Trump centra bona part de les primeres decisions en el control migratori

Alguns dels primers decrets que ha signat el president dels Estats Units, Donald Trump, en el primer dia del seu mandat han anat dirigits a frenar l’arribada de persones migrants i a facilitar l’expulsió de les que ja estan al país. El magnat ja va anunciar en el seu discurs d’investidura que declararia l’emergència nacional a la frontera sud amb Mèxic, una de les promeses estrela de la seua campanya, i este dimarts, només l'endemà de jurar el càrrec ha firmat diversos decrets contra les persones migrants. Una d’elles és la via lliure a les batudes de migració en llocs prèviament considerats “protegits” com escoles, esglésies i hospitals.

Es revoca així una directriu de l'administració de Joe Biden que instava les autoritats migratòries a evitar batudes en estos llocs o prop amb la justificació que hi ha “criminals” que s’“amaguen a les escoles i les esglésies” dels Estats Units per a evadir ser arrestats. El govern de Trump al·lega que la decisió “empodera” els agents de migració a “seguir les lleis” i capturar els que anomenen “criminals estrangers”, segons un comunicat del Departament de Seguretat Nacional (DHS).

En un altre decret, el nou president ha acabat amb l'aplicació CBP One, que permetia als migrants que arribaven a la frontera sud demanar cita per a sol·licitar l'ingrés al país. Segons una estimació de la cadena estatunidenca CBS, la fi de l’aplicació ha deixat encallades a la frontera amb Mèxic unes 270.000 persones que esperaven obtindre una cita per a ingressar legalment als Estats Units.

Així mateix, Trump ha restablit en tot el seu abast l’“expulsió immediata” de migrants, una política que permet la deportació ràpida d'indocumentats sense que medie una audiència i que s'havia eliminat durant el mandat de l'expresident Biden. Recupera així una mesura que ja es va aplicar durant el seu primer govern (2017-2021) a les persones indocumentades que havien estat en territori estatunidenc de manera irregular per menys de dos anys. Des del 2001 esta mesura s’aplicava només a persones que feia menys de catorze dies que havien entrat al país i estaven en un radi de cent milles (161 km) de la frontera.

Un total de díhuit estats i dos ciutats recorren als tribunals

Però un dels decrets del republicà que més polèmica ha alçat ha sigut el que elimina el dret a la ciutadania per naixement en el cas de fills de persones indocumentades o amb estatus migratori temporal. Una mesura que ja ha sigut objecte d'una demanda interposada per un grup de díhuit estats amb governs demòcrates, juntament amb la ciutat de San Francisco i el Districte de Colúmbia (denominació oficial de la capital, Washington DC), que al·leguen que és “il·legal” i atempta contra la Constitució.