Milers de persones s'amuntonen a l'aeroport de Kabul per a fugir del règim islamista

A l'Afganistan regna la por i el caos després que les milícies talibanes hagen recuperat aquest diumenge el control de Kabul, la capital, i del país, després de vint anys. El mul·là Baradar Akhund, un dels líders del grup islamista, ha declarat la fi de la guerra amb la victòria dels insurgents, un objectiu inesperat per la rapidesa amb què s'ha desencadenat i que culminava el mateix diumenge amb la fugida del president de l'Afganistan, Ashraf Ghani, i la presa de Kabul pràcticament sense oposició del govern. Mentrestant, l'aeroport de la ciutat s'ha convertit en l'epicentre del desorde en les últimes hores, amb centenars de persones amuntonades a les pistes perquè volen fugir del règim talibà i que deixen imatges de vertadera angoixa. Almenys sis persones han mort enmig del caos de la marea humana que intentava entrar per la força en els avions, segons reporten testimonis arreplegats per Efe.

En concret, una persona present a l'aeroport ha assegurat haver vist els cossos de cinc persones que eren traslladats en un vehicle, mentre que una segona assegura que no ha quedat clar si les víctimes han mort per trets o en l'estampida de la gent. S'han suspés la majoria dels vols comercials i milers de civils han quedat atrapats en el país. Les tropes estatunidenques, que han pres el control de l'aeroport, han disparat en alguns moments a l'aire per a disseminar la multitud.

"He vist tres civils i un combatent talibà morts pel tiroteig entre els talibans i les forces estatunidenques", ha narrat a Efe Mirwais Yusufi, un testimoni dels fets. Segons el relat d'aquest home, el tiroteig s'hauria desencadenat després que un talibà va ordenar a diversos civils afganesos que abandonaren l'aeroport, però quan ells s'hi van negar, l'insurgent va disparar contra ells, fet que va desencadenar la resposta de les forces nord-americanes, que van obrir foc contra ell i va morir en l'acte. Altres dues persones han perdut la vida suposadament en caure d'un avió estatunidenc en què havien aconseguit pujar abans que s'enlairara.

La marea de gent va començar a arribar diumenge a la nit a l'aeroport internacional Hamid Karzai, a Kabul, molts d'ells sense ni tan sols documents de viatge o visat. La majoria són civils que s'hi han apropat amb la idea que els Estats Units, que està evacuant al seu personal al país, traurà els afganesos, ha dit a Efe un funcionari de l'aeroport. La turba ha resultat en desenes de persones colpejades, entre les quals xiquets, que es llancen les unes sobre les altres per a arribar a la pista, on hi ha alguns avions programats per a una evacuació limitada d'estrangers, ha afegit.

La desesperació és tan forta que algunes persones han arribat fins i tot a agafar-se a les rodes de les aeronaus per a tractar d'eixir de la ciutat. Alguns vídeos que s'han difós per Twitter mostren com algunes cauen al buit després que l'avió s'enlairara.

Espanya envia dos avions per a repatriar els nacionals

Més de 60 països, entre els quals hi ha Espanya, els Estats Units, Alemanya o el Regne Unit s'han afanyat a evacuar els seus nacionals ben de pressa i han emés aquest dilluns una declaració conjunta en què demanen l'eixida de l'Afganistan dels civils que vulguen fer-ho. Els Estats Units, per exemple, ja han tret de Kabul tot el personal de l'ambaixada afganesa en una complexa operació amb helicòpters que han traslladat a l'aeroport un total de 4.000 empleats. Per a garantir l'evacuació, el Pentàgon ha autoritzat l'enviament de mil soldats més al país centreasiàtic.

Espanya, per la seua banda, ha accelerat el pla de repatriació del personal diplomàtic a Kabul i enviarà aquest dilluns dos avions amb destinació a Dubai per a cobrir la primera fase de la repatriació del personal de l'ambaixada a l'Afganistan. També es repatriaran els espanyols residents al país, així com "tots aquells afgans i les seues famílies que durant anys han col·laborat" amb Espanya, segons han informat els ministeris d'Afers Estrangers i de Defensa en un comunicat conjunt. El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assenyalat aquest dilluns que l'objectiu prioritari és que el retorn es faça "com abans millor" en els avions que han noliejat les forces armades.

D'altra banda, el ministre d'Exteriors José Manuel Albares ha oferit ajuda a la Unió Europea i a l'OTAN per a repatriar des d'Afganistan personal d'aquestes organitzacions.

Primer dia sota domini talibà

Paral·lelament a l'èxode que està tenint lloc des de la capital, funcionaris talibans asseguren que la pau ha prevalgut a l'Afganistan. "Hui és un gran dia per al poble afganés i els mujahidins. Han sigut testimonis dels fruits dels seus esforços i sacrificis durant vint anys", ha dit a Al Jazeera TV Mohammad Naeem, portaveu de l'oficina política del grup islamista. "Gràcies a Déu, la guerra en el país ha acabat", ha afegit.

Les milícies talibanes han tardat poc més d'una setmana a prendre el control de l'Afganistan després d'una ofensiva llampec que ha acabat amb la conquesta de Kabul. En el primer dia sota el domini del règim islamista des de la invasió estatunidenca de 2001, la seguretat de la capital afganesa i gran del país han passat a les mans dels insurgents, que patrullen els carrers i controlen el moviment de les persones. "L'Emirat Islàmic —com s'autodenominen els talibans— ha ordenat als seus mujahidins i una vegada més reitera que ningú pot entrar a la casa de ningú sense permís. La vida, la propietat i l'honor de ningú seran danyats, aquests han de ser protegits pels mujahidins", ha manifestat en Twitter el portaveu talibà Suhail Saheen.

Després de fugir en secret del país i sense una renúncia pública, el fins ara president, Ashraf Ghani, va assegurar diumenge a la nit en un comunicat que abandonava el poder "per a evitar un vessament de sang", ja que, segons ell, els talibans estaven disposats a atacar Kabul per a enderrocar-lo. Amb l'eixida de Ghani, un grup de líders polítics ha format el Consell de Coordinació per a la transició del poder a talibanes, integrat per l'expresident afganés Hamid Karzai, el president del Consell Superior per a la Reconciliació, Abdullah Abdullah, i el líder del partit Hizb-i-Islami i exsenyor de la guerra, Gulbuddin Hekmatyar.