Rússia intenta repel·lir la incursió ucraïnesa més gran al seu territori des de l'inici de la invasió

L'exèrcit rus encadena ja tres dies de lluita contra les tropes ucraïneses per a intentar expulsar el vora miler de soldats que entraren amb tancs i vehicles blindats al seu territori a través de la regió de Kursk. L'operació dirigida per Kíiv, que ha rebut el suport de les potències occidentals, és la incursió més gran a Rússia des que va començar la guerra el febrer de 2022 i ha deixat en evidència la debilitat defensiva de Moscou en la frontera.

L'atac va produir-se dimarts, quan el contingent de les forces armades ucraïneses va travessar la línia per a accedir a sòl rus, cobert per l'aire amb drons i bombarders. Des d'aleshores han ocupat una desena de llogarets i uns 45 quilòmetres de terreny, segons l'Institut d'Estudi de la Guerra (ISW) —que cita fonts russes— i han obligat el Kremlin a evacuar uns tres milers de residents. En l'ofensiva, a més, han mort cinc civils i una altra trentena han resultat ferits. El president rus, Vladímir Putin, va qualificar esta acció ofensiva de "provocació enorme" i va haver d'interrompre les vacances per a convocar el consell de seguretat.

En este context d'escalada i pànic creixent, el cap de l'estat major rus, Valeri Gueràssimov, va prometre "la derrota aclaparadora de l'enemic", un extrem que està encara lluny d'arribar i que, per això, ha encés l'alarmisme tant en les xarxes socials com entre l'oposició, que responsabilitza Putin de l'"aventura sagnant" a Ucraïna. El país no ha reivindicat oficialment la incursió més gran en territori rus en pràcticament dos anys i mig, però Kíiv va insinuar dijous que no hi ha millor manera d'obligar el Kremlin a negociar la pau que colpejant-lo on més mal li fa.

Un forat a la frontera russa

Tant el Ministeri de Defensa com les autoritats regionals han admés que els combats continuen per tercera jornada consecutiva als districtes de Sudja i Korenevo, localitzats a diversos quilòmetres de la frontera amb Ucraïna. Dijous, el govern de Kursk va assegurar que "l'enemic no ha avançat ni un metre, al contrari, s'està retirant". Però els comunicats militars i els bloguers pròxims al Kremlin desmenteixen esta versió. Insisteixen que l'adversari ha pres el control d'un lloc fronterer, on han empresonat diverses desenes de soldats russos —inclosos reclutes joves—, i continua avançant per carretera cap a altres localitats de la zona, a una profunditat de deu quilòmetres.

Les forces ucraïneses també han pres el gasòmetre de Sudja, el tanc que mesura el flux de gas que circula per Ucraïna amb destinació als clients europeus, encara que el consorci Gazprom ha informat este dijous que el bombeig continua funcionant.

El Kremlin bombardeja el seu propi territori

L'exèrcit rus ha tret este dijous els caces bombarders Su-34 per a colpejar les posicions de les unitats ucraïneses que van travessar la frontera comuna a Kursk, escenari de la batalla més gran de tancs de la Segona Guerra Mundial. D'acord amb el Ministeri de Defensa, s'han llançat bombes aèries FAB-500, les que habitualment utilitza Moscou per a martellejar territori ucraïnés, per a executar "atacs precisos des d'una distància segura" de la zona de combats.

D'altra banda, l'agrupació Séver (nord) ha atacat les posicions de sis brigades mecanitzades enemigues a Kursk, però també en les veïnes regions de Khàrkiv i Sumi, on Kíiv hauria patit 415 baixes, a més de la destrucció de quatre tancs, una trentena de blindats i vehicles militars.

L'assessor presidencial ucraïnés Mikhailo Podoliak ha admés de manera subtil el paper de Kíiv en la incursió en reconéixer l'"efectivitat" obtinguda i assegurar que Rússia només acceptarà negociar la pau "si entén que les pèrdues en esta guerra són inimaginables i que el preu ja és inassumible". "De cara a la segona cimera de la pau, perquè Rússia hi arribe, es comporte de manera més o menys adequada (...) i no actue amb arrogància, hàbit propi de la política exterior russa, cal que funcionen els instruments de coerció", ha assenyalat Podoliak.

Sobre este assumpte, la Comissió Europea va defensar este dijous que, "segons el dret internacional, Ucraïna té dret legítim a defensar-se i això inclou colpejar l'enemic al seu territori".