Cap a la treva a Gaza per la força de les armes

Israel vol forçar una treva amb Hamàs per la força. El govern de Tel-Aviv s'ha refermat en la diplomàcia de les armes com a estratègia per aconseguir un alto el foc temporal que permeta un nou bescanvi d'ostatges per presoners palestins, contra les condicions de replegament militar i fi de l'ofensiva que reclama el grup islamista. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha subratllat que si fins ara no s'han produït avanços és perquè la "pressió militar no era prou forta". Declaracions que prenen una nova dimensió en el context de les massacres que les tropes d'Israel han perpetrat el cap de setmana a la Franja de Gaza, on han matat almenys 141 persones i n'ha ferit 400 més, segons xifres del Ministeri de Sanitat palestí.

L'atac més greu l'ha fet a Mawasi (Khan Yunis), al sud, que Israel havia declarat zona humanitària. El bombardeig, dirigit contra el número dos de Hamàs a la Franja, Mohamed Deif, i el seu cap militar, no ha discriminat entre civils i combatents. Ha causat almenys noranta morts, entre elles les de diversos xiquets i dones, i ha ferit 300 persones. Tel-Aviv el justifica com un atac precís, en un enclavament de Hamàs separat de la zona que acull els refugiats, un fet que sembla desmentir l'abast de les explosions que han causat els cinc míssils llançats.

Israel assegura haver matat Rafaa Salameh, la mà dreta de Deif, tots dos presumptes autors intel·lectuals de la massacre del 7 d'octubre, si bé encara es desconeix l'estat del número dos del grup islamista.

Este mateix diumenge, l'exèrcit va matar almenys quinze persones més i va ferir-ne huitanta en el bombardeig contra l'escola de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (Unrwa) al campament de Nuseirat, al centre de Gaza, en el qual centenars de desplaçats es refugiaven dels combats.

Després d'estos atacs, el cap de l'Estat Major de l'exèrcit d'Israel, Herzi Halevi, ha advertit que si bé les tropes respectaran una eventual pausa militar a la Franja de Gaza que permeta l'alliberament d'ostatges, després tornaran a "operar amb gran força". Les tropes israelianes "no deixaran de treballar per a alliberar els ostatges, aquells per als qui el temps passa amb gran dificultat, i no renunciarem a continuar degradant Hamàs fins a arribar a eixe objectiu, i per descomptat no renunciarem a aconseguir la seguretat per als ciutadans d'Israel", ha explicat en una roda de premsa des d'una base militar.

Izzat al-Rasheq, un alt càrrec polític del grup islamista, ha assegurat que l'organització continua en la taula de negociació, entre acusacions contra Netanyahu i el seu govern per tractar de "bloquejar el camí per a buscar un acord".

La reacció militar israeliana a la massacre de Hamàs del 7 d'octubre (1.200 morts i 250 ostatges) deixa ja 38.584 palestins morts a la Franja de Gaza, la majoria dones i xiquets, i 88.881 ferits, sense comptar els milers de desapareguts que continuen sota els enderrocs.