Rússia i Ucraïna acaben la reunió a Turquia sense avanços en alto el foc ni corredors humanitaris

Els ministres d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, i ucraïnés, Dmitró Kuleba, s'han reunit per primera vegada aquest dijous a Turquia per a tractar de trobar una eixida al conflicte que ha esclatat arran de la invasió russa d'Ucraïna. És la reunió al més alt nivell entre les dues parts que s'havia mantingut fins ara i ha acabat sense resultats significatius, ja que totes dues parts continuen molt allunyades. Ni s'han obtingut avanços en l'obertura d'un corredor humanitari per a evacuar Mariúpol, ciutat del sud-est envoltada per tropes russes, ni en l'establiment d'un alto el foc, segons ha confirmat el mateix Kuleba en eixir de la trobada: "He vingut amb un objectiu humà. Obrir un corredor humanitari per a la gent que vol eixir de Mariúpol. Desafortunadament, el ministre Lavrov no estava en posició de comprometre's".

Quinze dies després que va començar la invasió russa d'Ucraïna, Moscou i Kíiv s'han vist les cares aquest dijous a Turquia, que ha intermediat per a tancar una cita a tres amb els dos ministres d'Afers Estrangers dels països bel·ligerants. És la quarta trobada diplomàtica des que les tropes de Putin entraren en territori ucraïnés i, a pesar que l'objectiu era negociar una eixida per a frenar el conflicte, les posicions encara continuen apartades. Sembla que Moscou, que ha redoblat l'ofensiva els últims dies, hi acudeix sense alterar ni un mil·límetre les seues demandes.

Els dos ministres arribaren dimecres a la nit al balneari de Belek, a la província d'Antalya. L'entrevista ha començat a les onze hora local (nou del matí a Espanya) amb el responsable d'Afers Estrangers turc, Mevlüt Çavusoglu, com a amfitrió. I ha conclòs sense cap acostament de posicions. El govern ucraïnés afirma que Rússia li ha transmés que mantindrà l'atac fins que es complisquen les exigències del Kremlin. Una demanda que Kíiv entén com una rendició "inacceptable". "Ells busquen la rendició d'Ucraïna. Ucraïna és forta, està lluitant", ha incidit Kuleba, que ha assegurat que el seu país està disposat a buscar solucions, però no a rendir-se. Per la seua banda, Lavrov ha assegurat que el president rus, Vladímir Putin, està disposat a trobar-se amb el seu homòleg ucraïnés, Volodímir Zelenski, però només si l'objectiu és arribar a acords.

Maríupol, blanc de Putin

En moltes regions ucraïneses la situació és dramàtica, però a ciutats com Mariúpol la guerra està deixant un panorama infernal, com el que ha quedat després del bombardeig d'un hospital d'infantil. Un atac que deixa un balanç provisional de tres morts, dos d'ells menors, i dèsset ferits. Zelenski l'ha definit de "prova final del genocidi" que s'està cometent contra la població del país. Mariúpol s’ha convertit en tot un símbol de resistència després de nou dies de setge: una ciutat arrasada, saquejada, sense aigua, ni llum, ni calefacció, ni menjar... sotmesa als bombardejos continus de les tropes russes. L'alcalde, Vadim Boitxenko, ha xifrat aquesta matinada en 1.207 els civils morts durant l'atac rus.

Aquest dijous el govern local ha confirmat una nova víctima mortal en un atac aeri atribuït a l'exèrcit rus. "Matí roín a Mariúpol una altra vegada. Atac aeri contra una ciutat pacífica de nou. Hui a les 8 del matí [...] han disparat contra residents de Mariúpol des d'avions", assenyala l'Ajuntament a través de Telegram.

Fins aquest dijous, representants de Rússia i Ucraïna havien mantingut tres rondes de negociacions des que Moscou va decidir envair el país veí, el passat 24 de febrer. La tercera d'elles, celebrada el dia 7, va acabar amb xicotets avanços a l'hora de millorar la logística dels corredors humanitaris per a evacuar a la població civil. La tercera trobada es va produir a la regió bielorussa de Brest, prop de la frontera polonesa, igual que en la segona cita, del passat dia 3.

En paral·lel al pla diplomàtic, aquest dijous continuarà l'evacuació de població civil. Les autoritats han obert hui set corredors per a desallotjar les persones que encara romanen atrapades en les ciutats més importants, blanc dels atacs russos. En concret, els passos suposadament segurs se situen a Mariúpol, Volnovakha, Izium, Sumi, Trostianets i Krasnopillia. També s'intenten garantir rutes segures per a l'evacuació de les ciutats que envolten Kíiv: Butxa, Borodianka, Irpín i Hostómel, ha informat la viceprimera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk, segons l'agència nacional ucraïnesa Ukrinform.

Com ha passat reiteradament des del primer intent de corredor humanitari a Mariúpol, l'operació d'evacuació de la ciutat ha tornat a fracassar en plena onada de bombardejos. Ucraïna acusa Rússia de boicotejar-a deliberadament.

Dimecres s'obriren sis corredors humanitaris després de pactar un alto el foc durant dotze en diverses zones amb el govern rus. No tots, però, estigueren operatius. El boicot amb atacs russos en alguns punts va impedir desallotjar per les rutes habilitades les vora 100.000 persones que preveia l'executiu ucraïnés, una xifra que va quedar rebaixada a 35.000, segons ha confirmat aquest dijous. D'elles, més de 10.000 es van evacuar de pobles i ciutats de la zona de Kíiv, la capital ucraïnesa, ha informat el governador regional Oleksi Kuleba.

En el front bèl·lic, l'exèrcit ucraïnés s'esforça per frenar l'avanç rus pel sud-est del país, on les forces militars de Moscou continuen intentant controlar una franja de territori fins a l'estratègic port d'Odessa, a fi de crear un corredor terrestre que incloga l'annexionada península de Crimea.

La "guerra" dels despatxos

Però la guerra no es lliura només sobre el territori, també té una variant als despatxos externs, on hi ha un encreuament d'acusacions entre el Kremlin i la Casa Blanca per unes suposades armes químiques en el conflicte.

Rússia acusa els Estats Units d'estar finançant un suposat programa biològic i militar dut a terme als laboratoris d'Ucraïna. La Casa Blanca ho ha negat en redó aquest dijous de matinada. Insinua que és una maniobra de distracció russa i que en realitat són els russos els qui podrien fer servir l'armament químic en aquesta invasió.

La portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, ha desmentit aquestes acusacions, que ha qualificat de falses, i que tindrien el suport de la Xina. Ho ha fet en el seu Twitter i immediatament ha traslladat les sospites al Kremlin.

Psaki ha dit que aquestes acusacions són invents, que és el tipus de maniobra de desinformació que Rússia ha fet durant anys.

La portaveu del govern nord-americà ha assegurat que els Estats Units compleixen les convencions d'armes químiques i biològiques mentre que es Rússia la que ha deixat mostres més que de sobra de fer-les servir, ja siga per a enverinar enemics polítics del règim o en les armes subministrades al règim d'Al-Assad a Síria.

L’ONU, per la seua banda, ha defensat que no hi ha constància de l'existència a Ucraïna de programes il·legals d'armes químiques ni biològiques.