La treva a Gaza s'ajorna
Israel deixa en suspens almenys fins divendres l'aplicació de l'acord amb Hamàs, per a una treva militar de quatre dies i el bescanvi progressius d'ostatges de Hamàs per presoners palestins
La guerra continuarà a la Franja de Gaza, almenys un dia més. La pausa humanitària i l'alliberament d'ostatges israelians i presoners palestins s'ajorna. Ho anunciava a la mitjanit l'assessor de Seguretat Nacional israeliana Tzachi Hanegbi, que retardava com a mínim fins divendres el cessament de l'activitat militar a la Franja, a l'espera de resoldre alguns detalls de l'acord amb Hamàs. En les últimes hores l'exèrcit ha seguit bombardejant suposades posicions de Hamàs a la ciutat de Gaza.
El Govern de Qatar, principal mediador entre les parts juntament amb Egipte i els Estats Units ha informat que l'entrada en vigor de l'acord, que pausarà les accions militars i donarà lloc al bescanvi d'ostatges i presoners, "s'anunciarà durant les pròximes hores". El ministeri d'afers estrangers de l'emirat assegura que les converses amb el Caire sobre els "detalls del pla executiu" per a la treva humanitària i sobre les garanties per al "compliment de les parts", "continuen i van de manera positiva". El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha telefonat el primer ministre qatarí, Mohamed bin Abdelrahman, per a abordar els passos pendents.
Una font de seguretat egípcia i un responsable de Hamàs havien anunciat que l'acord s'activaria aquest dijous. Setmanes de negociacions precedeixen el pacte, pel qual Hamàs accepta l'alliberament de 50 dels 239 ostatges que manté segrestats des del set d'octubre a canvi d'una treva de quatre dies a la Franja i l'alliberament de 150 presos palestins.
Hores abans de l'anunci, Hamàs ja va advertir que "la pilota" estava "en el camp d'Israel". Tots els membres de l'executiu del primer ministre Benjamin Netanyahu hi van votar a favor, llevat dels tres ministres del partit Poder Jueu (Otzma Yehudit), la formació d'ultradreta del ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, amb què comparteix poder.
La incertesa sobre la interrupció de la guerra i l'intercanvi d'ostatges ha coincidit amb el viatge diplomàtic del president espanyol Pedro Sánchez a Israel. El cap de l'executiu estatal ha arrancat la visita amb una reunió amb la màxima responsable de la comissió que investiga els crims de Hamàs durant l'atac del set d'octubre, en què s'atribueixen 1.200 assassinats al grup islamista. Sánchez defendrà una conferència de pau sota el patrocini de la Unió Europea per a avançar en la solució cap als dos estats [Israel i Palestina], es reunirà amb els presidents d'Egipte, l'Autoritat Nacional Palestina i la Lliga Àrab, i tancarà divendres la gira amb una visita al pas de Rafah, a la frontera entre Gaza i Egipte.
Pressió per a pausar la guerra i la catàstrofe humanitària
En els últims quinze dies la comunitat internacional ha augmentat la pressió en favor d'una pausa militar, fins al punt que els Estats Units van renunciar al dret a veto al Consell de Seguretat de l'ONU per a instar Israel a facilitar-la, en una resolució poc habitual contra Tel-Aviv en el màxim òrgan executiu de les Nacions Unides. La mateixa ONU i les organitzacions humanitàries que operen a la Franja han reclamat un alto el foc, advertint de la catàstrofe humanitària a la Franja. Segons les fonts sanitàries de l'enclavament més de catorze mil palestins han mort, 6.000 d'ells menors d'edat, en els bombardejos israelians, que ha forçat el desplaçament d'un milió i mig de persones en un enclavament que continua sense subministrament elèctric, recursos sanitaris ni aigua potable i on moltes zones urbanes han quedat reduïdes a enderrocs.
En aquesta mateixa web d'À Punt el relator de l'ONU Pedro Arrojo alertava, com a portaveu d'una trentena de veus expertes associades a les Nacions Unides, que si Israel no parava de manera immediata la guerra, el conflicte podria entrar, obertament, en una fase assimilable al genocidi.
