Ara en la televisió
MÚSICA DE BANDA
Sis mesos de la guerra d'Ucraïna: de la invasió a l'amenaça de recessió
El 24 de febrer Rússia envaïa Ucraïna en una incursió militar que volia ràpida, però que s'ha enquistat en el temps i ha provocat una crisi humanitària i geopolítica, de la qual n'ha derivat una altra econòmica
Cossos de civils assassinats a Butxa, on s'investiga Rússia per crims de guerra
/ Zohra Bensemra (Reuters)
Ara fa sis mesos, el 24 de febrer, Rússia iniciava la invasió d'Ucraïna. L'operació militar ha sacsat el continent europeu i està alterant la relació d'aliances i forces de la geopolítica, amb conseqüències també en l'economia del planeta. La incursió militar, que les autoritats russes anunciaven molt ràpida i que justificaren en la necessitat d'alliberar la regió prorussa del Donbass dels suposats abusos de Kíiv, s'ha enquistat i amenaça de prolongar-se sine die en el temps. L'onada de sancions i el bloqueig internacional ha acorralat Moscou, però no ha alterat els plans del Kremlin, que ha retornat la pressió a Occident reduint el subministrament de gas i petroli.
El bloc occidental, organitzat entorn de l'OTAN, ha apostat per equilibrar les forces armant Ucraïna, davant de la impossibilitat d'intervindre pel risc d'un conflicte nuclear, si bé en el rerefons del conflicte hi ha les tensions per l'ampliació progressiva cap a les fronteres russes de l'Aliança Atlàntica. Hui la guerra sembla en un punt mort, amb Rússia colpejant i Ucraïna resistint sense acords de pau a la vista, davant de la mirada d'una Europa cada vegada més impacient per una pujada de preus –particularment els dels carburants– que ha situat la inflació en nivells no vistos des de fa tres dècades trenta anys.
Aquell 24 de febrer l'exèrcit rus començava a atacar Kíiv, Khàrkiv i Dnipró per orde de Vladímir Putin. Arrancava així una escalada militar que va obligar el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, a canviar la jaqueta per la roba militar per a posar-se al capdavant de la defensa del país. Tot i la forta resistència, gràcies en bona part a l'armament occidental i a un sentiment nacionalista que el Kremlin sembla que no va preveure, Rússia controla ja el 20% del país. Ha guanyat terreny a l'est, a la regió del Donbass, i al sud, a Mariúpol, prop de la península de Crimea, que Moscou es va annexionar el 2014, i que ara els EUA i la UE insten Kíiv a recuperar.
Sis milions de refugiats i més de 5.500 civils morts
La guerra ha expulsat del país més de sis milions d'ucraïnesos, que protagonitzen l'èxode més gran de refugiats a Europa des de la Segona Guerra Mundial i dels quals 130.000 estan en acolliment temporal a Espanya. Sis milions de persones més s'han vist obligades a desplaçaments de domicili forçats dins de la mateixa Ucraïna.
Els bombardejos també han afectat la població civil per una incursió militar que ha activat investigacions per crims de guerra a localitat com Butxa, l'escenari d'una possible matança de ciutadans, o pel presumpte ús d'armes químiques a l'enclavament de Mariúpol. Durant aquest temps, s'ha verificat la mort de més de 5.500 civils, més de 360 dels quals són menors, segons dades de les Nacions Unides, que assegura que la xifra real serà molt superior. Les baixes militars són més difícils de quantificar per la guerra de propaganda entre les parts, si bé el govern de Kíiv ha assumit la mort d'almenys 10.000 dels seus militars en combat, xifres que triplica en la part russa.
Però més enllà de la pèrdua de vides, militars i civils, la invasió d'Ucraïna està fent trontollar les economies de la Unió Europea en impulsar una crisi energètica i fer augmentar la inflació a nivells de dos dígits, desconeguts des de la crisi del petroli de 1979. La pujada de preus amenaça amb la recessió a Occident, un altre element clau que determinarà les decisions internacionals sobre la guerra.