Rússia ofereix Ucraïna reprendre el diàleg si les forces armades entreguen les armes
Militars ucraïnesos s'enfronten a les tropes russes en els accessos a Kíev, en la segona jornada d'una invasió que deixa almenys 137 víctimes mortals i més de 300 persones ferides
Les tropes russes han entrat a la ciutat de Kíev. El Ministeri de Defensa ucraïnés assegura en un missatge de Twitter que "l'enemic" està al districte d'Obolon, al nord de la capital, on s'estan produint enfrontaments i demana la població "fer còctels Molotov" per a "neutralitzar l'ocupant". En les últimes hores les parts intercanvien dispars en ponts i vies d'accés al nucli urbà.
La capital està en xoc. Per segon dia han sonat les sirenes antiaèries de matinada. S'han sentit fortes explosions a prop de la ciutat i una defensa antiaèria ha abatut un avió rus, que ha caigut en una zona residencial, on ha incendiat dos edificis.
El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, assegura que Rússia ha atacat amb míssils les ciutats. "Diuen que les infraestructures civils no són l'objectiu: mentida!", ha denunciat. Fonts del Ministeri de l'Interior han concretat que almenys 33 "llocs civils" haurien rebut l'impacte de projectils russos.
En un missatge televisat, Zelenski s’ha adreçat a la ciutadania i ha assegurat que es quedarà al país fins al final i que el propòsit de Putin és matar-lo a ell i la seua família: "Volen destruir Ucraïna políticament en destruir al cap de l'Estat". Els Estats Units fan una interpretació similar i tampoc descarten que Moscou faça "algun moviment més" per a recuperar influència en els països veïns.
El govern ucraïnés ha mobilitzat la població civil capaç de combatre. Els homes entre 18 i 60 anys no poden eixir del país i poden incorporar-se al front en qualsevol moment.
La invasió, ordenada per Putin aquest dijous, ha causat ja la mort de 137 persones, entre civils i soldats, segons el govern d'Ucraïna. Hi ha 316 persones ferides més. El ministre de Defensa del Regne Unit, Ben Wallace, estima que 450 militars russos haurien perdut la vida en el conflicte, segons avança Reuters.
Les Nacions Unides han alertat d'un augment de les víctimes civils. Un portaveu ha confirmat que almenys 25 ciutadans i ciutadanes haurien mort en els bombardejos russos i 102 persones més haurien resultat ferides, unes xifres que estimen que podria ser molt superiors. La majoria de les víctimes (23 morts i 91 ferits) han sigut notificades en zones controlades pel govern ucraïnés a les regions de Donetsk, Cherkasy, Chernihiv, Khàrkiv, Kherson i Lugansk.
Rússia ofereix Ucraïna reprendre el diàleg si es rendeix
Rússia ha oferit Ucraïna reprendre el diàleg si les forces armades entreguen les armes, segons ha afirmat el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov. El mandatari ha negat que vulguen ocupar el país i ha justificat l'ocupació en la intenció de donar la ciutadania l'oportunitat de ser independents i no estar sota control estranger. També en l'objectiu de "desmilitaritzar" i "desnazificar" el seu veí, arguments com els que ha esgrimit en diverses ocasions el seu superior, Vladímir Putin.
No obstant l'oferta de diàleg, Lavrov ha negat la legitimitat democràtica del govern de Volodímir Zelenski. En un missatge a la televisió posterior, el mandatari ucraïnés ha instat Putin a seure a la taula de negociacions "per a detindre la mort d'éssers humans". El Kremlin ha assegurat després que estan disposats a enviar a Minsk (Bielorússia) una delegació per a iniciar les negociacions amb Ucraïna, segons ha avançat el portaveu del govern rus Dmitri Peskov.
Combats contra tancs russos per a frenar l'avanç cap a Kíev
L'avanç militar rus ha sigut pràcticament imparable des que Putin va anunciar l’ofensiva. Amb la majoria de defenses antiaèries ucraïneses destruïdes, les tropes invasores s'han plantat a les portes de Kíev, on han neutralitzat també l'aeroport militar.
Els soldats russos controlen ja l'antiga central nuclear de Txernòbil. L'exèrcit ucraïnés combat contra els tancs russos en regions limítrofes de la instal·lació, a huitanta quilòmetres de la capital, per a frenar l'avanç cap a Kíev.
Més a prop de la capital, asseguren haver neutralitzat una columna de camions amb militar russos que comandaven vehicles de les forces armades ucraïneses, dels quals s'havien apoderat. En el primer dia d'ofensiva les tropes ucraïneses també van recuperar l'aeròdrom d'Hostomel, a 35 quilòmetres de la capital, que havien pres vora 200 paracaigudistes russos.
Per la seua banda, Rússia ha pres l'Illa de les Serps, un illot ucraïnés deshabitat al Mar Negre, que es troba a 45 quilòmetres de Romania. La marina russa ha matat els tretze guàrdies que el custodiaven, després que rebutjaren rendir-se.
La població en refugis i al metro, per a protegir-se dels bombardejos
El ministre d'Afers Exteriors d'Ucraïna, Dmitro Kuleba, ha comparat l'atac contra Kíev amb els bombardejos nazis de 1941 en el seu compte de Twitter: "Terribles atacs amb míssils contra Kíev. L'última vegada que la nostra capital va patir una cosa similar va ser el 1941, quan va ser atacada per l'Alemanya nazi", recordava.
Es tracta ja d'un atac a gran escala i, en les ciutats ucraïneses, bona part de la població ha passat la nit en refugis de la Segona Guerra Mundial o ha buscat recer a les estacions de metro.
L'ambaixadora espanyola a Ucraïna, Silvia Cortés, està eixint del país en un comboi en què viatgen també un centenar d'espanyols que encara romanien a la ciutat, segons ha confirmat el ministre d'Afers Exteriors, UE i Cooperació, José Manuel Albares.
Només un dia després d’entrar en territori ucraïnés i d'atacar enclavaments militars en set ciutats del país, l'exèrcit rus ha provocat l'èxode de 100.000 persones, segons les Nacions Unides, que estima que fins a cinc milions d'ucraïnesos podrien abandonar el país. Molts han fugit cap a l'oest, cap a la frontera polonesa, on les estacions de tren s'han convertit en centre de refugiats.
“Em sent segura ací, però des d'ací no puc ajudar els meus parents i les meues amistats. Molts estan en perill i no han pogut abandonar el país”, lamentava una jove que ha pogut escapar del conflicte i ha fugit cap a Polònia. Fins a aquesta zona fronterera polonesa s'ha desplaçat també el gruix de l'ambaixada espanyola que encara quedava a Ucraïna.
El Consell de Seguretat de l'ONU vota aquest divendres una resolució de condemna a l'atac rus contra Ucraïna que conté termes molt durs contra l'acció de la Federació Russa. No obstant això, el dret a vet de Rússia anticipa que es bloquejarà el document.
Occident ha anunciat greus sancions contra Moscou. Segons el president dels Estats Units, Joe Biden, afectaran cinc grans entitats financeres russes, entre les quals es troben els dos bancs més importants del país, així com a oligarques pròxims al Kremlin als quals es congelaran els actius a l'estranger. El govern ucraïnés considera les sancions insuficients i lamenta que aquestes amenaces tampoc no han impedit l'agressió de Putin.
