Rússia intensifica l'ofensiva mentre Mariúpol, sense aliments ni medicines, agonitza
La Unió Europea activa aquest dissabte un nou paquet de sancions contra Rússia i li lleva l'estatus de soci comercial privilegiat
Les sirenes antiaèries han tornat a sonar aquest dissabte de matí en la majoria de les ciutats d'Ucraïna per a instar la població a buscar refugi. Des de primera hora s'han constatat combats al nord-oest de Kíiv, així com bombardejos a les ciutats de Khàrkiv, Txerníhiv, Sumi i Mariúpol. En aquesta última localitat projectils russos han impactat contra una mesquita on es refugiaven 80 persones, entre elles criatures, segons ha informat el Ministeri d'Afers Estrangers d'Ucraïna a través de Twitter.
En les primeres hores del dia els atacs aeris de l'exèrcit rus també han incendiat una terminal petroliera a Vassilkiv i un magatzem de productes congelats al districte de Brovarí, els dos a la regió de Kíiv. A Txerníhiv, al nord de la capital, projectils aeris han destruït l'hotel Ukraina, un dels principals de la ciutat. La població roman sense subministrament d'aigua, electricitat o gas, segons el cap de l'Administració Estatal Regional de l'urbs. També s'ha confirmat la destrucció de l'aeròdrom de Lutsk, una ciutat de l'oest de país i pròxima a Polònia que aquest divendres va ser atacada per primera vegada.
No obstant això, les imatges de satèl·lit mostren que la major part de les forces terrestres russes continuen desplegades a vint-i-cinc quilòmetres de Kíiv. El Ministeri de Defensa del Regne Unit creu que estan reagrupant-se per a preparar una ofensiva contra la capital els pròxims dies.
Més de 1.300 soldats ucraïnesos morts per 12.000 russos
El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha informat de la mort de vora 1.300 soldats ucraïnesos des del començament conflicte per 12.000 en el bàndol rus, una xifra no contrastada que xoca amb les 500 baixes que fins ara ha reconegut Moscou.
En una conferència de premsa ha qualificat de "colossals" les pèrdues materials entre les tropes russes i les ha quantificades en més de 1.200 vehicles blindats, 360 tancs, 60 avions i 80 helicòpters. També ha informat de la rendició de més de 500 militars russos només el divendres.
Abans, en un missatge a la població ha assegurat que la guerra "ja ha arribat a un punt d'inflexió estratègic" favorable al país. "És impossible dir quants dies falten per a alliberar la terra ucraïnesa. Però podem dir que ho farem", ha afirmat. "Ja estem avançant cap al nostre objectiu, la nostra victòria".
Corredors humanitaris i ajuda a Mariúpol
La viceprimera ministra Irina Veresxuk, ha demanat activar nous corredors humanitaris per als milers de civils que continuen a les ciutats bombardejades. Preveu activar una dotzena d'eixides des de diferents localitzacions cap a Kíiv i quatre més en direcció a Jitómir, a l'oest de la capital. Militars i voluntaris ucraïnesos estan evacuant la població civil d'Irpín, una ciutat a l'oest de Kíiv, castigada des de fa dies per l'aviació russa. Els projectils han destruït carreteres i vies d'evacuació, com el pont que travessa el riu que dona nom a la localitat, entre altres desperfectes. Les imatges facilitades per agències com Reuters mostren persones majors, impedides i ferits, algunes en lliteres, a més de famílies amb menors que fugen de la ciutat amb bosses de plàstic com a únic equipatge.
Ja s'ha activat un comboi humanitari des de Zaporíjia cap a la ciutat de Mariúpol (sud-est), una de les més castigades per l'ofensiva russa. La caravana transporta més de 90 tones d'aliments i medicines per a alleugerar la situació de la població civil després d'onze dies de bloqueig, combats i bombardejos. Vora 400.000 persones continuen a l'urbs, segons el govern local.
