Turquia acomiada més de 18.000 funcionaris per suposat colpisme

El Govern de Turquia ha ordenat hui l'acomiadament de 18.632 funcionaris, la majoria militars i policies, per suposats vincles amb "organitzacions que amenacen la seguretat de l'Estat".

Les expulsions les ha publicades el Butlletí Oficial per mitjà d'un decret a l'empara de l'estat d'emergència imposat al país després del fallit colp d'estat de juliol de 2016, i que està previst que concloga aquest matí.

Quasi 9.000 policies i 6.000 militars, però també uns 1.000 empleats del Ministeri de Justícia i uns 650 professors s'han vist afectats per la mesura, que els mitjans turcs presenten com l'última sota l'estat d'emergència.

A més, s’ha clausurat 12 associacions, tres diaris i un canal de televisió també pel decret, que inclou, d'altra banda, la readmissió de 148 persones al funcionariat.

Aquests acomiadaments s'emmarquen dins de la intensa porga en l'administració, destinada a expulsar del funcionariat simpatitzants del predicador exiliat Fethullah Gülen, al qual Ankara acusa d'haver instigat el fallit colp d'estat de 2016.

Des del fallit colp, al voltant de 130.000 funcionaris, militars i policies, així com empleats d'altres institucions estatals, han sigut expulsats del seu treball per suposada pertinença a la xarxa de Gülen.

Porga d'acadèmics crítics amb el govern

Organitzacions com Amnistia Internacional han criticat aquestes porgues massives per considerar-les arbitràries ja que es fan sota acusacions genèriques.

Els afectats estan, a més, condemnats a la "aniquilació professional", segons va denunciar Amnistia Internacional, perquè, després de ser expulsats, és molt difícil trobar treball en el sector privat, temorós de contractar persones assenyalades com a enemics polítics.

Encara que la majoria dels expulsats són suposats simpatitzants de Gülen, també s'ha acomiadat, especialment en la universitat, acadèmics d'esquerra crítics amb el governamental partit islamista AKP.

Els mitjans turcs afirmen que l'estat d'emergència s'alçarà demà, després de la presa de possessió del president Recep Tayyip Erdogan, ja que va ser una de les promeses de la seua campanya en les passades eleccions parlamentàries i presidencials del 24 de juny.