Sánchez, sobre el reconeixement de Palestina: "És una decisió que no adoptem contra ningú"

Espanya ha reconegut formalment l'Estat de Palestina. El govern de coalició de PSOE i Sumar ha aprovat en el Consell de Ministres la resolució que va anticipar el 22 de maig, conjuntament amb Noruega i Irlanda, i que ha donat origen a una crisi diplomàtica que lluny de tocar sostre continua escalant. En un pronunciament en castellà i anglés previ a la reunió de l'executiu, el president del govern espanyol Pedro Sánchez ha defés el pas com una decisió "històrica" i una "necessitat peremptòria si volem aconseguir la pau" a l'Orient Pròxim.

"És una decisió que no adoptem contra ningú, menys encara contra Israel al qual respectem i amb el qual volem tindre la millor relació possible", havia manifestat Sánchez durant la seua intervenció, en què ha insistit en la condemna d'Espanya a la matança de Hamàs del set d'octubre. El subratllat no ha servit de molt. Tel-Aviv no ha tardat a contestar la decisió amb greus atacs contra l'executiu per boca del ministre d'Afers Estrangers. Israel Katz ha acusat Sánchez de "complicitat" amb el "genocidi jueu" i ha alineat la vicepresidenta Yolanda Díaz amb els pitjors enemics de l'estat jueu, el líder de la revolució de l'Iran i el cap de Hamàs. Espanya ja ha anunciat una resposta "ferma i contundent" alineada amb Dublín i Oslo.

El cap de l'executiu ha defés la solució dels dos estats com a via per a una pau duradora a la regió, amb les fronteres del 1967 com a punt de partida i les resolucions 242 i 338 del Consell de Seguretat de l'ONU com a marc normatiu. "Palestina ha de ser viable, amb Cisjordània i Gaza connectada per un corredor i Jerusalem est com a capital, unificades sota el govern legítim de l'Autoritat Nacional Palestina (...) No acceptarem canvis respecta dels límits de 1967 que no siguen negociats per les parts", ha explicat.

Ha alineat la posició d'Espanya amb "el respecte internacional i de l'orde internacional basat en regles" assumits en els acords internacionals i el compromís per la pau que replega el preàmbul de la Constitució. Principis que, segons ha dit, guien l'acció del país en "tots els conflictes", siga el de l'Orient Mitjà o en la invasió d'Ucraïna. "Actuem conforme al que s'espera d'un gran país", ha afirmat.

Irlanda i Noruega també reconeixen l'estat palestí

Sánchez ha assegurat que Espanya accelerarà "des de demà" la maquinària diplomàtica per a plantar les condicions. Ho farà en tres fronts. El primer, insistint en la crida a un alto el foc permanent, l'entrada d'ajuda humanitària i l'alliberament dels ostatges en mans de Hamàs, per a posar fi a l'ofensiva militar israeliana a la Franja de Gaza. En segon lloc, buscant suports per al reconeixement de l'Autoritat Nacional Palestina, "que és soci per la pau", com a interlocutor internacional. I, en tercer lloc, impulsant una conferència de pau, amb els països àrabs, per a definir el full de ruta cap a l'estat de Palestina.

Els executius de Noruega i Irlanda també han materialitzat la decisió conjunta este dimarts, que Oslo ha qualificat de "dia memorable". El Consell de Ministres irlandés ha aprovat el reconeixement i l'ha traslladat al congrés. A Noruega ha entrat hui en vigor la resolució de l'executiu, refrendada amb la firma del rei Harald V. Tots tres països se n'afigen als més de 140 que ja han reconegut formalment l'estat palestí. El president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, ha agraït la confirmació, per la via dels fets de l'anunci de fa una setmana. En un pronunciament este dimarts ha qualificat de "valenta" i "audaç" la posició dels tres estats europeus. Entén que demostra un "consens internacional" per a posar fi a la guerra a la Franja de Gaza.

Israel acusa Sánchez de ser "còmplice d'incitar al genocidi jueu"

La mesura ha agreujat la crisi diplomàtica amb Israel. Tel-Aviv ja va anticipar "greus conseqüències", la primera de les quals va ser cridar a consultes els ambaixadors. Este dilluns el ministre d'Afers Estrangers, Israel Katz, va ordenar el consolat d'Espanya a Jerusalem deixar de prestar serveis als palestins residents a la Cisjordània ocupada. A qui ens faça mal, li farem mal", va afirmar Katz en un comunicat.

