Trump defén "apropiar-se" de Gaza amb una "força de pau" estatunidenca

Donald Trump es referma en la idea d'una deportació massiva de palestins de la Franja de Gaza per a fer negoci, que disfressa com una oferta de desplaçament "voluntari". Veu l'enclavament com un "un lloc fantàstic on ningú vol viure" perquè s'ha convertit en "un perillós parany mortal" i lamenta les possibilitats perdudes malgrat el potencial immobiliari increïblement important". La lectura no l'ha feta com a promotor, la seua anterior faena en el món de l'empresa privada, sinó des de la Casa Blanca, com a president de la primera potència mundial, amb l'exèrcit més gran del món al seu abast.

"Crec que és una cosa en la qual ens involucraríem. Tindre una força de pau com l'estatunidenca controlant i apropiant-se de la Franja de Gaza seria una cosa positiva", ha manifestat sense rubor davant de les càmeres, en el curs de la segona visita a Washington del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en el segon mandat del líder republicà.

El líder israelià s'ha desplaçat per a parlar d'aranzels, i ha arribat a prometre eliminar tota barrera comercial als productes dels EUA per a evitar la taxa del 17% que ha imposat Washington. Tanmateix, la Franja de Gaza ha acabat dominant la reunió.

Trump avala obertament la colonització de l'enclavament palestí. "Israel mai degué haver cedit Gaza, no sé per què ho van fer", diu Trump, referint-se a la retirada de les tropes de Tel-Aviv el 2005. El republicà va advocar per "traslladar els palestins a diferents països" i crear una "zona lliure" on la població no estiga en risc.

"Llibertat per a decidir"

Segons Netanyahu, el pla de Trump atorgaria als palestins "llibertat per a decidir" si volen eixir de la Franja, on ara estan "retinguts" i no se'ls deixa abandonar el territori. El primer ministre israelià circumscriu a Hamàs este segrest de la població palestina, sense mencionar l'ofensiva militar de Tel-Aviv, que ja ha matat més de 50.000 persones al territori, o els anys de controls de les fronteres i bloqueig, per terra, mar i aire, que l'estat jueu exerceix sobre eixe territori, malgrat la legislació internacional.

El mandatari israelià i Trump defenen un programa de desplaçament "voluntari" a altres països dels palestins de Gaza, sotmesos des de fa díhuit mesos a bombardejos diaris i condicions de vida extremes, sense recursos bàsics com menjar i medicaments. Diferents organismes internacionals interpreten el pla com un projecte de "neteja ètnica".

Netanyahu va afirmar que està treballant amb Trump en un nou acord que permetria "alliberar tots els ostatges, però també eliminar la perversa influència de Hamàs a Gaza". Israel ha empitjorat els atacs sobre l'enclavament palestí, on ha matat quasi 1.500 palestins (vora de 500 xiquets) des del 18 de març, quan va trencar l'alto el foc vigent des de gener.

Israel va mentir sobre l'atac a les ambulàncies

Tanmateix, cap dels dos mandataris han mencionat en públic l'evidència d'un possible nou crim de guerra de l'exèrcit d'Israel a Gaza, l'assassinat de quinze efectius sanitaris en l'atac contra un comboi d'ambulàncies de la Mitja Lluna Roja palestina, un vehicle de les Nacions Unides i un camió de bombers de la Defensa Civil de Gaza, prop de Rafah.

El vídeo gravat en el mòbil per una de les víctimes mortals revela que Israel va atacar deliberadament vehicles clarament senyalitzats, amb llums d'emergència intermitents, desmentint la versió d'Israel. Tel-Aviv ha canviat la versió inicial i relaciona ara alguns dels morts amb Hamàs, sense aportar proves.

Tres periodistes més morts per cremades

Tampoc ha transcendit que mencionaren la mort de tres informadors, cremats, després de l'atac a la tenda de campanya on residien a Khan Younis. El govern de Gaza eleva a 211 els periodistes, reporters gràfics i influenciadors assassinats en el curs de l'ofensiva.

Netanyahu assenyala Turquia

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i el president dels Estats Units, Donald Trump, també van abordar les tensions regionals a l'Orient Mitjà, reafirmant el seu compromís contra el rearmament nuclear de l'Iran o la presència de Turquia a Síria, segons un comunicat difós per l'Oficina del mandatari israelià.

En este, Tel-Aviv adverteix que no vol una situació "en què altres països, inclòs Turquia, usen Síria com una base per a atacar Israel". El ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, ja havia acusat amb anterioritat Turquia d'exercir un "paper negatiu" a Síria i pretendre convertir el país en un "protectorat turc".