La troballa de la primera amputació quirúrgica en un xiquet, fa 31.000 anys, canvia la història de la medicina
La troballa d'unes restes òssies a l'illa de Borneo revela que la humanitat tenia coneixements mèdics complexos 24.000 anys abans del que es presumia
Restes òssies trobades a la cova Liang Tebo de Borneo, al sud-est asiàtic, per un equip d'arqueòlegs australians i indonesis apunten l'amputació d'una cama a un xiquet que va arribar a la vida adulta, ara fa 31.000 anys, en la que esdevé la primera evidència coneguda d'un acte mèdic complex en l'edat de pedra. Fins ara, la prova més antiga d'una cirurgia d'amputació es remuntava a 7.000 anys, en les restes d'un agricultor trobat a França al qual li faltava l'avantbraç esquerre.
L'estudi, realitzat amb el Centre Indonesi d'Arqueologia, Llengua i Història i la Universitat de Sidney i que ara publica la revista Nature, parteix del descobriment l'any 2000 d'un esquelet d'uns 19 o 20 anys al qual li faltava el peu esquerre, part de la tíbia i del peroné. L'edat s'ha pogut establir mesurant la radiació que ha rebut, des del soterrament, l'esmalt de les dents, les quals es conservaven completes.
"Va sobreviure amb la mobilitat alterada i va viure, entre sis i nou anys més, en una de les comunitats d'artistes més antigues conegudes en els muntanyencs boscos tropicals de Borneo", una zona on s'han trobat pintures rupestres de 40.000 anys d'antiguitat, ha explicat Timoty Maloney, de la Universitat de Griffith (Austràlia), un dels directors de la investigació.
La teoria predominant és que l'evolució de la medicina va sorgir amb l'inici de les societats agricultores sedentàries, fa al voltant de 10.000 anys amb la revolució neolítica. No obstant això, els habitants de Liang Tebo, en la selva tropical de la part indonèsia de Borneo, eren caçadors-recol·lectors molt anteriors.
La nova troballa obri dues hipòtesis: bé esdevé la prova que la cultura mèdica de les societats de caçadors-recol·lectors era més complexa del que es pensava en aquest període primerenc de la prehistòria humana, o bé que específicament a Borneo s'havia adquirit un grau inusualment avançat de competència en l'àrea.
La investigació revela que les marques trobades als ossos són incompatibles amb un traumatisme, un accident o l'atac d'un animal. Segons Maloney, qui fera la intervenció tenia un coneixement detallat de l'anatomia de les extremitats i sabia manejar venes, nervis i músculs, evitar la pèrdua fatal de sang i les infeccions, a més "d'haver entés la necessitat de llevar el membre per a la supervivència de la persona".
Destaca el director de l'estudi que el xiquet era un "component valuós de la seua comunitat" i no hauria pogut tirar avant sense ajuda després de l'amputació, quan va necessitar cures com la neteja i desinfecció de la ferida perquè sanara fins a formar un monyó i viure posteriorment amb la mobilitat reduïda.
Conclou, per això, que la comunitat tenia "coneixements mèdics avançats per a amputar una cama a un xiquet i que sobrevisquera" en un lloc i un temps molt difícils, al final d'una edat de gel, on la indústria lítica amb instruments esmolats ja existia.
