Tres ostatges israelianes i noranta presos palestins alliberats en el primer dia de treva a Gaza
Qatar adverteix que l'acord podria haver-se signat fa un any perquè té condicions similars a les que Israel ha rebutjat des de desembre del 2023
Encara que va començar amb tres hores de retard, el primer dia d'alto el foc a la Franja de Gaza s'ha desenvolupat segons l'acord previst. Hamàs ha alliberat els primers tres ostatges israelians. A canvi, Israel ha tret de la presó noranta palestins i ha permés l'entrada de 600 camions d'ajuda humanitària a l'enclavament.
Les ostatges són dos dones segrestades en un kibbutz (Emily Damari i Doron Steinbrecher) i una assistent al festival de música Nova (Romi Gonen) on Hamàs va cometre una massacre. Les Brigades Al-Qassam, braç armat de Hamàs, les van entregar a la Creu Roja en una plaça de la ciutat de Gaza. Hores després, Israel va transferir els noranta presos des d'Ofer, un centre penitenciari a la Cisjordània ocupada, tots sense condemnes per delictes de sang. Entre ells hi ha 9 menors i 69 dones.
La presa més antiga estava interna des del 2021. Entre les alliberades hi ha l'activista Jalida Jarrar, de 62 anys i membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPLP), la germana del polític de Hamàs Saleh Arouri, Dalal Jaseeb, i Abla Abdelrasoul, de 68, dona del dirigent de l'FPLP Ahmad Saadat.
No es vivia un dia així des de novembre del 2023, quan Israel i Hamàs van pactar una setmana de treva en la qual 105 captius presos pels islamistes en l'atac del 7 d'octubre van ser alliberats en bescanvi per 240 presos palestins.
La primera fase de l'acord contempla 42 dies d'alto el foc, condicionat a l'alliberament de 33 ostatges (amb prioritat per a xiquets, dones i ancians) per més de 1.900 presos palestins. Queden 91 captius del 7 d'octubre dins de l'enclavament, 34 d'ells confirmats morts, a més de tres que estaven segrestats des del 2014: dos civils i un soldat confirmat mort. Les tropes israelianes van rescatar este diumenge a Jabalia el cos del sergent Oron Shaul, un segon soldat que va caure en la guerra a la Franja del 2014 i que Hamàs retenia des de llavors.
Un acord similar al que s'havia plantejat des de fa un any
La pausa militar va estar a punt de fracassar. Netanyahu va retardar l'inici, amb l'argument que Hamàs no havia revelat les identitats dels ostatges que alliberaria, alguna cosa que finalment es va solucionar, i va ordenar la fi de les operacions militars a l'enclavament per a les 09:15 GMT (una hora menys a la península Ibèrica). En eixes quasi tres hores de demora les autoritats de Gaza van confirmar diversos atacs de l'Exèrcit d'Israel, amb resultat de 19 palestins morts i 36 ferits a Gaza, on Tel-Aviv ha matat 47.000 persones en quinze mesos d'ofensiva.
Més de la meitat d'eixes morts es podrien haver evitat fa un any, quan Israel va estar a punt de firmar una treva molt similar, segons manté el portaveu de la branca militar de Hamàs, Abu Obeida, que atribueix aquell fracàs a les ambicions polítiques del primer ministre Benjamin Netanyahu. El primer ministre de Qatar, un dels països mediadors per a la treva, s'ha manifestat en termes similars. Segons Sheikh Mohammed l'acord signat és el mateix que ha estat damunt de la taula des de desembre del 2023. Per a Mohammed han sigut "tretze mesos de desaprofitament, de negociar detalls que no tenen cap significat i que no valen ni una sola vida que hàgem perdut a Gaza, ni cap vida d'eixos ostatges".
El líder de Hamàs va assegurar que el grup està compromés a "complir amb tots els compromisos i implementar totes les fases de l'acord", mentre Israel ha deixat oberta la possibilitat de tornar a la guerra, alguna cosa que exigeixen els dos partits d'ultradreta de la coalició del govern: Sionisme Religiós i Poder Jueu. Este últim, liderat per l'extremista Itamar Ben Gvir, ha abandonat l'executiu i diu que no tornarà fins que es reprenguen els combats a Gaza.
