Les sancions a Rússia, sense efecte gràcies al suport dels països veïns

Les sancions a Rússia no estan fent efecte i el seu comerç exterior està quasi en els nivells previs a la guerra a Ucraïna, gràcies principalment al fet que els seus països veïns serveixen de plataforma d'entrada i eixida de molts productes cap a o des de Rússia, segons publica el diari The New York Times.

El diari recorda que Rússia va deixar de publicar les seues dades de comerç exterior després de la invasió d'Ucraïna, però una anàlisi de les xifres de veïns demostren un increment que indica que estan proveint a Moscou de molts dels béns que s'havia pensat interrompre amb les sancions.

A més, Moscou està aprofitant l'aliança o la neutralitat de països que no estan aplicant les sancions per a desviar una gran part del seu comerç a través d'ells.

Els dos indicadors que demostren que les sancions no estan donant els seus fruits són l'estabilitat del ruble i les xifres del Fons Monetari Internacional, que ha publicat que l'economia russa creixerà enguany un 0,3%, molt per damunt de la contracció de -2,3% de l'anterior previsió.

Si el port de Sant Petersburg, el major de Rússia, ha deixat de rebre béns com a telèfons mòbils, peces d'automòbil o aparells electrodomèstics, ara aquests productes estan entrant per carretera des de països que no apliquen sancions, com Bielorússia, la Xina, Armènia o el Kazakhstan.

A més, el port d'Istanbul s'ha convertit de facto en port d'entrada de molts béns per a Rússia, ja que des d'ell els carregaments tornen a eixir al port rus de Novorossisk.

Rússia també ha trobat diverses vies per a sortejar les condicions imposades a les seues exportacions petrolieres utilitzant intermediaris de països com els Emirats Àrabs, l'Índia, el Pakistan, Indonèsia o Malàisia, que compren carregaments de petroli rus que després revenen.

Moscú informa d'avançada a Donetsk

D'altra banda, la guerra continua i Rússia ha anunciat l'"alliberament" de la localitat de Blahodatne, en la república popular de Donetsk, com s'autodenomina una de les quatre regions ucraïneses annexionades per Moscou en el curs de la seua campanya militar a Ucraïna.

Blahodate es troba a deu quilòmetres al nord de Bakhmut, ciutat al costat de la qual des de fa mesos es lliuren acarnissats combats i la captura dels quals s'ha convertit, si s'ha de jutjar per la intensitat de la batalla, en l'objectiu més immediat de les tropes russes.

Occident envia blindats a Ucraïna, però refusa entregar avions de combat

Els Estats Units ha començat a enviar a Ucraïna els primers seixanta vehicles de combat d'infanteria Bradley a Ucraïna, però ha descartat, juntament amb altres països, de moment el subministrament de caces F-16 que demana Kíiv.

Encara que els EUA ha augmentat considerablement l'ajuda militar a Ucraïna, a la qual enviarà 31 tancs pesats Abrams, el seu president, Joe Biden, va ser categòric en afirmar que no subministrarà avions de combat F16.

El govern britànic va secundar la postura de Washington, que se suma al rebuig d'Alemanya, després que França es mostrara oberta a fer costat a Ucraïna amb caces militars.

Segons el portaveu de la Força Aèria d'Ucraïna, el coronel Yuri Ignat, el país necessitarà fins a 200 avions per a defensar els seus cels tant en temps de guerra com de pau.

Si les peticions de Kíiv d'avions de combat no troben oïdes receptives a Occident, les de tancs han sigut molt millor rebudes i la coalició de tancs té dotze països participants. Les Forces Armades d'Ucraïna esperen rebre entre 120 i 140 tancs occidentals moderns en la primera onada de subministrament: tancs alemanys Leopard 2, els britànics Challenger 2, els estatunidencs M1 Abrams i es confia també en els Leclerc francesos.