La situació dels refugiats al món i a Espanya

Segons ACNUR, al final de 2015, quasi 70 milions de persones s´han vist obligades a desplaçar-se forçosament, en els últims anys. D´entre elles, 21,3 milions de persones eren refugiades; 16,1 milions estaven sota l´empara d´ACNUR i 5,2 milions eren persones palestines registrades per la UNRWA.

40,3 milions eren desplaçades del seu entorn natural més pròxim, sa casa, la seua família. I 1,3 milions eren sol·licitants d´asil.

Tot just sis mesos després, segons les dades d´ACNUR, ja hi havia 1,5 milions de persones refugiades més i 1,7 milions de persones desplaçades de més dins dels seus propis països. Per tant, el 30 de juny de 2016, sumaven un total de 68,5 milions de persones.

Per a il·lustrar-ho amb alguns exemples: segons l´EUROSTAT, l´oficina estadística europea amb seu a Brussel·les, durant 2016, en les últimes dades oficials fetes públiques, a Espanya es van registrar 15.755 sol·licituds d´asil; a França 83.485; a Itàlia, 123.370 i a Alemaya 745.265.

Des de Síria 5 milions de ciutadans i ciutadanes han arribat a 120 països. Els segueixen l´Afganistan (2,7 milions) i Somàlia (1,2 milions de persones).

Pel que fa als països amb un major nombre de persones desplaçades dins de les seues fronteres, Colòmbia va tornar a ocupar el primer lloc, amb 6,9 milions, tot i la culminació del procés de pau. Síria, amb 6,6 milions de persones desplaçades va ser el segon país, seguit de l´Iraq i el Sudan.

Només el 2017, 5.098 persones van morir ofegades al Mediterrani quan intentaven arribar a les costes europees des de Turquia, Líbia, Egipte o el Marroc. Entre gener i maig del 2017, prop de 1.700 persones van morir en la travessia. Són les últimes dades oficials de la deshumanitat, dades dramàtiques que cada vegada afecten menys la burocràcia europea. I mentre els refugiats són només un número, homes i dones sense cara, el Mediterrani s´haertit en una gran fossa, en un gran cementeri.