El Tribunal Internacional de Justícia aborda la denúncia per genocidi contra Israel

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de la Haia, el principal òrgan judicial de l'Organització de les Nacions Unides, ha iniciat la vista per la denúncia de genocidi contra la població palestina de la Franja de Gaza que Sud-àfrica ha imputat a Israel. L'estat jueu ha assegurat que compareixerà per a respondre contra les acusacions, que valora com una "absurda difamació". Per als Estats Units, principal aliat del govern de Tel-Aviv, és "contraproduent" i "en absolut té de base factual”.

Països com Colòmbia, el Brasil, Turquia, Bolívia, Malàisia, Jordània, l'Iran o l'Organització per a la Cooperació Islàmica s'han adherit a la denúncia sud-africana, però no ho ha fet cap estat europeu. Podem ha exigit per carta al govern espanyol que done suport a l'acusació i apel·la a la firma del conveni contra el genocidi.

Un grup de 250 juristes espanyols s'ha dirigit a l'executiu de Pedro Sánchez en termes similars. Reclamen "la imposició d'obligacions i l'adopció de mesures cautelars immediates per a l'Estat d'Israel" davant del presumpte "incompliment de la Convenció sobre la Prevenció i el Castic del Crim de Genocidi". Entre els firmants, hi ha el lletrat del Tribunal Suprem, Pedro Moreno, i valencians, com el catedràtic de Dret Internacional Jorge Cardona o el professor de dret Fernando Fita, els dos de la Universitat de València.

La portaveu de la plataforma de juristes, la catedràtica de Dret Internacional a la Universitat Complutense de Madrid, Ana Manero, ha advertit que els estats firmants de la convenció contra el genocidi, com Espanya, els obliga a emprar tots els mitjans per a previndre'l, entre els quals hi ha el recurs al TIJ de la Haia. Manero recorda que Espanya no només pot presentar una declaració d'intervenció, sinó que ja ho ha fet contra Rússia, per la invasió d'Ucraïna.

84 pàgines per a argumentar l'acusació de genocidi

Sud-àfrica, emblema en la lluita contra l'apartheid, va presentar la demanda per presumptes crims de genocidi el passat 29 de desembre al tribunal de l'ONU, després de diverses peticions d'alto el foc i la condemna pública als abusos contra la població civil. El Tribunal de la Haia escoltarà aquest dijous els arguments amb què empara l'acusació. Un document de 84 pàgines que enumera les accions de l'exèrcit israelià i les declaracions dels comandaments militars i líders polítics que podrien tipificar-se com a genocidi, alhora que reclama mesures cautelars per a frenar la guerra. Israel, que qualifica la petició d'"atroç i absurda", respondrà divendres.

S'estima que més de 24.000 palestins han mort i 55.000 han resultat ferits en la Franja de Gaza en el curs de l'operació militar d'Israel contra l'atac del 7 d'octubre de Hamàs, quan els islamistes van matar 1.200 persones i van segrestar-ne 240. La majoria de les víctimes d'una part i de l'altra són civils. Del costat palestí s'estima que prop del 50% dels morts, vora de 10.000, són menors d'edat i que hi ha milers de persones desaparegudes sota els enderrocs.

El bombardeig indiscriminat contra zones residencials ha destruït vora el 60% dels edificis en el nord del territori, ha deixat en mínims residuals la infraestructura sanitària i ha forçat el desplaçament forçós d'1,9 milions de persones de les seues llars, prop del 90% de la població palestina. Segons la missió de les Nacions Unides, s'enfronten a nivells crítics de set i fam, en el marc d'una crisi humanitària sense precedents a l'enclavament.

El recorregut de la causa per genocidi contra Israel és objecte de controvèrsia entre els juristes internacionals. Les veus expertes entrevistades per À Punt en el curs de la intervenció armada israeliana han oferit visions discordants sobre la qüestió. Relators de l'ONU com Pedro Arrojo o Francesca Albanese veuen una relació clara entre l'acció militar d'Israel i les declaracions d'alts càrrecs de l'exèrcit i el govern de Tel-Aviv amb la voluntat deliberada d'exterminar o expulsar la població palestina de part del territori.

Tanmateix, l'ambaixador en el Tribunal Penal Internacional, Jorge Lomónaco, va advertir la complexitat de tipificar la conducta d'Israel en una acusació de genocidi, per la dificultat per a provar la "intencionalitat", que és la clau d'aquests processos. Lomónaco interpreta que seria més adient emmarcar la causa judicial en la persecució de "crims de guerra".

Cal no confondre el Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides, que aborda l'acusació per genocidi de Sud-àfrica, amb el Tribunal Penal Internacional, també a la Haia, que ha obert una investigació per possibles crims de guerra contra Hamàs i l'exèrcit d'Israel i en manté una altra de més avançada, per acusacions similars, contra Rússia per la invasió d'Ucraïna.

Netanyahu es defensa i remarca que Israel lluita “contra el terrorisme i contra les mentides”

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha defensat que Israel lluita “contra el terrorisme i contra les mentides”, en al·lusió a l’acusació de genocidi presentada per Sud-àfrica en el Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) de l’ONU. “Hui tornem a veure un món a l’inrevés: l’Estat d’Israel és acusat de genocidi mentre lluita contra el genocidi”, ha dit el primer ministre en un videomissatge després de finalitzar la primera audiència sobre aquest procediment a la Haia.

“Israel està lluitant contra terroristes assassins que han comés terribles crims contra la humanitat: van massacrar, van violar, van cremar, van desmembrar, van matar xiquets, dones, ancians, homes joves, dones joves”, ha afirmat Netanyahu sobre l’atac en sòl israelià del grup islamista Hamàs, el passat 7 d’octubre, que va provocar l’esclat de la guerra. L’atac a Israel va deixar més de 1.200 morts i quasi 250 segrestats; mentre que els bombardejos sobre la Franja han causat més de 23.400 morts i 59.600 ferits, a més de desplaçats a 1,9 milions d’habitants de l’enclavament.

“Una organització terrorista que va cometre el crim més terrible contra el poble jueu des de l’Holocaust, i ara hi ha els qui venen a defensar-lo en nom de l’Holocaust. Quina audàcia, el món a l’inrevés”, ha continuat en referència a Hamàs. Netanyahu ha criticat “la hipocresia de Sud-àfrica” i s’ha referit a l’exèrcit israelià com “el més moral del món”, que fa tot el possible per evitar danyar a la població civil no implicada en el conflicte, segons les seues paraules.

“On estava Sud-àfrica quan milions de persones van ser assassinades i desplaçades de les seues llars a Síria i Iemen, i per qui? Pels socis de Hamàs. El món a l’inrevés”, ha dit.

Després de les al·legacions de l’equip legal de Sud-àfrica, s’espera que l’audiència en la CIJ a la Haia continue demà, quan la defensa legal d’Israel exposarà els seus arguments per a refutar les acusacions de genocidi, que també donen suport a països com Bolívia, Veneçuela, Cuba, el Brasil, Nicaragua, Colòmbia, l’Iran o la Lliga Àrab.