El mateix Katz ha reaccionat a la decisió del Consell de Ministres amb un missatge incendiari des de la xarxa social X, que abunda en el conflicte bilateral. Ha acusat Sánchez, de ser "còmplice d'incitar al genocidi jueu", per reconéixer a l'Estat palestí i per no cessar la vicepresidenta Yolanda Díaz quan va dir que "Palestina serà lliure des del riu fins a la mar". En un missatge, en espanyol i hebreu, ha acusat la vicepresidenta de buscar l'eliminació d'Israel i l'establiment d'un "Estat terrorista" palestí i l'ha comparada amb el líder suprem iranià, Ali Jameneí, i el cap de Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar. Katz entiqueta en el post el compte del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo.

El lema és objecte de controvèrsia per les diferents interpretacions que s'hi projecten. El riu Jordà i la mar Mediterrània comprenen les fronteres de la Palestina històrica. Els simpatitzants de la causa palestina l'empren sovint com un eslògan contra l'ocupació il·legal d'Israel de part del territori. Grups islamistes com Hamàs i Hezbollah, el fan servir en un sentit més radical, per a reclamar l'expulsió total d'Israel. El govern de Tel-Aviv s'aferra a esta interpretació i engloba en el mateix grup a tots el que la gasten.

Katz ha mantingut l'acusació contra Díaz malgrat que la vicepresidenta va matisar les seues paraules. Va dir que quan va assegurar que "Palestina serà lliure des del riu fins a la mar" es referia al fet que els dos estats, Israel i Palestina, han de "compartir un futur de pau i prosperitat". Tot després que l'ambaixadora israeliana a Madrid, Radica Radien-Gordon, l'acusara d'utilitzar "un lema de Hamàs".

Albares promet una resposta "serena i ferma"

El ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat que ja ha parlat amb els seus col·legues de Noruega i Irlanda per a coordinar una resposta "serena i ferma" a les "faules infames" i "atacs" d'Israel. "Ningú ens intimida", ha avisat en la roda de premsa posterior del Consell de Ministres que ha aprovat el reconeixement de l'estat palestí. Espanya no "fa política reactiva a colp de tuit" ha dit el ministre, que si bé ha donat per segura una reacció, ha dit que es farà quan la decidisquen els tres països assenyalats per Tel-Aviv i no "quan uns altres volen, amb provocacions".

Conegut l'últim tuit de Katz, el company de partit de Díaz, el portaveu de Sumar en el Congrés Ínigo Errejón, ha reclamat l'executiu una "resposta contundent". L'ha concretada en quatre fronts: la retirada de l'ambaixadora israeliana, el "ple embargament" a la compravenda d'armes, el suport al Tribunal Internacional de Justícia en l'exigència d'alto el foc al govern de Benjamin Netanyahu i la ruptura de l'acord comercial de la Unió Europea amb l'estat jueu.

El cap de llista de Vox al Parlament Europeu, Jorge Buxadé, s'ha situat al costat d'Israel. En un desdejuni informatiu ha defés la incursió militar com una "operació militar antiterrorista" contra Hamàs, la qual ha diferenciat de la invasió "il·legítima" de Rússia a Ucraïna. El candidat de l'extrema dreta s'ha preguntat com haguera reaccionat Pedro Sánchez, en una situació similar als "cims atroços" del set d'octubre i ha raonat que el president espanyol "probablement" haurà de demanar perdó".

Merino: "No és el moment ni la forma"

En clau valenciana, la portaveu del Consell i consellera d'Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino, ha recriminat l'executiu espanyol que "no és el moment ni la forma" per a reconéixer a l'estat palestí. En la roda de premsa posterior al ple del govern valencià ha valorat la decisió de l'executiu central en el context de la campanya per les eleccions europees i ha retret que s'haja pres "sense tindre en compte l'opinió del parlament ni buscar un consens", si bé ha manifestat la voluntat d'acabar "com més prompte millor" amb la guerra.