Directes
Ara en la televisió
MÚSICA DE BANDA

Turquia ratifica l'entrada de Suècia en l'OTAN després de mesos de bloqueig

El govern d’Erdogan considerava que el país escandinau tenia una posició massa laxa amb els militants kurds

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, en una compareixença a l'OTAN / Oficina de premsa del president turc (Efe/Epa)

El Parlament de Turquia ha aprovat aquest dimarts en votació general l'entrada de Suècia en l'OTAN, després de mesos de bloqueig per considerar que el país escandinau no estava fent suficient contra militants kurds.

Durant el debat han expressat la seua postura a favor tant l'AKP, el partit islamista que governa Turquia des de 2002, com el socialdemòcrata CHP, el major de l'oposició. Mentrestant, algunes formacions menors, com l'islamista Saadet i l'esquerrà TIP, en l'oposició, així com el fonamentalista Hüda-Par, aliat amb l'AKP, han manifestat el seu rebuig a l'OTAN com a conjunt.

En els últims mesos, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, havia vinculat el seu vistiplau a l'acord amb els Estats Units de vendre caces bombarders F-16 a Turquia, transacció prevista des de fa anys, però bloquejada pel Congrés estatunidenc. Encara que no ha quedat clar en quin punt estan les negociacions, el Parlament ha donat suport ara l'ingrés de Suècia en l'Aliança Atlàntica, amb el que només falta el vistiplau d'Hongria, governada per l'ultranacionalista Viktor Orbán.

Durant l'any passat, Budapest va deixar entreveure que no s'oposaria a l'accés de Suècia, si Turquia hi estava d'acord. Hui mateix, Orbán ha convidat el seu homòleg suec, Ulf Kristersson, per a tractar el tema de la ratificació de l'adhesió a l'OTAN.

La postura de Suècia sobre els kurds, clau del bloqueig

Fins ara, el govern d'Erdogan havia bloquejat l'adhesió de Suècia a l'OTAN per considerar que el país nòrdic tenia una postura massa laxa amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Es tracta d'una guerrilla que va iniciar el 1984 una lluita armada contra l'estat turc i que és considerada com un grup terrorista per Turquia, Suècia, la Unió Europea i els Estats Units.

Arran de les queixes turques, Suècia va reformar la seua legislació contra el terrorisme i va tipificar com a delicte la sola pertinença o el suport financer o d'un altre tipus a una organització terrorista.

Suècia i Finlàndia van canviar la posició de neutralitat que havien mantingut durant tres dècades i, després de la invasió russa d'Ucraïna el 24 de febrer de 2022, van sol·licitar el seu ingrés en l'OTAN. Finlàndia es va convertir en el membre número 31 de l'Aliança l'abril de 2023.

Guerra a Ucraïna

També et pot interessar