Obrin els primers corredors per a evacuar la població civil atrapada a Sumi i Irpín

Ucraïna ha començat aquest dimarts les primeres evacuacions de població civil a través de corredors humanitaris després de tres dies encadenats de fracassos per incompliments de l'alto el foc pactat amb Rússia. Finalment, els bombardejos han cessat momentàniament a les ciutats de Sumi, al nord-est del país, i Irpín, a només vint-i-cinc quilòmetres de Kíiv, la capital, segons han confirmat les autoritats locals.

La viceprimera ministra d'Ucraïna, Irina Veresxuk, havia anunciat poc abans l'obertura d'un pas segur a Sumi. Un bombardeig rus ha causat en l'urbs aquesta nit almenys nou víctimes mortals, dos d'ells xiquets. El Servei Estatal d'Emergències ucraïnés ha explicat que l'aviació russa "ha atacat insidiosament" un edifici residencial vora les onze de la nit. Ara, el cessament temporal dels atacs ha permés l'eixida d'autobusos i automòbils amb civils a bord de la ciutat. El governador de Sumi, Dmitro Jivitski, ha confirmat que s'ha aconseguit desallotjar també un miler d'estudiants estrangers a través d'aquest passadís humanitari, per on circulen en onades combois de vint a trenta cotxes privats. L'alto el foc en el trajecte des d'aquesta ciutat fins a Poltava funcionarà fins a les huit de la vesprada hora espanyola.

A Mariúpol, tot i això, sembla que l'operatiu és infructuós per quarta jornada consecutiva. El Ministeri d'Afers Estrangers ucraïnés ha acusat l'exèrcit rus d'haver violat la treva temporal i haver impedit l'eixida segura dels residents en aquesta ciutat portuària, objectiu estratègic per al Kremlin, i que està totalment envoltada des de fa una setmana. Segons ha denunciat a través de Twitter el ministre Oleg Nikolenko, Moscou ha bombardejat un comboi de huit camions carregats amb ajuda humanitària i trenta autocars que es dirigien cap al nucli urbà per a arreplegar civils i traslladar-los a Zaporíjia.

Imatges aèries del pont de la ciutat d'Irpín /AFP

El país afronta aquest tretzé dia d’invasió amb un nou intent de poder tindre corredors humanitaris segurs perquè la població civil puga fugir, després de tres dies en què els bombardejos els han impedit eixir. La tercera ronda de converses de dilluns ha acabat amb un nou compromís de Moscou d'alto el foc a partir de les huit del matí, hora ucraïnesa. El règim de Vladímir Putin havia oferit fins ara a Kíiv la possibilitat que la ciutadania eixira cap a territori rus i bielorús, però assegura que l'evacuació des de Sumi i també des de Mariúpol (al sud-est) podrà fer-se cap a altres parts d'Ucraïna, segons arrepleguen les agències de notícies russes. La població civil ha quedat atrapada pels combats des que les tropes del Kremlin envaïren Ucraïna el 24 de febrer, una acció bèl·lica que Putin qualifica d'"operació militar especial".

Les Nacions Unides exigeixen Rússia que habilite “corredors humanitaris segurs”. Fins ara, 1,73 milions de persones han fugit d'Ucraïna, segons l'alt comissionat per als refugiats, Filippo Grandi, i encara s'esperen superar els dos milions entre aquest dimarts i dimecres. Es tracta de l'èxode més gran des de la Segona Guerra Mundial.

Malgrat l'aparent mesura per a protegir la ciutadania ucraïnesa, sobre el terreny ha continuat l’ofensiva aquesta nit. Les tropes russes han bombardejat el port de Mikolaiv i s'acosten cap a Odessa.

Corredors en totes les direccions

Tot i que s’havia intentat prèviament, les dues promeses anteriors de respectar corredors humanitaris van fracassar. Moscou només permetia els civils anar cap a Rússia o cap a Bielorússia, una possibilitat que el govern ucraïnés va considerar inacceptable. En l’alto el foc d’aquest dimarts es negociarà que les rutes segures tornen a discórrer cap a territori rus, però des del Kremlin s'han compromés que també ho facen cap a territori ucraïnés.

Aquest nou intent arriba després que aquesta nit s'haja reunit el Consell de Seguretat de l'ONU. Allà, el secretari general per a assumptes humanitaris, Martin Giffiths, ha demanat corredors segurs en la direcció que cadascú trie. Tot i el compromís de Rússia de ser així, ningú no se’n refia.

Tampoc el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, que afirma en un nou vídeo difós en les xarxes socials que els anuncis d'obrir corredors humanitaris són "cinisme, propaganda, res més", ha assegurat.  "Estic ací, a Kíiv. No m'amague i no tinc por de ningú" ha dit Zelenski, que també ha participat en una entrevista amb una cadena de televisió nord-americana en la qual s'ha mostrat convençut que Joe Biden pot fer més del que està fent.

Bombardeig a Mikolaiv

Sobre el terreny, l'ofensiva russa s'intensifica a les portes de Kíiv i també al sud d'Ucraïna. Les tropes russes bombardegen el port de Mikolaiv. Si cau, tindrien accés directe a Odessa, ciutat portuària al sud del país que és clau per a aconseguir el control del mar Negre. També continuen els bombardejos a Hostómel i Txerníhiv, al nord de Kíiv, i s'estreta cada vegada més el setge a la capital.

Pel que fa a les baixes, les xifres ballen en funció de qui les done. Segons Ucraïna, han mort 11.000 soldats russos i 2.000 civils ucraïnesos. Rússia només ha donat un informe de baixes amb vora 500 soldats perduts en la batalla.