Rússia i Ucraïna acorden establir corredors humanitaris per a l'evacuació de civils

Les delegacions de Rússia i Ucraïna han acordat organitzat corredors humanitaris en la segona ronda de converses. A primera hora de la vesprada han començat les negociacions, segons ha confirmat a les xarxes socials l'ajudant del cap de la presidència d'Ucraïna, Mykhailo Podoliak qui ha dit que el seu govern plantejava l'alto el foc, l' armistici i corredors humanitaris. Tres hores més tard, el mateix Podoliak ha informat a les xarxes socials que malgrat no haver aconseguit tots els objectius, s'ha acordat organitzar corredors humanitaris.

"Les parts han arribat a un enteniment sobre la creació conjunta de corredors humanitaris amb un alto el foc temporal", ha dit en el seu canal de Twitter. Aquesta informació també ha sigut confirmada pel negociador rus, segons ha avançat l’agència Reuters. Segons l'agència AP, Ucraïna assegura que que ha arribat a un acord provisional amb Rússia per organitzar passadissos segurs perquè els civils puguen evacuar i per a lliurar subministraments humanitaris. Segons l'acord, s'observaria l'alto el foc en aquests passadissos segurs.

"Durant aquesta etapa de les converses s'ha arribat a un acord sobre l'organització conjunta de corredors humanitaris per a l'evacuació de civils i el lliurament d'aliments i medicaments a les zones de combat més intensos. Amb la possibilitat d'un alto el foc temporal a les zones on es crearan corredors humanitaris. Tenim previst fer canals especials d'interacció i procediments logístics ", ha dit Mykhailo Podoliak

Alguns mitjans indiquen que les parts s'haurien emplaçat a una tercera reunió, que se celebraria a inicis de la pròxima setmana.

Mentrestant continua l'ofensiva russa. L’exèrcit de Putin continua atacant per l'est i el sud on, ha aconseguit el domini de Kherson. Aquesta és la primera gran ciutat que acaba sota control de Moscou, però no l'única.Mariúpol, al sud-est, està totalment envoltada i sotmesa a continus atacs i bombardejos des de fa dies. Moscou pretén tallar tot l'accés d'Ucraïna al mar Negre. L'objectiu immediat ara de Putin és avançar cap a Odessa, davant de la qual ja hi ha vaixells de guerra russos preparats per a llançar una ofensiva naval.

La població viu sense calefacció i sense aigua. Les milícies prorusses de l'autoproclamada república popular de Donetsk, responsables de l'atac, culpen els batallons ultranacionalistes ucraïnesos Azov i Pravi Sèktor d'impedir la població abandonar la ciutat pel corredor humanitari habilitat que els agressors han habilitat.

L'ONU ha denunciat que Volnovaja, un municipi a una hora de camí de Mariúpol, ha sigut destruït íntegrament pels bombardejos i adverteix que encara queden supervivents amagats en soterranis. A la veïna Melitópol, en el sudest, la ciutadania planta als militars russos que ocupen la ciutat, instant-los amb crits i improvisades protestes perquè l'abandonen.

Les forces armades de Donetsk asseguren controlar altres municipis del sud, com Vinogradnoie, Sartana i Vodianoie. La caiguda de Kherson ha obert el camí als russos cap a la ciutat d'Odessa, el principal port ucraïnés. Desenes d'embarcacions de guerra russes s'acosten ara mateix pel Mar Negre en direcció a l'enclavament.

Al mateix temps, des del front est les milícies separatistes de Lugansk asseguren estar avançant per l'est cap a les ciutats Krasni Liman, Privolie i la rodalia de Severodonetsk.

L'ofensiva també continua sobre la capital, Kíiv, on aquest dijous de matinada una explosió ha danyat una canonada de distribució que també pot deixar la ciutat sense calefacció, quan la nit ha marcat màximes de 3 graus. Una cadena d'explosions ha sacsejat en nucli urbà en la matinada. Les deflagracions s'han registrat en els barris de Golossievo (sud de la ciutat), Petxerska (centre) i en els voltants de l'estació del metro de Drujbi Narodiv (centre). L'abatiment d'un míssil rus per la defensa antiaèria ucraïnesa també ha causat una explosió a l'estació de tren de la capital.

Amnistia Internacional documenta un possible crim de guerra

Amnistia Internacional ha documentat un possible crim de guerra en el bombardeig a Khàrkiv, la segona ciutat del país. Apunta, en concret, a l'ús de bombes de raïm en un atac indiscriminat que va matar nou civils, entre ells menors d'edat. Sis persones, dues d'elles també menors, han mort en un altre bombardeig a Izium, a la mateixa regió.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha llevat importància a l'avanç de les tropes russes i assegura que "les línies de defensa" del país estan resistint l'atac i aguantaran fins al final. "No tenim res a perdre, excepte la nostra llibertat", ha dit en una nova al·locució en la televisió, en la qual ha confirmat que el país rep ja diàriament armes dels aliats internacionals.

