El Senat rus ratifica l'annexió de les regions ucraïneses, sense poder marcar les fronteres
Els avanços de la contraofensiva ucraïnesa contradiuen els límits que Rússia vol dibuixar per a Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia
El Senat rus ratifica aquest dimarts els tractats d'annexió signats per la Federació Russa amb els líders separatistes de les regions ucraïneses de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia. El vistiplau de la cambra continua al vot afirmatiu per unanimitat de la Duma i tanca el tràmit legal, que culminarà en la promulgació d'una llei federal per part del president, Vladímir Putin. Al remat, caldrà modificar la constitució per a assegurar definitivament els territoris dins la jurisdicció russa.
El procés, que repeteix la maniobra que el Kremlin va aplicar per a l'annexió de la península Crimea i la ciutat de Sebastòpol, entropessa, però, amb un dubte existencial: quines són exactament les fronteres de les regions? La ratificació parlamentària coincideix amb la pèrdua de territoris en les mateixes zones per l'avanç de la contraofensiva ucraïnesa, que en les últimes hores ha recuperat dos municipis de Donetsk, Torke i Liman. Rússia continua lluitant a Lugansk, mesos després que el Kremlin anunciara la conquesta. De Zaporíjia només controla una franja de la qual ha quedat fora la capital, encara sota domini d'Ucraïna. I a la regió de Kherson la pressió de les tropes de Kíiv està obligant a retrocedir les russes. En les últimes hores Moscou ha substituït del cap de les tropes a la zona, el districte militar oest, el coronel general Alexandr Zhuravlióv.
A preguntes dels periodistes el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, va explicar que Donetsk i Lugansk tindran les fronteres de 2014, és a dir, aquelles van reclamar en els referèndums de fa huit anys, quan ni tan sols controlaven les capitals dels territoris. Sobre Kherson i Zaporíjia va anunciar que consultarà la població, si bé no ha aclarit com ni quan.
La incertesa en el camp de batalla està al darrere de la controvertida campanya de mobilització de reservistes russos, precisament per a assegurar eixe 15% del territori que Moscou ha amputat a Ucraïna. Segons el Ministeri de Defensa rus ja han incorporat a files 200.000 dels 300.000 soldats previstos. Rússia Unida, el partit de Putin, ha proposat una reforma legal per a facilitar que els diputats de la Duma puguen incorporar-se voluntàriament a les tropes.
En crida i cerca la periodista russa que va protestar contra la guerra
En altre orde de coses, Rússia ha declarat hui en crida i cerca la periodista Marina Ovsiánikova, la informadora que va irrompre en un programa de televisió amb un cartell contra la campanya militar a Ucraïna, a la qual acusa ara d'haver violat l'arrest domiciliari. Ovsiánikova va emigrar inicialment a Alemanya per a evitar represàlies, però va retornar a Rússia, on ha continuat expressant-se en contra del conflicte. Un tribunal va decretar a l'agost l'arrest domiciliari, després que la detinguen en una protesta a juliol, en què va ser acusada de difondre informacions falses sobre l'Exèrcit rus, per la qual cosa podria ser condemnada a fins a deu anys de presó. Aquest dissabte passat, l'exmarit de la periodista va informar que Marina havia fugit de l'arrest juntament amb la seua filla.
