Les tropes d'Israel combaten amb els milicians de Hamàs al cor de la ciutat de Gaza
El conflicte entra en una fase de guerra de guerrilles a la capital, sense senyals d'un alto el foc ni pauses humanitàries
Les tropes d'Israel han entrat a la ciutat de Gaza per primera vegada en dècades, on ja combaten cos a cos contra els milicians de Hamàs. Els tancs i la infanteria israeliana van irrompre fa deu dies a la Franja i feia una setmana que envoltaven la capital. L'exèrcit ha informat d'un atac coordinat entre les forces de terra, mar i aire. Asseguren haver pres el control d'un bastió militar a la ciutat, haver destruït una escola que el grup islamista emprava com a base d'operacions i haver matat una "cèl·lula terrorista amagada dins d'una mesquita" que va tractar d'escapar entrant a un túnel. "Els terroristes de Hamàs confien que hi haurà un alto el foc. No n'hi haurà un. Estem avançant", ha assegurat el portaveu israelià, el contraalmirall Daniel Hagari. Segons ha informat, Israel ha atacat 14.000 objectius de Hamàs, que inclouen cent entrades a túnels, i ha confiscat més de 4.000 armes i coets.
El servei de comunicació de Hamàs ha difós imatges de la resposta dels islamistes contra la incursió militar, que mostra milicians llançant obusos i disparant des d'edificis reduïts fins a enderrocs, en escenes pròpies d'una guerra de guerrilles.
Israel assegura que les seues tropes han sigut atacades amb míssils antitancs des de diversos llocs, "alguns d'ells adjacents a hospitals". Diversos recintes hospitalaris, ambulàncies i escoles palestines han sigut danyades o destruïdes pels projectils israelians en el mes que duren els bombardejos sobre la Franja, en què Israel ha anteposat l'eliminació de Hamàs sobre la protecció als civils.
Netanyahu: "És un èxit extraordinari"
El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha qualificat l'entrada de les tropes a Gaza com un "èxit extraordinari" just quan s'acaba de complir un mes de la guerra contra el grup islamista Hamàs, que ha atrapat la població civil de la Franja pel mig i ha obligat a anar-se'n de les seues cases, prop d'1,5 milions de persones, més del 50% dels habitants. 10.300 palestins han mort en els atacs israelians, 4.000 d'ells xiquets, en la resposta de Tel-Aviv a la massacre islamista de 1.400 persones el 7 d'octubre. 240 continuen segrestats.
"Hi ha pèrdues molt doloroses, però en general, l'èxit és fenomenal", ha explicat el primer ministre, en referència als 348 soldats israelians que ja han mort en la incursió. "No pretenem detindre'ns, pretenem continuar fins al final", ha destacat Netanyahu, contra qui creix la pressió internacional per a un cessament el foc humanitari a la Franja de Gaza, on uns 1,5 milions de palestins han sigut desplaçats enmig del col·lapse dels hospitals i l'escassetat d'aigua potable, aliment, medicines, electricitat i carburant.
El mateix president nord-americà, Joe Biden, ha confirmat que ha insistit expressament a Netanyahu en la necessitat de pauses humanitàries. "Li ho vaig demanar ahir (dilluns) i estic esperant una resposta", ha dit Biden a preguntes d'una periodista.
El G7 demana una pausa humanitària
Aquest dimecres ho fan fet els ministres d'exteriors del G7. En un comunicat han reclamat una pausa humanitària a Gaza, per a facilitar la creació d'un corredor segur que permeta l'entrada immediata d'ajuda, i fer el possible per a evitar una escalada i expansió del conflicte palestí-israelià. El grup dels països amb les set economies més desenvolupades del planeta ha condemnat els "atacs terroristes" del grup islamista Hamàs i "d'altres grups", sense mencionar expressament Israel. Els cancellers del G7 van demanar "l'alliberament immediat dels ostatges" i respectar les lleis internacionals i s'han compromés a "involucrar-se" en la cerca "d'una solució duradora i estable a Gaza per a aconseguir una pau duradora".
Israel plora les seues víctimes
Aquest dimarts, a les 11:00 h (10:00 GMT) els israelians van guardar un minut de silenci en tots els racons del país, en memòria dels 1.400 morts, els 5.400 ferits i els més de 230 ostatges de l'acció de Hamàs, en un ritual similar al que s'observa el Dia de Commemoració de l'Holocaust i el Dia dels Soldats Caiguts. Una oració massiva al mur de les lamentacions, milers de ciris i globus han recordat les víctimes del costat israelià, entre altres actes, que han reproduït les comunitats israelianes i jueves de tot el món.
A la nit, un centenar de persones es concentraren a la plaça de la Mare de Déu de València, on col·locaren cartells amb les cares de les víctimes segrestades de Hamàs. Amb ciris i globus amb formes de cor, les cares, edats i procedència de les persones segrestades ompliren les escalinates de la basílica de la Mare de Déu i llegiren un comunicat en què en demanaven l'alliberament immediat, mentre que dins se celebrava una eucaristia.