França torna a viure una segona protesta massiva per a frenar el retard de la jubilació als 64 anys

França ha viscut aquest dimarts la segona protesta massiva del mes de gener contra la reforma de les pensions del govern d'Emmanuel Macron, en una jornada en la qual els sectors ferroviari, petrolier i educatiu van realitzar importants aturs.

Després de l'àmplia protesta del 19 de gener, els sindicats van fer un nou torcebraç a Macron exigint-li la retirada tant del retard de l'edat mínima de jubilació, dels 62 anys a 64, com de l'avançament el 2027 de l'allargament del període de cotització, de 42 a 43 anys.

"El món del treball ho diu alt i clar, en la protesta més gran en 25 anys: no vol un augment de l'edat mínima de jubilació", ha afirmat Laurent Berger, líder de la Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT), primer sindicat del país. En la capçalera de la manifestació parisenca al costat d'altres líders sindicals, entre ells Philippe Martínez, de la combativa Confederació General del Treball (CGT), els convocants han reivindicat 500.000 participants, davant dels 400.000 calculats fa dotze dies.

La de París ha sigut la més gran de les 250 protestes convocades a tot França, seguida per la de Marsella. Allí la prefectura va estimar 40.000 manifestants (205.000 segons els sindicats); així i tot, més que el passat 19 de gener, quan va tindre lloc la primera d'una sèrie de mobilitzacions contra la reforma de les pensions. A París, la protesta ha acabat amb alguns enfrontaments amb les forces de l'ordre, que es van saldar amb 30 detencions.

Davant de la fermesa del govern, els sindicats han convocat, de manera unitària, dues noves jornades de vaga general i manifestacions, el 7 i l'11 de febrer pròxims. La meta dels sindicats és, com el 1995 durant la presidència del conservador Jacques Chirac, aconseguir que la pressió social siga tal que impedisca la posada en marxa d'una reforma de les pensions.

Per la seua part, la policia ha calculat 1.272.000 manifestants en tot el país, una mica més dels 1.100.000 que ho van fer, segons les seues dades, fa dotze dies, mentre que els sindicats van reivindicar dos milions i mig, mig milió més que la passada convocatòria.

Malgrat la pressió, la primera ministra, Élisabeth Born, va deixar clar diumenge passat en una entrevista que la retirada del projecte "no és negociable". 

Les marxes convocades aquest dimarts coincideixen amb l'inici de la comissió parlamentària que ha d'estudiar la proposta, que el govern francés va presentar el 10 de gener. Els partits d'esquerra i la ultradreta s'oposen, encara que el bloc governamental espera rebre el suport dels conservadors per a tirar-lo avant.  

Tot i l'oposició majoritària de la societat francesa (un 61% segons un sondeig del diari econòmic Les Echos), una majoria dels francesos no té intenció de mobilitzar-se per a impedir la reforma (un 73% segons una enquesta de la setmana passada).

El transport, el sector més combatiu

Es preveu que la protesta tinga una gran afecció en el transport. Només circularà un terç dels trens d'alta velocitat, s'han cancel·lat entre dos terços i el 90% dels trens de rodalia i el metro de les principals ciutats operarà a mig gas. Tanmateix, els autobusos estaran menys afectats.  

Pel que fa als desplaçaments aeris, s'han suspés un 20% dels vols amb eixida o destinació en l'aeroport parisenc d'Orly. Air France ha hagut de suprimir el 10% dels vols, però manté els intercontinentals i també les rutes amb Espanya. 

Fins a 11.000 agents per tot el país, 4.000 d'ells a París, vigilaran que la protesta es desenvolupe de manera pacífica, davant el temor del govern de Macron que xicotets grups de radicals violents puguen generar disturbis.