Els sis reptes de Joe Biden per a reconstruir els Estats Units

A les cinc de la vesprada, hora espanyola, el demòcrata Joe Biden es convertirà en el 46é president de la història dels Estats Units. Serà en una cerimònia inèdita i sense públic, marcada per les mesures de seguretat derivades de la pandèmia i per un fort dispositiu policial per a previndre possibles aldarulls promoguts per grups extremistes seguidors del president ixent, Donald Trump.

Amb 78 anys, Biden té per davant una legislatura decisiva en què obri una nova era per als Estats Units amb un gran repte: esborrar tot el rastre del seu predecessor en l'administració i tancar les ferides obertes per la seua gestió. El nou mandatari es posa així al capdavant de la Casa Blanca amb una agenda molt ambiciosa per a intentar reconstruir un país colpejat per un seguit de crisis derivades del coronavirus i les divisions polítiques que ha fomentat el republicà durant els últims quatre anys. Fem un repàs dels principals assumptes a què haurà de fer front.

La crisi sanitària i econòmica del coronavirus

Joe Biden hereta un país sumit en plena crisi sanitària. Els Estats Units són el més colpejat del món per la pandèmia, amb més de 24,2 milions de contagis i quasi 402.000 morts. El coronavirus avançava sense fre mentre Trump es dedicava des de la Casa Blanca a llevar importància a l'amenaça que suposava i propagava teories conspiratòries. La població amb menys recursos, eminentment llatina i afroamericana, és la que més ha patit l'impacte més dur de la crisi, que ha evidenciat la desigualtat existent al país.

El nou president respon al negacionisme de Trump amb la promesa d'un lideratge “disciplinat i de confiança basat en la ciència” per a lluitar contra la Covid-19 i una full de ruta que contempla un ambiciós programa de vacunació per a immunitzar cent milions de persones els primers cent dies de govern. Per a afrontar la crisi econòmica derivada de la pandèmia, la setmana passada va anunciar un paquet d'ajudes valorat en 1,9 bilions de dòlars (1,5 bilions d'euros).

Recuperar la lluita contra el canvi climàtic

La tornada dels Estats Units a l'Acord de París, l'ambiciós pacte signat el 2015 per 195 països per a fer front a l'escalfament global i frenar les emissions de gasos contaminants en tot el planeta, és una de les primeres mesures que Biden té previst adoptar en el primer dia de mandat. La lluita contra el canvi climàtic, una realitat menyspreada deliberadament per l'administració Trump, serà una de les prioritats del nou president demòcrata, que s'ha compromés a revertir les polítiques mediambientals del republicà i dirigir el país nord-americà cap a l'objectiu d'aconseguir zero emissions de carboni l'any 2050.

Reforma migratòria

El famós mur de Donald Trump per a separar la frontera entre els Estats Units i Mèxic té els dies comptats. L'arribada del nou president obri una porta d'esperança perquè els 11 milions de persones indocumentades que resideixen al país nord-americà i han viscut els últims quatre anys amb la por de ser deportades puguen regular la seua situació. Enviar un projecte de reforma migratòria al Congrés perquè comence a tramitar-se és una més de les accions que Biden té previstes des del primer moment en què arribe al poder.

Els grups que més es beneficiaran de la proposta són fonamentalment dos: els “somniadors” (dreamers), nom amb què es coneixen els joves indocumentats que arribaren als Estats Units de menuts en busca d'oportunitats i els “tepesians”, aquelles persones que es beneficiaren de l'Estatut de Protecció Temporal (TPS) fins que Trump el va eliminar.

Violència policial i racisme

El pla de transició liderat pel nou president demòcrata contempla mesures per a acabar amb la violència policial, com ara la creació d'una comissió de vigilància nacional sobre l'actuació de les forces de seguretat, deixar de proporcionar “armes de guerra” als agents, o prohibir les immobilitzacions pel coll, com la que va matar l'afroamericà George Floyd a Minnesota i va desencadenar una onada de protestes en tot el país. També ha promés reorientar la justícia penal i impulsar un programa de subvencions que anime els estats i les ciutats a reduir l'empresonament. Segons ha dit, ampliarà les alternatives a la presó per a alguns delictes relacionats amb drogues i s'ha compromés a despenalitzar la marihuana.

Política exterior

Biden ja té un llarg llistat de tasques en l'àmbit internacional que se centren, quasi majoritàriament, a desfer les accions que va mamprendre Trump i tornar a reconduir ponts amb els països enfrontats. En els últims quatre anys, els Estats Units han perdut aliats tradicionals, com la Unió Europea, i han eixit d'organismes multilaterals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Una de les prioritats serà la reconstitució de l'acord nuclear de 2015 amb l'Iran, del qual l'anterior president va traure els Estats Units el 2018. L'assassinat el gener de 2020 del general Qasem Soleimani, comandant de la força d'elit Quds de la Guàrdia Revolucionària iraniana, va obrir una gran crisi entre els dos països, agreujada també per les reiterades sancions que Trump va imposar a l'Iran. Ara, Biden permetrà que entren al país els ciutadans de l'Iran, Líbia, Somàlia, Síria i el Iemen, els cinc països que Trump va vetar per a evitar l'entrada del que ell va denominar “terroristes, islamistes i radicals”. Altre dels desafiaments oberts és la guerra comercial amb la Xina a compte dels aranzels propiciats pel proteccionisme de l'administració republicana. També reconstruir les relacions amb Cuba, actualment en el punt més baix des de fa dècades després de quatre anys de dures sancions imposades pel fins ara president.

Tancar ferides internes

El discurs d'investidura de Joe Biden tindrà com a nucli una crida a la unitat de la població nord-americana que es produeix en un moment crític per al país, no només per la pandèmia sinó també per la desconfiança que hi ha cap a les institucions per gran part de la ciutadania. Les eleccions presidencials van ser l'última ferramenta a mans de Trump per a agreujar més la divisió interna que hi ha als Estats Units. Com a mostra de la magnitud del repte, una enquesta del diari The Washington Post i la cadena ABC News que revela que el 70% de les persones afins al Partit Republicà continuen sense creure que el demòcrata haja sigut triat de forma legítima. Per davant, quatre anys per a deixar arrere l'era de la polarització i conflicte que ha marcat el mandat de Trump i tornar a unir el país.