molt poblades (300.000 habitants en cadascuna) en què augmenta el risc de víctimes civils. 

A més, fonts ucraïneses apunten a la mort de 70 soldats ucraïnesos en un atac a una unitat militar en Okhtirka, una ciutat a l'est del país on viuen vora 50.000 persones.

Rússia ha llançat ja 380 míssils contra objectius ucraïnesos, segons el recompte que ha fet el govern dels Estats Units. L'administració de Biden ha denunciat que Rússia està utilitzant bombes termobàriques, que provoquen explosions d'alta temperatura i que estan prohibides per la convenció de Ginebra pel seu efecte devastador.

Rússia acusa Ucraïna d'intentar aconseguir armament nuclear

Rússia ha tornat a situar la clau de la guerra amb Ucraïna en l'amenaça que sent per la proximitat a les seues fronteres d'armes de destrucció massiva. I com a novetat, ha denunciat el presumpte intent del govern de Zelenski de fabricar armament nuclear propi amb material de l'antiga URSS que continuava a país. L'acusació l'ha feta en un vídeo gravat el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, conferència de desarmament de l'ONU que es reuneix a Ginebra. En la seua intervenció ha instat els Estats Units a retirar les armes nuclears que té desplegades a Europa, una situació que considera inadmissible, i ha exigit garanties de seguretat a l'OTAN.

La pressió internacional no ha capgirat, de moment, els plans del Kremlin. El ministre de Defensa rus Serguei Shoigú assegura que la intervenció a Ucraïna es continuarà fins a aconseguir els seus objectius, els quals ha concretat en la "protecció de la població del Donbass" i la "desmilitarització i la desnazificació d'Ucraïna", a fi de protegir la Federació de Rússia de "l'amenaça militar creada per Occident".

Zelenski demana la UE que demostre que està amb el poble ucraïnés

El president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, ha demanat les institucions de la UE que demostren que "estan amb el poble ucraïnés", que està "donant la seua vida per uns valors" que "són iguals que els europeus".

En una ovacionada intervenció per videoconferència davant el ple Parlament Europeu ha apel·lat al suport dels països europeus als quals ha reclamat que no abandonen Ucraïna en la guerra amb Rússia.

"Protegir la nostra llibertat té un preu (...) i és un cost que estem disposats a pagar" ha dit la presidenta de la Comissió Europea Ursula Von der Leyen en una intervenció posterior en què ha defensat les sancions a Rússia, anticipant que tindran conseqüències també per a la UE.

Investigació per crims de guerra i lesa humanitat

El Tribunal Penal Internacional ha demanat obrir una investigació per crims de guerra a Ucraïna. El fiscal en cap d’aquest organisme, Karim Khan, ha anunciat la intenció de demanar als jutges obrir una investigació per crims de guerra i de lesa humanitat “comesos per qualsevol de les parts en tot el territori d'Ucraïna”.

Si aquesta investigació és autoritzada, també inclourà els delictes comesos en Crimea i en les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk, com va avançar al desembre de 2020 l'antecessora de Khan, Fatou Bensouda, però el jurista britànic va afegir que les perquisicions inclouran crims relacionats amb “l'expansió del conflicte en els últims dies” a Ucraïna.