La ultradreta francesa, més prop del poder regional

48 milions de persones estan cridades hui a les urnes a França per a participar en uns comicis que històricament tenen una alta abstenció. Es renoven els consells regionals i departamentals i, sobretot, són un termòmetre de cara a la gran cita de l'any que ve, quan s'ha de decidir qui ocupa la presidència del país. 

Segons les enquestes, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, hereu del Front Nacional de Jean Marie Le Pen, és el favorit en 6 de les 13 regions i té moltes possibilitats d'obtindre el govern de Provença Alps Costa Blava. Situada al sud-est del país, té 5 milions d'habitants i ciutats tan significatives com Marsella o Niça. Si es confirmen els pronòstics, seria la primera volta que la ultradreta governa en una regió, un trampolí de cara a les presidencials del 2022, on Marine Le Pen s'enfrontarà a l'actual inquilí de l'Elisi, Emmanuel Macron. 

El partit del president

Creat el 2015, el partit d'Emmanuel Macron, sense a penes implantació territorial, concorre per primera volta a uns comicis regionals. De fet, alguns sondejos auguren que la República en Marxa no guanyarà en cap de les 13 regions que hui renoven els òrgans de govern. Macron ha optat per fer costat als candidats de la dreta tradicional i, si cal, en la segona volta, prevista per a diumenge que ve, farà costat al Partit Socialista per a evitar que guanye la ultradreta.   

Cordó sanitari contra Le Pen

Fins ara, la França republicana sempre ha unit forces contra la ultradreta de Marine Le Pen. Una estratègia que ha permés restar-li poder a pesar dels bons resultats electorals. El 2015 va ser el més votat en la primera tanda de les regionals. El 2017, va accedir a la segona volta de les presidencials amb més de 10 milions de vots. I el 2019 va guanyar les europees. Hui pot accedir per primera volta a un govern regional.