Ara en la televisió
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
El Senat dels Estats Units aprova una llei històrica que criminalitza els linxaments
Convertirà els linxaments en un delicte d'odi a escala federal, després de més d'un segle d'intents fallits d'aprovar una mesura contra una forma d'assassinat racista
El Senat dels Estats Units ha aprovat per unanimitat un projecte de llei que convertirà els linxaments en un delicte d'odi a escala federal, després de més d'un segle d'intents fallits d'aprovar una mesura similar.
La mesura, que va ser aprovada abans per la Cambra Baixa, només necessita la signatura del president Joe Biden per a convertir-se en llei. És un intent de memòria històrica i de condemna d'una forma d'assassinat racista que ha posat fi a les vides de centenars d'afroamericans durant més d'un segle.
"El fet que això ens haja costat tant de temps és una taca amarga en la història dels Estats Units", ha dit després de la votació el líder de la majoria demòcrata al Senat, Chuck Schumer.
El projecte de llei, que amb tota seguretat rebrà el suport de Biden, castigarà amb fins a trenta anys de presó els linxaments, que són assassinats sense el procés pertinent, sovint per part d'una multitud, que als EUA anaven lligats a l'odi als afroamericans.
Execucions al segle XIX i primera meitat del XX
Aqueix tipus d'execucions de persones negres per motius racistes van ser comuns en el sud del país durant el segle XIX i la primera meitat del XX, i la freqüència es van reduir després del moviment dels drets civils en la dècada de 1960.
La paraula està associada en l'imaginari col·lectiu a afroamericans penjats en arbres, i es calcula que més de 4.700 persones van morir en linxaments entre 1882 i 1968, inclosos 3.446 negres, segons l'Institut Tuskegee.
Encara que alguns historiadors opinen que no hi ha hagut linxaments notables des de fa quatre dècades, uns altres no hi estan d'acord i apliquen aquest etiqueta a casos com el d'Ahmaud Arbery, assassinat a tirs el 2020 mentre feia exercici en l'estat de Geòrgia.
El projecte de llei recentment aprovat porta el nom d'Emmett Till, que va ser linxat als 14 anys després de ser segrestat i torturat per homes blancs a Mississipí el 1955 i és un dels episodis més brutals de la història racial del país.
Les penes de presó que preveu la llei s'aplicaran en els casos de mort o greus lesions corporals com a resultat d'una agressió per motius racistes.