79 xiquets morts i un centenar ferits
Un informe de la Fiscalia de Menors d'Ucraïna estima que almenys 79 xiquets han mort i un centenar més han resultat ferits des del començament de la invasió russa, alhora que denuncia danys importants a 280 institucions educatives. Les dades encara no han pogut ser confirmades per autoritats independents. La guerra ja ha expulsat del país vora 2,59 milions de persones, segons l'últim balanç d'ACNUR, l'agència de les Nacions Unides per a les persones refugiades, que adverteix també de dos milions de desplaçaments interns.
Macron i Scholz pensen que Putin no vol parar la guerra
En el pla diplomàtic s'han produït pocs avanços. El president francés, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, que aquest divendres van conversar amb Putin per telèfon pensen que no té intenció de parar la guerra, segons fonts de l'Elisi citades per diversos mitjans francesos. Les mateixes fonts apunten a la possibilitat d'augmentar les sancions contra el règim rus al nivell de les que s'han aplicat a l'Iran.
Ucraïna i Rússia mantenen converses constants per videoconferència que, de moment no han servit per a aturar el conflicte. El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha proposat el primer ministre d'Israel, Naftali Benet, que Jerusalem aculla la nova ronda de negociacions presencials, segons apunta el diari Haaretz. Dies abans la premsa israeliana destacava presumptes pressions de Benet perquè Zelenski cedir a les exigències de Putin. Israel és un dels pocs estats prooccidentals que no ha trencat els vincles amb Rússia, amb la qual manté interessos compartits a l'Orient Mitjà.
Nou paquet de sancions
Els esforços per a aïllar Rússia econòmicament s'han intensificat en les últimes hores. Els Estats Units han imposat sancions noves a alts funcionaris del Kremlin i oligarques russos i la Unió Europea està disposada a desposseir Rússia del seu estatus comercial privilegiat des d'aquest dissabte, en coordinació amb els EUA i les potències industrials del G7. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha advertit que impedirà l'ús de criptomonedes i prohibirà la importació de productes de ferro i acer, així com l'exportació cap a Rússia de mercaderies de luxe.
Aquesta setmana els EUA han prohibit les importacions nord-americanes de petroli rus, les de marisc, alcohol i diamants.
Roscosmos, l'agència espacial russa, ha fet una crida als seus socis en l'Estació Espacial Internacional (EEI), la NASA nord-americana, el Canadà i l'ESA europea per a advertir-los que les sancions contra la tecnologia russa posen en risc el projecte i podrien causar l'enfonsament de l'estació espacial.
Sense evidències sobre l'ús d'armes biològiques
L'acusació russa sobre el presumpte ús d'armes biològiques per part d'Ucraïna ha generat un gran debat, però poques certeses, més enllà de l'alineament del bloc occidental contra Rússia, i el suport a aquesta de la Xina, que va considerar "pertinent" l'alerta de Moscou.
Rússia va acusar els Estats Units d'estar fent "experiments biològics molt perillosos" en laboratoris ucraïnesos, en alguns casos "molt prop de la frontera amb Rússia". I citava l'ús de tres vectors principals per a disseminar els suposats patògens: ocells migradors, ratapinyades i animals invertebrats com ara polls i puces.
L'alta representant d'Assumptes de Desarmament de l'ONU, Izumi Nakamitsu, va desmentir les acusacions russes. També va constatar que les Nacions Unides desconeixen l'existència de cap programa d'armes biològiques a Ucraïna, encara que va reconéixer que manquen d'un mecanisme de verificació independent al qual acudir en cas de controvèrsies.
Per la seua banda, l'ambaixadora dels Estats Units, Linda Thomas-Greenfield, va manifestar que les col·laboracions científiques amb Ucraïna en el camp biològic són transparents i va acusar Moscou d'apropar-se a l'ONU amb un guió establit per a "fabricar pretextos", "utilitzar al Consell de Seguretat" i "justificar l'actuació del president rus Vladímir Putin".
