Ucraïna rebutja rendir Mariúpol i Rússia deixa la ciutat sense corredor humanitari després de l'ultimàtum

Creix la pressió de les tropes russes sobre Mariúpol i Kíiv. La situació a la primera, ciutat portuària al sud-est d'Ucraïna, és cada vegada més desesperada. Víctima d'un feroç setge en mans de les forces russes des de fa setmanes, s'ha convertit en una de les zones zero de la guerra declarada pel Kremlin al país veí i ha deixat algunes de les imatges més dures del conflicte després de diversos atacs a refugis civils, i fins i tot a un hospital infantil. En la matinada d'aquest dilluns, dia número 26 de la invasió, ha vençut l'ultimàtum que ha donat Moscou perquè l'exèrcit ucraïnés es rendisca i abandone Mariúpol a canvi de permetre l'evacuació de tota la població atrapada. Les autoritats del país es neguen a cedir l'estratègica urbs i qualifiquen la proposta de "deliri".  Mariúpol és clau per a tancar per complet l'accés d'Ucraïna a la mar d'Azov i per això s'estan produint allí els combats més salvatges de la guerra. 

El cap del Centre de Control de la Defensa Nacional de Rússia, Mikhaïl Mizintsev, garantia que les forces ucraïneses que deposen les armes podran abandonar la ciutat d'una forma "segura i sense que la seua vida córrega perill". Si això es compleix, ha assegurat, hi podran entrar combois humanitaris amb aliments, medicaments i articles de primera necessitat tant procedents de Kíiv, la capital com de territoris de l'est del país que no estan sota control rus.

Unes demandes, enviades a través d'una carta de huit pàgines, que Ucraïna rebutja. La viceprimera ministra, Irina Veresxuk, ha denunciat que "són un retorn a la història i un deliri". "Han enviat la mateixa carta a l'ONU, al Comité Internacional de la Creu Roja (CICR) i esperaven que les organitzacions internacionals reaccionaren i començaren a pressionar Ucraïna. Això no succeirà. El CICR i l'ONU entenen que és una manipulació de Rússia i que està prenent persones com a ostatges", ha afirmat Veresxuk. 

Unes 130.000 persones continuen atrapades a Mariúpol des de fa més de dues setmanes, enmig d'intensos bombardejos que han tallat els subministraments centrals d'electricitat, calefacció i aigua, segons fonts locals. El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha qualificat el setge de la ciutat com "un acte de terror que serà recordat en els segles esdevenidors".

Aquest dilluns s'han acordat huit corredors humanitaris des de les ciutats ucraïneses per a evacuar la població civil, però la treva d'alto el foc no s'estendrà a Mariúpol, segons han denunciat les autoritats d'Ucraïna. 

Kíiv, principal objectiu militar

Mentre el règim de Vladímir Putin posa contra les cordes Mariúpol perquè es rendisca, continua l'ofensiva en altres punts cobdiciats del país. Especialment Kíiv, la capital, on aquesta matinada han tornat a registrar-se bombardejos en zones residencials. Obusos russos han colpejat cases de civils i un centre comercial, i han deixat almenys huit víctimes mortals, reporten les autoritats de la ciutat. 

L'últim informe de la intel·ligència militar del Regne Unit considera Kíiv, precisament, com el "principal objectiu militar" de Moscou, encara que l'avanç de les tropes a la capital s'ha "estancat". El document, publicat en el compte de Twitter del Ministeri de Defensa britànic, destaca que la resistència ucraïnesa ha aconseguit detindre les tropes russes que arriben des de Hostómel i que el gruix d'aquest exèrcit continua estant a més de 25 quilòmetres del centre de la capital. 

L'alcalde, Vitali Klitxko, ha decretat un nou toc de queda de 35 hores a la capital ucraïnesa i l'àrea metropolitana, segons un missatge de vídeo difós en les xarxes socials. La mesura comença aquest dilluns a les 20:00 hores i no acabarà fins a les 07:00 hores del matí del dimecres, en horari local. Botigues, farmàcies, gasolineres i altres establiments romandran tancats al llarg del dimarts, ha precisat el regidor, que demana a la ciutadania que extreme les precaucions i que es quede a casa o als refugis quan sonen les alarmes.

A més d'atacar Kíiv, Rússia també ha bombardejat Rivne, a l'oest del país, i Sumi, a l'est, on l'impacte d'un míssil sobre una factoria química ha causat una fuita que ha pogut ser controlada. I, per primera vegada des que va esclatar la guerra, ha atacat Odessa, estratègica ciutat en la vorera del mar Negre. Ho han denunciat les autoritats locals, que en un missatge a través de Telegram han precisat que l'artilleria russa ha encertat una zona residencial de la ciutat. Un atac executat pels vaixells de guerra estacionats davant de les costes que afortunadament no ha deixat víctimes. Aquest enclavament serà el següent "objectiu lògic" de les tropes russes després de Mariúpol, segons ha apuntat un ex-alt càrrec militar britànic.

Quasi 3,5 milions de refugiats

Les Nacions Unides xifren en deu milions les persones que han hagut de fugir de les seues cases per l'escalada bèl·lica a Ucraïna. Són un de cada quatre habitants del país. La majoria ha buscat refugi en zones més segures, fonamentalment cap a l'oest, però quasi tres milions i mig l'han abandonat ja, segons l'última actualització de xifres d'Acnur, l'agència de l'ONU per als refugiats. Només Polònia ha rebut ja dos milions de persones refugiades, mentre que centenars de milers han eixit cap a les també veïnes Hongria, Eslovàquia, Moldàvia, Romania, Rússia i, en menor mesura Bielorússia.

Sense perspectives de reunió entre Putin i Zelenski

Mentre la pressió es redobla al front bèl·lic, en l'àmbit diplomàtic tampoc sembla haver-hi avanços. El Kremlin ha assegurat aquest dilluns que les converses de pau entre Rússia i Ucraïna encara no havien fet cap progrés significatiu. Moscou acusa Kíiv d'aturar les negociacions fent propostes inacceptables per a Rússia, en referència a la negativa de rendició a Mariúpol. El portaveu del règim rus, Dmitri Peskov, ha afirmat que encara no hi ha hagut prou avanços per a fer una trobada entre els mandataris dels dos països, Vladímir Putin i Volodímir Zelenski. "Per parlar d'una reunió entre els dos presidents s'han de fer els deures. S'han de mantindre converses i acordar els resultats", ha dit Peskov. "Fins ara no hi ha hagut cap avanç significatiu", ha rematat el portaveu.