El teu gos et fa ullets? La ciència diu que és culpa teua

Qui no s'ha desfet mai davant la captivadora mirada d'un gosset? Si tens aquesta mascota, ben segur que estàs acostumat als ulls grans i lluents, ben oberts, que et posa sovint i intencionadament, penses tu. Sobretot quan vol demanar una llepolia, eixir al carrer o, simplement, que li faces cas. No has de culpar el teu cadell. Un estudi científic desenvolupat per la Universitat de Pittsburgh, als Estats Units, ha descobert per què els gossos són capaços de llançar mirades i expressions irresistibles per als amos i conclou que l'ésser humà n'és l'únic responsable. De fet, la domesticació –procés que va començar fa més de trenta mil anys– ha potenciat aquests ullets tan dolços en els gossos que viuen a casa nostra en l'actualitat.

Els cans són únics pel vincle recíproc que mantenen amb l'espècie humana i que pot mostrar-se a través d'una mirada mútua. Un fenomen que no s'observa en altres mamífers domesticats com ara gats o cavalls, assenyala la investigadora Anne Burrows, que va presentar l'estudi al congrés Experimental Biology.

La recerca se centra en l'anatomia dels xicotets músculs mimètics, que en els gossos —com en l'ésser humà— estan dominats per fibres de miosina de contracció ràpida (una proteïna). Açò explica per què podem formar expressions facials ràpidament, però no mantindre-les molt de temps. Aquestes fibres també estan presents en altres animals, com els llops. Aquests, però, tenen més proporció de fibres de contracció lenta, més eficaces per als moviments llargs i controlats i, per això, no es cansen tan ràpidament.

Una presència de fibres de contracció ràpida més gran permet una mobilitat facial més gran i un moviment muscular més ràpid i això fa més xicotets els moviments. Per exemple, alçar les celles i fer les contraccions musculars curtes i potents que es produeixen en lladrar. Les fibres de contracció lenta, en canvi, són importants per als moviments musculars prolongats, com els que realitzen els llops en udolar. "Aquestes diferències suggereixen que tindre fibres musculars més ràpides contribueix a la capacitat del gos per a comunicar-se eficaçment amb les persones", afirma Burrows.

Segons l'equip investigador, les diferències en la musculatura facial entre llops i gossos apunten que les expressions facials van exercir un paper en la cria selectiva i la domesticació dels segons. "Al llarg del procés de domesticació, els humans poden haver criat gossos de manera selectiva basant-se en les expressions facials que eren similars a les seues", indica Burrows. Així, amb el temps, els músculs dels gossos podrien haver evolucionat per a ser "més ràpids", fet que ha beneficiat encara més la comunicació entre gossos i humans.

En investigacions anteriors, l'equip va descobrir que els gossos tenen un múscul mimètic addicional que està absent en els llops i que contribueix a l'expressió del popular "ull de cadell". El grup científic considera, en tot cas, que és necessari continuar la recerca per a comparar els tipus de fibres de miosina, cosa que podria llançar una nova llum sobre les diferències anatòmiques entre gossos i llops.