El Tribunal Suprem del Brasil condemna els primers imputats per l'assalt a les seus dels tres poders

El Tribunal Suprem del Brasil ha condemnat a penes d'entre 17 i 14 anys de presó els tres primers imputats per l'assalt a les seus dels tres poders que va ocórrer el 8 de gener, enmig d'un fort debat que ha reflectit la polarització política que viu el país.

Aécio Lúcio Costa Pereira, el primer dels 1.390 activistes acusats per aquest atemptat contra la democràcia jutjat pel Suprem, va ser declarat culpable, igual que els altres dos, d'associació il·lícita, abolició violenta de l'estat democràtic de dret, colp d'estat, danys agreujats i destrucció de patrimoni públic.

Encara que la culpabilitat va ser reconeguda en forma unànime, va haver-hi fortes divergències entre els onze membres del Suprem en relació amb les penes que havien d'aplicar-se i als delictes imputats.

Es va imposar, no obstant això, la proposta del jutge relator, Alexandre de Moraes, que va suggerir per a Costa Pereira 17 anys de presó, i va qualificar d'"atac colpista" amb "odi irracional", amb el "clar objectiu" d'incitar a "les Forces Armades a enderrocar al govern legítim" de Luiz Inácio Lula da Silva.

Els fets van ocórrer huit dies després de la investidura de Lula, que en les eleccions d'octubre es va imposar a l'expresident Jair Bolsonaro, que no va reconéixer aquell el resultat, igual que la dreta que li dona suport i que va promoure l'assalt de gener.

Segons la presidenta del Suprem, Rosa Weber, el 8 de gener va ser "un diumenge d'infàmia", quan "la democràcia va ser atacada per una gentada irracional que, amb un total menyspreu per la cosa pública, va envair amb fúria el cor de la República".

Després d'aquest primer i simbòlic cas, van ser jutjats Matheus Lima de Carvalho i Thiago de Assis Mathar, condemnats respectivament, i amb discrepàncies similars, a 17 i 14 anys, en el segon cas atenuat perquè, a diferència dels altres, no va encoratjar el colp en les seues xarxes socials.

Dels 1.390 imputats, el Tribunal encara haurà de jutjar a 1.387, els graus de participació de la qual seran establits individualment, perquè el dret brasiler no contempla les "responsabilitats col·lectives".

Però els judicis podrien ser més. La investigació continua i apunta ara als que van finançar el moviment i als probables autors intel·lectuals, un últim cas en el qual existeixen sospites sobre el mateix Bolsonaro.