Un any d'ofensiva militar a Gaza: més inestabilitat regional, 50.000 palestins morts i 97 ostatges israelians que no tornen

Després de 56 anys d'ocupació militar israeliana, setze de bloqueig i un d'ofensiva com a represàlia dels atacs de Hamàs el 7 d'octubre, la Franja de Gaza experimenta el que les Nacions Unides consideren "nivells de destrucció i patiment sense precedents". De fet, l'organisme alerta que el 90% dels habitants ha sigut desplaçat en el darrer any i no té un accés regular a menjar, medicació o aigua potable.

Gaza és un dels territoris definits com a part de l'Estat de Palestina pel Consell de Seguretat de l'ONU. Acull més de dos milions de persones (1,4 milions d'elles, refugiades de territoris palestins ocupats per Israel) en una banda de terra de 365 km², aproximadament de les dimensions del terme municipal d'Oriola (Baix Segura).

Segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat gazià, més de 41.800 palestins han mort en atacs d'Israel, una xifra que no inclou els 10.000 cadàvers que estimen que encara amaguen les runes dels edificis bombardejats.

A més, vora 97.000 gazians més han resultat ferits des de l'inici de l'operació militar que tenia l'objectiu d'acabar per complet amb Hamàs i rescatar els ostatges que van fer durant la incursió al territori sota control israelià. 97 ciutadans israelians romanen segrestats, tot i que Tel-Aviv calcula que una trentena són morts.

La pressió internacional per un nou alto el foc a la Franja de Gaza no ha donat fruit. La vespra del primer aniversari de l'inici d'este nou tràgic episodi en la història del poble palestí, tots els ulls estan posats en una previsible resposta d'Israel als míssils que l'Iran va llançar en represàlia per la mort del líder de Hezbol·là. L'escalada militar a la regió continua, com també la mort de civils palestins, libanesos, iemenitesi sirians en atacs israelians.