El telescopi James Webb fa el primer any acostant-nos l'univers
Situat a 1,5 milions de quilòmetres, se centra en l'estudi de l'univers primitiu, l'evolució de les galàxies, el cicle de vida de les estreles i l'existència i composició d'altres mons
El telescopi espacial James Webb fa un any que du avant operacions científiques amb una nova i espectacular imatge: un primer pla del naixement d'estreles similars al Sol. Per a commemorar la finalització d'"un reeixit primer any" d'aquest telescopi, l'agència espacial estatunidenca NASA ha publicat la imatge d'una regió xicoteta de formació d'estreles en el complex de núvols Rho Ophiuchi. Les primeres imatges del Webb es donaren a conéixer a la comunitat científica i a l'opinió pública el 12 de juliol de 2022.
Aquesta mostra el naixement d'estreles "com mai s'havia vist, ple de textures detallades d'aspecte impressionista", resumeix la NASA en un comunicat. La foto presenta la regió de formació estel·lar més pròxima a nosaltres. La seua proximitat, a 390 anys llum de distància, permet obtindre un primer pla molt detallat. La imatge del Webb mostra una regió que conté unes cinquanta estreles joves, totes elles similars i amb una massa semblant a la del Sol, o més xicotetes. Les regions més fosques són les més denses, allí on la pols embolcalla les protoestreles en formació. "Enormes dolls bipolars d'hidrogen molecular, representats en color roig, dominen la imatge, i apareixen horitzontalment d'un costat a un altre en el terç superior i verticalment en el costat dret", descriu la NASA.
Aquests dolls ocorren quan una estrela esclata per primera vegada a través del seu embolcall natal de pols còsmica, "llançant a l'espai un parell de dolls oposats com un nounat que estén els braços cap al món per primera vegada". En contrast, l'estrela S1 ha forjat una cova de pols brillant a la meitat inferior de la foto.
"La imatge de Rho Ophiuchi obtinguda per Webb ens permet presenciar amb nova claredat un període molt breu en el cicle de vida de les estreles", explica Klaus Pontoppidan, científic del projecte a l'Institut de Ciències del Telescopi Espacial a Baltimore, Maryland. "El nostre propi Sol va experimentar una fase com aquesta, fa molt temps, i ara tenim la tecnologia per a veure el començament de la història d'una altra estrela", diu. Algunes estreles en la imatge mostren ombres reveladores que indiquen discos protoplanetaris: futurs sistemes planetaris potencials en formació.
Per a l'administrador de la NASA, Bill Nelson, "en només un any, el telescopi espacial James Webb ha transformat la visió del cosmos, en observar els núvols de pols i veient la llum des de racons llunyans de l'univers per primera vegada". "Cada nova imatge és un nou descobriment, que permet als científics de tot el món fer-se preguntes i respondre'n com abans mai no podrien somiar", afig.
Se centra en l'estudi de l'univers primitiu
El James Webb, que va ser llançat el 25 de desembre de 2021 i que va haver de superar una sèrie d'etapes crítiques en el seu desplegament complex, a més d'una llarga posada a punt, no sols és el telescopi més gran i avançat a l'espai, sinó que també ha obert una nova era en l'astronomia.
Situat a 1,5 milions de quilòmetres, se centra en l'estudi de l'univers primitiu, l'evolució de les galàxies, el cicle de vida de les estreles i l'existència i composició d'altres mons. La col·laboració de la NASA, l'Agència Espacial Europea (ESA) i la canadenca (CSA) n'ha fet realitat el desenvolupament.
