La UE veta l'abastiment de petroli rus per via marítima
L'acord dels Vint-i-set cedeix a les condicions d'Hongria per a mantindre actiu, temporalment, el subministrament per l'oleoducte Drujba
La Unió Europea ha posat la pedra definitiva per a trencar amb el petroli rus, una de les línies de finançament de Moscou per a la guerra amb Ucraïna. Han calgut tres setmanes de estira-i-amolla per a aconseguit un veto parcial, amb excepcions, que ha posat a prova la unitat dels Vint-i-set, però finalment s'ha forjat, amb èxit, en un acord de matinada.
Els líders de la Unió Europea han subscrit el veto a totes les importacions de cru per via marítima i mantindre temporalment el subministrament per l'oleoducte Drujba, una exigència d'Hongria secundada per Eslovàquia i la República Txeca. Traslladat a xifres, l'embargament li costarà a Rússia vora 70.000 milions d'euros. Un colp a les arques russes que se suma al veto a les compres de carbó.
El subministrament per l'oleoducte rus també té els dies comptats. Berlín i Varsòvia s'han compromés a detindre les importacions a través del ramal nord, que transporta uns 25 milions de tones. L'excepció només recull el tram sud de l'oleoducte, pel qual transiten uns altres 12,8 milions, a través d'Ucraïna, Hongria i Eslovàquia abans d'arribar a la República Txeca. És a dir, només una tercera part de l'hidrocarbur que circula per la canonada.
L'acord dels caps d'Estat i de govern recull també el compromís per a incloure "al més prompte possible" en les sancions el ramal sud de l'oleoducte, i complementar així el veto a tot el petroli rus, encara que sense una data concreta per a aconseguir-ho.
La UE desplega el sisé paquet de sancions
El pacte dels líders sobre les sancions contra el petroli de Moscou ha desbloquejat el sisé paquet de represàlies de la UE per la guerra a Ucraïna, que recull també la desconnexió de Sberbank, el banc més gran del país, del sistema internacional de missatgeria Swift.
També amplia el llistat de persones sancionades per a afegir al cap de l'Església ortodoxa russa, el patriarca Ciril I, i al coronel Azatbet Omurbekov, a qui s'atribueix la matança de Butxa, entre altres, i prohibeix les emissions de tres cadenes de televisió més (Rossiya RTR/RTR Planeta, Rossiya 24 i TV Centre International).
