Tamer Hamdan, palestí: “Vivim un genocidi en directe”
Espanya va repatriar la dona, els germans i els pares des de Beit Hanoun, la primera ciutat de Gaza bombardejada en l'ofensiva israeliana
La diàspora palestina ha vist en l'últim any com la represàlia d'Israel per l'atac de Hamàs el 7 d'octubre ha posat fi a la vida d'almenys 42.000 gazians i gazianes. Este és el cas de Tamer Hamdan, que viu a València.
Espanya va repatriar la dona, els germans i els pares. Són de Beit Hanoun, al nord-est de la Franja. "Fou la primera ciutat bombardejada, destruïda, no hi ha ningú que visca allà", explica. Tamer encara té sogres, oncles i cosins que malviuen a camps de refugiats com Jabalia o Nuseirat.
Són àrees superpoblades i sense recursos. Ni menjar, ni aigua, ni higiene. "No són segures, a la zona a la qual et diuen que has d'anar et bombardegen", lamenta.
L'oncle de Tamer és metge a l'Hospital de Deir al-Balah, testimoni en primera persona del col·lapse de la sanitat a l'enclavament. "El bombardegen cada dia, pràcticament no poden atendre ningú, una infecció implica la mort".
Des de València, reben les notícies dels seus amb l'ai al cor. "Estem partits entre ací i allà. Vivim un genocidi en directe".
