Un descodificador cerebral pot traduir el significat del que se sent o s'imagina
L’aparell necessita la col·laboració de l’usuari per a poder funcionar
Un descodificador semàntic pot traduir el significat aproximat de la història d’una persona que sent o imagina en silenci a partir d’imatges de la seua activitat cerebral. Aquest sistema sols funciona si té la col·laboració de l’usuari. La revista Nature Neuroscience ha publicat aquest dilluns un estudi que presenta el descodificador, que funciona a partir de ressonància magnètica funcional i no requereix cap cirurgia neuroinvasiva. L’objectiu de la descodificació del llenguatge és poder fer gravacions de l’activitat cerebral i poder predir paraules que s’estaven sentint o imaginant.
El dispositiu “no recupera les paraules exactes. Això és molt difícil usant aquest enfocament, però es pot recuperar la idea general”, ha explicat Jerry Tang, signant de l’estudi, en una roda de premsa virtual. La meitat de les vegades, quan el descodificador ha sigut entrenat per a monitorar l’activitat cerebral, la màquina produeix un text que s’aproxima molt al significat previst de les paraules originals.
L’equip espera que amb el temps aquesta tecnologia puga ajudar a tornar a comunicar-se amb persones mentalment conscients que han perdut la capacitat de parlar per un accident cerebrovascular o una malaltia, ha explicat Alexander Huth, coordinador de l’estudi.
Fins ara, els dispositius utilitzats sense cirurgia es limitaven a descodificar paraules soltes o frases curtes. El nou pot traduir el sentit del llenguatge continu.
Els autors van elaborar l'anàlisi de privacitat del descodificador i van abordar qüestions relacionades amb el possible ús indegut d'aquesta tecnologia. “El cervell de ningú no pot ser descodificat sense la seua cooperació”, que és necessària durant les hores d'entrenament del dispositiu i per a fer-lo funcionar. Si els pacients que oposaven resistència als resultats eren inutilitzables, va explicar Tang.
Els autors han indicat que es prenien "molt seriosament" la preocupació per què un dispositiu d'aquest tipus poguera arribar a usar-se amb finalitats poc honestes i han treballat per a evitar-ho. No obstant això, Tang ha reconegut que tot pot canviar, depenent de cap a on avance la tecnologia en general. Per això, segons defén l’autor, cal continuar investigant les implicacions per a la privacitat mental i ser proactius amb polítiques que la protegisquen.
El descodificador, que han utilitzat amb tres persones, es basa, en part, en un model de transformador similar als que impulsen ChatGPT de Open AI i Bard de Google.
Els investigadors van registrar dades d'IRMf dels participants mentre escoltaven setze hores de relats, per exemple en pòdcast, per a entrenar el model en el mapatge de l'activitat cerebral i les característiques semàntiques que captaven els significats d'unes certes frases i les respostes cerebrals associades. Després el subjecte escoltava una nova història o la contava en la seua imaginació perquè la màquina generara seqüències de text a partir de l'activitat cerebral, captant els significats de les noves històries, així com algunes paraules i frases exactes.
D'un participant que va sentir un orador dir: "Encara no tinc el permís de conduir", els seus pensaments es van traduir com: "Ella encara no ha començat a aprendre a conduir". Els participants també van veure quatre vídeos curts sense so mentre estaven en l'escàner i el descodificador semàntic va ser capaç d'utilitzar la seua activitat cerebral per a descriure amb precisió determinats esdeveniments de les imatges.
De moment, el sistema només pot usar-se en el laboratori, perquè necessita d'un aparell d’IRMf, però creuen que podria traslladar-se a altres sistemes d'imatge cerebral més portàtils.
