Un estudi apunta que podria haver-hi hagut vida microscòpica a Mart fa 3.700 milions d'anys

El subsol del Mart primitiu va ser amb molta probabilitat un entorn favorable per al desenvolupament de microorganismes que s'alimentaven d'hidrogen i produïen metà. És el que conclou un nou estudi de modelització —és a dir, en el pla purament teòric— que publica aquest dilluns la revista Nature Astronomy. La investigació, encapçalada per Boris Sauterey, de la Universitat d'Arizona, es remunta al període Noeic del planeta marcià, fa més de 3.700 milions d'anys.

Fins ara, les proves suggereixen que Mart va albergar —almenys durant part de la seua història— condiciones potencialment favorables per a l'existència de vida. No obstant això, la ciència ha tractat d'establir en poques ocasions quantitativament la probabilitat de tal escenari. Ara, l'equip d'Arizona presenta una avaluació probabilística de l'habitabilitat del planeta roig per als metanògens basats en l'H2 (gas hidrogen) i quantifica la retroalimentació biològica d'aquests éssers sobre l'atmosfera i el clima marcià. El resultat és que l'habitabilitat subsuperficial era "molt probable", i estava limitada principalment per l'extensió de la cobertura de gel en la superfície.

L'estudi elabora un model teòric sobre la interacció entre l'entorn primitiu de Mart i un ecosistema d'hidrogenòtrofs metanogènics —microorganismes que sobreviuen consumint hidrogen i produint metà—, que es consideren entre les primeres formes de vida en la Terra. I troba indicis que s'hi van generar les condicions perquè es desenvoluparen aquests éssers. La regolita porosa saturada de salmorra (la capa de materials que descansen sobre la roca sòlida) hauria creat un espai físic protegit de la radiació ultraviolada i còsmica i hauria proporcionat un dissolvent. A més, la temperatura sota el sòl i la difusió d'una atmosfera densa i reduïda podrien haver sustentat organismes microbians simples que consumien H2 i CO₂ com a fonts d'energia i carboni i produïen metà com a residu.

Les simulacions de l'equip investigador prediuen que l'escorça marciana era un lloc viable per a aquest ecosistema, sempre que la superfície no estiguera totalment coberta de gel. En cas d'haver-hi existit vida, la producció de biomassa prevista podria haver sigut comparable a la de l'oceà primitiu de la Terra i haver tingut un efecte de refredament global en el clima primitiu del planeta roig, assenyalen els experts. Això posaria fi a les possibles condicions càlides inicials, comprometent l'habitabilitat de la superfície i forçant la biosfera a endinsar-se en l'escorça marciana.

Les projeccions espacials de la investigació assenyalen que els llocs de terres baixes en latituds baixes i mitjanes són bons candidats per a descobrir rastres d'aquesta vida primerenca en la superfície o prop d'ella. De fet, identifiquen tres llocs com els millors per a buscar signes d'aquesta vida metanogènica primerenca prop de la superfície marciana: la conca Hellas Planitia, la plana Isidis Planitia i el cràter Jezero —on treballa actualment el rover Perseverance de la NASA—.