Trump amenaça de deixar que "s'òbriga l'infern" a Gaza si Hamàs no entrega els ostatges dissabte

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat Hamàs de deixar a l'exèrcit d'Israel via lliure a la Franja de Gaza si Hamàs no reprén l'intercanvi d'ostatges abans del migdia del dissabte 15 de febrer. "Ho dic en el meu nom. Israel pot fer el que considere. (...) Deixarem que s'òbriga l'infern", ha advertit el mandatari des del Despatx Oval després de la firma de diverses ordes executives.

El grup islamista ha informat que pretén ajornar l'intercanvi d'ostatges israelians per presos i detinguts palestins previst per les "violacions de l'enemic" israelià dels termes de l'acord d'alto el foc. Entre estes ha assenyalat el fet que Tel-Aviv haja retardat cinc dies el retorn de les persones desplaçades al nord de Gaza i els atacs a gazians, malgrat l'alto el foc, que han causat una trentena de morts.

En les últimes 24 hores, l'exèrcit d'Israel ha abatut tres palestins més després d'acostar-se a la zona d'amortiment del corredor de Netzarim, un punt on les tropes israelianes s'havien retirat este diumenge, tal com estipulava l'acord d'alto el foc a la Franja.

En un comunicat posterior a l'anunci d'ajornament, Hamàs ha informat que es tracta d'una advertència, "per a pressionar l'ocupació (israeliana) perquè complisca amb les seues obligacions". Segons el grup islamista, "la porta continua oberta perquè l'intercanvi es duga a terme segons el que es preveu".

Huit dels 33 ostatges pendents d'alliberar estan morts

Este dimarts el kibbutz de Kisufim ha anunciat este dimarts la mort de Shlomo Mansur, un dels israelians segrestats per Hamàs el 7 d'octubre de 2023, durant el captiveri. L'home, de 86 anys, és un dels 33 ostatges que hi havia previst alliberar en la primera fase de l'alto el foc vigent. El grup islamista ha confirmat que huit d'estos 33 segrestats no estan vius, però fins ara no ha especificat qui són. Membres d'un altre kibbutz pròxim a la frontera amb Gaza, el de Kfar Aza, han confirmat que els bessons Gali i Ziv Berman estan vius, encara que els seus noms no figuren en el llistat d'ostatges pendents d'alliberar en esta primera fase de la treva.

La reacció militar d'Israel als atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 —1.200 morts i 250 ostatges— ha causat més de 48.000 morts a la Franja de Gaza, més de la meitat són dones i xiquets, i ha forçat el desplaçament de més de dos milions de palestins a l'enclavament, on s'han destruït més del 60% de les edificacions, incloses les infraestructures socials i sanitàries. L'exèrcit de Tel-Aviv ha intensificat en paral·lel les batudes als territoris palestins de Cisjordània, que viu la pitjor espiral de violència des de la segona intifada, fa més de vint anys.

Egipte trasllada a Washington el rebuig dels països àrabs al pla de colonització de Gaza

El ministre d'Exteriors d'Egipte, Badr Abdelatty, va traslladar al secretari d'Estat dels Estats Units, Marc Rubio, el "rebuig absolut" del pla de colonització i neteja ètnica a la Franja de Gaza del president estatunidenc, Donald Trump, que ha anunciat la pretensió d'un projecte immobiliari al territori, la nova "Riviera d'Orient Mitjà", expulsant la població palestina. Abdelatty ha transmés a Rubio "el suport total dels mons àrab i islàmic, així com de la comunitat internacional" a la presència de palestins a Gaza, segons un comunicat del Caire, que té lloc just abans que Trump reba a la Casa Blanca el rei Abdullah II de Jordània este dimarts.

El president dels EUA va descriure el projecte com un negoci immobiliari i va tractar d'emmarcar-lo com una mesura humanitària, una visió que no ha comprat la comunitat internacional. Este dilluns, Trump va afirmar que els palestins que s'acolliren a un programa de desplaçament a altres països no tindrien dret a tornar, la qual cosa reforça la idea que el seu projecte busca un canvi permanent en la situació de la regió.

Els palestins reclamen la integració de la Franja en un futur estat juntament amb Cisjordània i Jerusalem Est. El desplaçament dels dos milions d'habitants de l'enclavament i el desenvolupament immobiliari per part dels EUA suposaria la fi del concepte d'Estat palestí tal com s'ha concebut fins ara.