Ucraïna diu que la seua supervivència depén que la UE decidisca l'ajuda de 50.000 milions

La viceprimera ministra per a la Integració Europea i Euroatlàntica d'Ucraïna, Olha Stefanishyna, ha afirmat que la "supervivència" del seu país depén del fet que la Unió Europea aconseguisca donar llum verda a un suport de 50.000 milions d'euros per als pròxims anys procedent de la revisió del pressupost comunitari fins a 2027.

"Que es complete aquest suport financer per als pròxims quatre anys és vital per a nosaltres i, bàsicament, no ens podem imaginar la situació si la decisió no es pren l'1 de febrer", ha indicat Stefanishyna.

Des que va començar l'agressió russa el febrer de 2022, la UE ha proporcionat en total 85.000 milions d'euros en ajuda a Kíiv entre assistència financera, d'emergència, humanitària i militar.

L'objectiu de la Comissió i la gran majoria d'estats membres és que l'ajuda financera puga continuar a partir del 2024. L'executiu comunitari ja ha advertit que treballarà perquè, amb el suport d'Hongria o sense, hi haja una solució en marxa per a proporcionar ajuda a Ucraïna.

Rússia intenta amb bombardejos diaris minar la moral ucraïnesa

Per la seua banda, Rússia assegura que té la iniciativa en el front i intenta minar la moral ucraïnesa amb bombardejos diaris contra la infraestructura civil i militar, que en moltes de les seues regions manca de les defenses antiaèries necessàries per a protegir-se de la pluja de míssils.

"Mantenim la iniciativa al llarg de tota la línia del front", ha afirmat el ministre de Defensa rus, Serguei Shoigú, en una reunió amb els alts comandaments de les Forces Armades de Rússia.

Així, ha subratllat que l'Exèrcit rus "redueix metòdicament el potencial combatiu de les Forces Armades d'Ucraïna" i ha ressaltat que només durant l'any passat "l'enemic va perdre més de 215.000 homes i 28.000 peces d'armament".

Els atacs amb míssils revelen la vulnerabilitat d'Ucraïna

El cap de la defensa russa ha acusat els Estats Units d'intentar satisfer, a pesar de l'esgotament dels recursos humans de les forces d'Ucraïna i la falta de resultats en el camp de batalla, les seues "ambicions de lideratge mundial a costa de les vides dels ucraïnesos".

Els tres atacs massius amb míssils llançats per Rússia en els últims dies han deixat al descobert les debilitats de les defenses antiaèries ucraïneses en diverses regions del país, excepte als voltants de Kíiv, on han demostrat un elevat nivell d'efectivitat.

El Kremlin eludeix respondre sobre els míssils nord-coreans

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, s'ha negat a comentar les declaracions de Washington sobre que Rússia ha rebut míssils balístics nord-coreans de curt abast, de fins a 900 quilòmetres, i que ja els ha utilitzats contra Ucraïna.

"M'agradaria cridar la seua atenció sobre el fet que contra el nostre territori i objectius civils constantment es disparen projectils i míssils produïts a Alemanya, França, Itàlia, els Estats Units i altres països", ha dit Pesko.

Segons John Kirby, un dels portaveus de la Casa Blanca, Rússia va disparar almenys un d'eixos míssils balístics cap a Ucraïna el 30 de desembre, i també va llançar "múltiples" míssils balístics nord-coreans el 2 de gener.