La UE declara que no tolerarà l’arribada “il·legal” de refugiats a Grècia

L’apertura de fronteres per part de l’executiu de Recep Tayyip Erdogan ha provocat que milers de refugiats queden atrapats al límit entre Turquia i Grècia on, segons les autoritats turques, el gas lacrimogen i els trets per part de la policia grega han provocat un mort i cinc ferits. “Les entrades il·legals no es toleraran”, han contestat els responsables comunitaris d’immigració després d’un consell extraordinari.

“La Unió Europea i els seus estats membres adoptaran totes les mesures necessàries, d’acord amb el dret europeu i internacional”, han advertit, sense tindre en compte la suspensió de drets fonamentals com l’asil a Grècia. Després d’una reunió entre els ministres d’Interior, s’han mostrat decidits a facilitar més personal i equipament en les accions de les autoritats gregues a l’entrada d’Europa.

També han enviat un avís directe al govern turc i a “tots els actors i organitzacions sobre el terreny” perquè difonguen aquest missatge i “combaten la disseminació d’informació falsa”, que incita els migrants a trasladar-se, la gran majoria dels quals fugen del conflicte bèl·lic que va esclatar a Síria el 2011. “No s'hauria d'encoratjar els migrants a posar en perill les seues vides en intentar fer entrades il·legals per terra o mar”, alerta el text.

En contra de la “pressió migratòria”

En una declaració oficial, els socis comunitaris asseguren que són conscients de la càrrega que pateix Ankara en albergar a 3,7 milions de migrants i refugiats, però rebutja l’ús per part de Turquia de la “pressió migratòria amb objectius polítics”. Tot i això, l’alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell, ha anunciat que es destinaran 170 milions d’euros addicionals en ajuda humanitària per a Síria, 60 dels quals per a atendre la “crisi humanitària” al nord-oest del país, considerat l’últim bastió opositor al règim de Bashar al-Assad.

Per la seua banda, el ministre espanyol d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha oferit ampliar la seua aportació a les operacions de l’Agència Europea de Fronteres (Frontex) a Grècia “amb més mitjans materials i personals de Policia Nacional i de la Guàrdia Civil”, encara que no va concretar xifres. El Consell es tornarà a reunir el pròxim 13 de març per a estudiar la situació i concretar les accions.

Sense base legal per a suspendre el dret d’asil

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) ha advertit en un comunicat que no hi ha cap base legal que permeta suspendre el dret d’asil. “Tots els estats tenen el dret de controlar les fronteres i de gestionar moviments irregulars, però alhora s’han d’abstenir de l’ús de força excessiva o desproporcionada i mantindre sistemes per a gestionar les sol·licituds d’asil de manera ordenada”, apunta en un comunicat.

“Si bé la situació a les fronteres occidentals de Turquia i Grècia i el moviment de diversos milers de persones és preocupant, el desastre humanitari al nord-oest de Síria i les necessitats humanitàries massives a Idlib continua requerint mesures urgents”, detalla. En referència a l’anunci d’Atenes de suspendre el dret a demanar asil durant el mes que ve, Acnur ha asseverat que no s'ha de castigar les persones que ingressen de manera irregular al territori d’un Estat si es presenten “sense demora” a les autoritats per a sol·licitar-hi asil.

“Es necessiten recursos europeus continuats, capacitat i solidaritat per a impulsar la resposta de Grècia”, ha continuat. Al mateix temps, assegura que s’ha de mantindre i augmentar el suport internacional a Turquia, que ja acull milions de refugiats, així com a altres països veïns de Síria.