Més de 2.000 víctimes civils i un milió de refugiats

En aquest escenari la xifra de persones que intenten abandonar el país no para de créixer. "En només set dies hem sigut testimonis de l'èxode d'un milió de refugiats d'Ucraïna als països veïns", diu l'alt comissionat de l'ONU per als refugiats (ACNUR), Filippo Grandi. Les Nacions Unides alerten del fet que milions de persones corren un "perill potencialment mortal" si s'intensifiquen les operacions militars i els bombardeigs a les principals ciutats. La Comissió Europea ja prepara a Romania un centre logístic que centralitzarà l'ajuda humanitària

Rússia ha oferit per primera vegada una xifra de baixes entre les seues tropes: 498 militars morts i 1.600 ferits. A Ucraïna han mort ja 2.000 civils, segons els servicis d'emergència del país. El seu president, Volodímir Zelenski, ha lloat el coratge dels ciutadans ucraïnesos a l'hora de fer front a l'enemic.

El Kremlin responsabilitza Ucraïna de la catàstrofe humanitària que es puga produir a ciutats assetjades per les tropes russes, com Kíiv, Khàrkiv, Mariúpol o Sumy, ja que entén que els combatents ucraïnesos no estarien facilitant l'accés de la població als corredors humanitaris que Rússia diu haver habilitat. Neguen haver atacat infraestructures civil, la qual cosa desmenteix la part ucraïnesa, que denuncia nombroses baixes en la població.

Rússia culpa Ucraïna de la catàstrofe humanitària

Mentre l’ofensiva russa s’intensifica contra les grans ciutats ucraïneses, les delegacions ucraïneses i russes tornen a veure's les parts en una segona ronda de converses per a l'alto el foc. La trobada tindrà lloc també en territori bielorús i enmig d'una creixent condemna internacional de la invasió russa. Abans de la reunió, el president de França, Emmanuel Macron, ha parlat per telèfon amb Zelenski i Putin. Aquest l'ha assegurat que no detindran l'ofensiva militar russa fins a aconseguir els objectius que s'han marcat: la desmilitarització d'Ucraïna i l'estatus neutral respecte de l'OTAN. El mandatari rus ha amenaçat d'ampliar la llista de demandes si Kíiv intenta retardar les negociacions, segons el Kremlin.

Ucraïna denuncia la mort de vora deu persones en atacs russos a la ciutat de Chernigov

Les autoritats d'Ucraïna han denunciat la mort d’unes deu persones en atacs per part de les tropes russes contra diversos edificis residencials a la ciutat de Chernigov (nord d’Ucraïna). El governador de la regió de Chernigov, Viacheslav Chaus, ha ressaltat que nou persones han mort i quatre han resultat ferides, en un atac que tenia com a objectius dues escoles, entre altres.

D’altra banda, l'alcalde de la ciutat, Vladislav Atroshenko, ha comparat els atacs amb els bombardejos per part de l'Alemanya nazi, segons ha recollit l'agència ucraïnesa de notícies UNIAN. "La ciutat està sent atacada amb projectils de gran calibre, bombardejos. Molts objectes i estructures han patit danys", ha denunciat.

De fet, l'Assemblea General de l'ONU ha aprovat per una majoria aclaparadora una resolució de condemna en què exigeixen a Rússia la retirada immediata de les tropes. Dels 193 estats membres de l'ONU, només 5 han votat en contra i 35 més, entre els quals hi ha la Xina, s'hi han abstingut. A pesar que la resolució no és vinculant, augmenta la pressió sobre Moscou.

Una sol·licitud de 39 països, entre ells Espanya, ha permés a la Fiscalia de la Cort Penal Internacional obrir una investigació a Ucraïna per crims de guerra i de lesa humanitat.

“Estan tots sols”, ha dit el president nord-americà Joe Biden, mentre des de Rússia, el ministre d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, agita la por d'una tercera guerra mundial que seria devastadora i destructiva, segons ha afirmat.

Els Estats Units han suspés les proves de llançament de tres míssils nuclears previstes per a aquesta setmana.

Almenys 33 morts en un bombardeig rus en una àrea residencial en Txerníhiv

Almenys 33 persones han mort en un bombardeig rus contra una àrea residencial a Txerníhiv, al nord d'Ucraïna, segons ha informat hui el Servei Estatal d'Emergències d'Ucraïna.

Les forces russes han llançat un atac amb míssils contra edificis d'apartaments en el centre de la ciutat aquest matí. 

"Fins a les 18:20 hores (hora local), s’han rescatat 18 persones ferides dels enderrocs a causa dels atacs aeris, i s’han recuperat 33 cadàvers", han afirmat en el seu compte oficial de Telegram. Malgrat això en podrien ser més perquè també han informat que han hagut de suspendre temporalment els treballs de rescat a causa dels forts bombardejos. 

El parlament ucraïnés aprova la nacionalització de les propietats russes al país

La Rada Suprema (Parlament) d'Ucraïna, ha aprovat una llei que preveu la nacionalització de les propietats russes en territori del país en resposta a la invasió rusa.

La llei aprova les bases legals per a la nacionalització per motius de "necessitat social" (incloent els casos de necessitat militar urgent) de béns pertanyents a l'Estat rus i els seus residents, segons informa l'agència UNIAN.

Segons la norma, la decisió sobre la confiscació de béns serà presa pel Consell de Seguretat Nacional i Defensa d'Ucraïna i aprovada per decret del president ucraïnés. La llei té com a fi protegir la sobirania i integritat territorial del país, actualment objecte d'una invasió russa.