El Tribunal Penal Internacional ordena l'arrest de Netanyahu per crims de guerra i contra la humanitat a Gaza

El TPI estén l'orde de detenció a l'exministre de Defensa Yoav Gallant i a Mohammed Deif, el presumpte cap militar de Hamàs, que Tel-Aviv assegura haver matat en un atac al juny

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu / Eduardo Munoz (Reuters)

El Tribunal Penal Internacional (TPI) ha dictat este dijous ordes de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu exministre de Defensa Yoav Gallant, com a màxims responsables de la comissió de crims de guerra i lesa humanitat a la Franja de Gaza almenys des del 8 d'octubre de l'any passat.

Els jutges també han aprovat l'orde d'arrest de Mohammed Deif, un alt càrrec de Hamàs considerat cap de la branca militar, encara que Israel ja el va declarar mort en un atac israelià el mes de juny, una defunció que mai va confirmar el grup islamista.

La sala de qüestions preliminars del TPI ha rebutjat per unanimitat les impugnacions presentades al setembre per Israel. Conclou que Netanyahu i Gallant han privat "intencionadament la població civil de Gaza de béns indispensables per a la seua supervivència, inclosos aliments, aigua, medicines, combustible i electricitat" amb greus conseqüències, com "la mort de civils, inclosos xiquets, per desnutrició i la deshidratació".

El primer ministre d'Israel i l'exministre de Defensa difícilment seran detinguts, perquè l'estat jueu no reconeix el tribunal, però la decisió, de gran transcendència política i simbòlica, limita la seua capacitat de moviments. No podran viatjar a cap dels 164 països que sí que reconeixen el tribunal.

Netanyahu: "No hi ha res més just que la guerra d'Israel a Gaza"

"No hi ha res més just que la guerra d'Israel a Gaza", ha defensat Netanyahu en conéixer l'orde, entre acusacions de parcialitat i antisemitisme contra el TPI, a què ha acusat d'activar un nou procés Dreyfus, en referència a la condemna al capità Alfred Dreyfus a França el 1898, una referència històrica de la persecució i els prejudicis negatius contra els jueus.

Pel que fa a Hamàs, s'havien ordenat els arrestos del líder de Hamàs a Gaza Yahya Sinwar, el cap de l'ala militar, Mohammed Deif i el responsable polític, Ismail Haniyeh, per sis crims de guerra, com la presa d'ostatges i actes de violència sexual, i cinc de lesa humanitat, inclosos extermini i assassinats.

Tanmateix, es va retirar la sol·licitud en el cas de Sinwar i Haniyeh, després de confirmar-se la mort. La de Mohammed Deif, que Israel assegura haver matat al juny, es manté perquè Hamàs encara no ha reportat oficialment que haja perdut la vida en aquell atac.

També et pot interessar

stats